Els de la NBC tenien una mica de por de com faríem les transmissions

”

Xavier GarasaRealitzador de televisió de Catalunya. A Barcelona 92, va dissenyar i va fer el llibre d’estil per a les transmissions dels esports d’equip.

Antoni Bassas — Com va anar a parar als Jocs?

Xavier Garasa — Des del 1984 que jo treballava a TV3. Un parell d’anys abans dels Jocs, em van proposar anar a la Ràdio Televisió Olímpica, l’organisme creat específicament per fer tota la producció del senyal internacional dels Jocs. La comandava el Manolo Romero, una eminència que des dels Jocs de Los Angeles el 84 feia això. Va arreplegar una sèrie de gent de producció i realització. Vaig ser l’afortunat de poder fer el disseny de tots els esports d’equip: veure on posaríem les càmeres en moltes de les seus, que eren noves. I el creador del llibre d’estil d’aquests esports.

Michael Jordan i Magic Johnson, membres de l’equip de bàsquet dels Estats Units, parlant i rient a la Vila Olímpica.Andrew D. Bernstein / Getty

A.B. — En què consistia el llibre d’estil?

X.G. — Als Jocs Olímpics hi ha una filosofia especial per als partits. Ha de ser una realització més plana, no pots ensenyar llotges ni posar molt l’ull a sobre d’incidències. S’ha de fer un llenguatge televisiu pla i entenedor, molt clarificador. La realització ha de ser objectiva, no t’has de decantar per cap equip. Hi ha una sèrie de normes per a totes les produccions. La BBC va venir a fer el tenis. TV3 fèiem el bàsquet i el futbol. Vaig tenir l’honor de fer la final de bàsquet del Dream Team entre els Estats Units i Croàcia a Badalona.

A.B. — Magic Johnson, Michael Jordan...

X.G. — ...Pat Ewing, Pippen, Drexler... era un equip brutal. Em quedava mirant què feia aquella gent. No ho havíem vist mai allò. I en futbol igual. No vaig fer la final, la va fer l’Òscar Lago, però l’equip que va guanyar la medalla d’or era fantàstic, amb Luis Enrique, Guardiola, Abelardo, Kiko Narváez, Toni, Miquel Soler...

A.B. — La tecnologia de què es disposava era bona?

X.G. — Hi va haver un salt molt important l’any 1990. Fins llavors hi havia una sola televisió, TVE, que feia el futbol amb 5 càmeres. A partir del 1990 TV3 va obtenir els drets per fer la lliga de futbol juntament amb Canal+, i va començar una manera diferent de fer els partits, igual que a França o Anglaterra, amb 12 càmeres, tràvelings, steadicams... Es crea el primer llibre d’estil, que vaig tenir l’honor de fer, i que és la base del futbol modern televisiu. Es comencen a veure repeticions, detalls, moviment. Tot això va ser un nou llenguatge. El que ha vingut després ha sigut acumular, posar-hi més tecnologia. Al final, el que defineix una bona transmissió és la tecnologia, més que l’encert o l’estètica. És un luxe si tens càmeres 'hi-speed' per mostrar la imatge superlenta. Si tens la 'spidercam' és collonut. Això et determina.

L’equip de bàsquet dels Estats Units subjectant les anelles olímpiques: Michael Jordan (9), Patrick Ewing (6), Magic Johnson (10), Karl Malone (7) i Charles Barkley (12).Theo Westenberger / Getty

A.B. — Quins esports es van transmetre millor?

X.G. — Als Jocs, el futbol no és el més important: ho són l’atletisme, la gimnàstica i la natació. Són els que tenien tecnologia punta. Els drets per als Estats Units també tenien molt a dir en la construcció del senyal de producció. Els de la NBC, que va tenir els drets aquell any, tenien una mica de por de nosaltres. Van venir amb molts recursos, moltes unitats mòbils, i gairebé feien un senyal paral·lel per als EUA. Un cop passades les Olimpíades, em consta que es van quedar sorpresos de la qualitat que tenien aquelles retransmissions. Van ser unes bones Olimpíades televisives.

A.B. — Els Jocs van graduar internacionalment TV3?

X.G. — Sí, la van posar bastant al mapa enfront de TVE. I, ja a partir del 1990, amb el futbol, a Espanya es va veure que hi havia una televisió que feia el futbol bé, i que podia ensenyar a altres televisions. I a Europa i el món, també: va ajudar a situar-la millor.

A.B. — Hi ha esports més difícils de retransmetre?

X.G. — Sí, hi ha esports difícils. Els gols són difícils de realitzar. Una cursa de motos és difícil. Però si domines l’esport, tot pot ser fàcil. Si fas una transmissió de golf i els càmeres hi entenen de golf, no veus ni la pilota. Ara bé: els esports difícils són els que tenen pocs mitjans per retransmetre’ls. Si tens tres càmeres i un pavelló que no està adaptat, amb una il·luminació difícil, no surt bé. El problema no són pròpiament els esports, sinó els mitjans. L’audiència determina que puguis posar 30 càmeres en un partit de futbol i tres en un d’hoquei. És el que marca la diferència.

A.B. — Algun pla que recordi especialment?

X.G. — En la cerimònia inaugural, la fletxa del Rebollo. I, esclar, els salts del trampolí amb Barcelona al fons.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau