Diari dels Jocs Olímpics del 92

01 d'agost de 2017

Un moment de glòria per salvar els 100 metres

TONI PADILLA

Linford Christie va ser el més ràpid a Montjuïc.GETTY

El 1988 Juan Antonio Samaranch, president del COI, va rebre una trucada a l’hotel de Seül on intentava descansar cinc minuts. “Ben Johnson ha donat positiu”, li van dir. I Samaranch va entendre que l’olimpisme havia rebut un cop molt dur. Als Jocs de Seül, el canadenc Ben Johnson va batre el rècord del món dels 100 metres, la prova reina, en derrotar el nord-americà Carl Lewis, l’atleta admirat per tothom.

Però Johnson era un trampós, i va perdre medalles i rècords quan va donar positiu. El 1992, quatre anys més tard, Samaranch havia aconseguit que Barcelona aportés optimisme a la família olímpica gràcies als primers Jocs en dècades sense boicots. Però la prova reina de l’atletisme, els 100 metres, semblava destinada a ser oblidada.

Per començar, Carl Lewis no s’havia classificat i era a Barcelona per participar en el salt de llargada. I Ben Johnson, ja amb la sanció complerta, sí que era a la capital catalana, arrossegant una niuada de periodistes i curiosos. El canadenc va fracassar, no va arribar ni a la semifinal i va acabar expulsat de la Vila Olímpica per haver agredit un voluntari. La prova, doncs, no tenia un favorit clar i no tenia cap atleta famós. Les proves de velocitat es disposaven a entrar a un desert, que va començar amb Lewis i va acabar amb Usain Bolt, orfe de genialitats. Però a Barcelona va succeir un fet poc esperat que va salvar els mobles. No va guanyar el rialler Frankie Fredericks, de Namíbia, ni el nord-americà Dennis Mitchell. L’or va ser per al britànic Linford Christie, que va guanyar la medalla d’or dels 100 metres més veterana de la història, als 32 anys. Un any abans, als Mundials de Tòquio, Christie havia acabat quart per darrere de Carl Lewis, Leroy Burrell i Dennis Mitchell. Va quedar fora del podi, però amb la millor marca de tots els temps per a un europeu (9.92). Però el britànic, nascut a Jamaica, va marxar trist del Mundial. “Tinc 31 anys. Als 31 les cames ja no poden anar més ràpides, ara tot serà més lent i ja no podré pujar als podis”, va dir. S’equivocava.

Criat per la besàvia a Jamaica fins que amb cinc anys va anar amb els pares, que eren a Londres, va patir el racisme, va ser agredit per la policia i va convertir l’atletisme en una manera de portar diners a casa. Però venia d’un barri dur, i va arribar tard a l’atletisme, ja que es va perdre europeus i mundials quan era jove. A Barcelona, però, Christie, amb un temps de 9.96, va aconseguir el triomf batejat pel 'Times' com “el més gloriós de l’atletisme britànic, que trencava amb el domini americà i africà”. El 1999 va donar positiu, amb 37 anys. Però la seva medalla va ser respectada, ja que les seves anàlisis de Barcelona van sortir netes.

També aquell dia...

El cinquè or cau en judo

La valenciana Almudena Muñoz va sumar la cinquena medalla d’or espanyola en vèncer (-52 kg) la japonesa Noriko al Palau.

La marató femenina, de la CEI

Valentina Iegorova, de l’Equip Unificat (Rússia), va imposar-se en la gran cursa (2 h 32 m 41 s) seguida per la japonesa Arimori.

Kiko porta a les semifinals

Un gol del gadità va servir per tombar la Itàlia (1-0) de Baggio i Albertini i conduir Espanya a les semifinals masculines.

L'hoquei segueix ferm

Amb quatre gols dels germans Escudé (Nani i Xavi) Espanya va tombar l’Equip Unificat (4-0), i es va acostar a les semifinals.

I al món passa...

Bush, a la caça de Saddam Hussein

Quan es complien dos anys de la invasió de Kuwait per les tropes de Bagdad, l’aleshores president dels Estats Units, George Bush, va enviar 2.400 soldats més a Kuwait per augmentar la intimidació a Saddam Hussein. El desplegament d’aquestes tropes també responia a l’interès dels nord-americans d'inspeccionar les instal·lacions armamentístiques en aquella zona del golf Pèrsic.

Bobby Fischer torna a jugar

El campió del món d’escacs entre 1972 i 1975, Bobby Fischer, va anunciar que tornaria a disputar un partit contra Borís Spasski, a qui havia robat el títol dues dècades abans. A Fischer, nord-americà d’origen jueu, aquell duel li va costar una ordre de recerca i captura i una posterior retirada del passaport, ja que va jugar contra Spasski a Iugoslàvia, país al qual els Estats Units havien declarat un bloqueig.

Gorbatxov avisa que el van espiar

L’expresident de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, va assegurar que ell també va ser espiat “a tot arreu” on es trobava. El mandatari soviètic responia així a les acusacions dels dirigents de la oposició, com Borís Ieltsin, que defensaven que, durant la presidència de Gorbatxov, havien sigut espiats pel KGB (Comitè de Seguretat de l’Estat) amb la seva complicitat com a màxim responsable.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau