Durant els 15 dies dels Jocs em vaig tancar a TV3: fins i tot hi dormia

”

Tatxo BenetCap d’esports de TV3 des del 1987, va jugar un paper clau en la cobertura dels Jocs de Barcelona en català. Anys després va passar a ser la mà dreta de Jaume Roures a Mediapro.

Antoni Bassas — Quin plantejament es va fer per cobrir els Jocs?

Tatxo Benet — En aquells moments teníem el problema que TV3 era vista pel govern de Madrid com de segona, malgrat ser la televisió nacional del lloc on se celebraven els Jocs. Vam tenir greus dificultats per tenir un paper en la distribució de les imatges. No, en canvi, per participar en la cobertura, en la realització tècnica. De seguida hi va participar molta gent de TVC, segurament perquè a Madrid es van adonar que els millors professionals d’Espanya estaven a TV3 i no en podien prescindir.

A.B. — Com es va solucionar el problema de la distribució d’imatges?

T.B. — El nostre punt fort era que érem la televisió nacional de Catalunya: per tant, havíem de tenir accés a poder transmetre els Jocs. Però aquest argument, que a nosaltres ens semblava molt sòlid, a Madrid el veien insòlit. El segon argument era dir que no podia ser que a Catalunya els Jocs no es veiessin en català. La resposta de TVE va ser dir que cap problema: el primer canal emetria en castellà i el segon, des de Sant Cugat, en català.

A.B. — I llavors què?

T.B. — Era trampa. TVE només podia fer-ho amb una rebaixa de la qualitat molt important. Els seus professionals i mitjans tècnics més bons volien anar i van anar a la cobertura que es feia per a TVE1. Per a TVE2 els quedaven recursos molt escassos. Vam batallar per assegurar que hi hagués una cobertura de primer nivell en la transmissió en català.

A.B. — La discussió va ser tècnica o política?

T.B. — No hi va haver discussió tècnica, cap ni una. Tot va ser una discussió política al nivell del director general de la Corporació, Joan Granados, la feina del qual durant tants anys ha sigut poc reconeguda i valorada. Va ser ell qui va discutir i negociar amb el director de TVE. També hi devia haver gestions a nivell de presidència de la Generalitat, de conselleries, del Parlament...

A.B. — Finalment TV3 i TVE2 es van unir en el Canal Olímpic.

T.B. — Nosaltres vam pensar que era una bona solució, sempre que, i jugant a favor de la gent de TVE a Madrid, es fes a través d’una de les freqüències de TVC, en concret, el 33. Madrid no volia prescindir de la segona: TVE2 va ser el canal olímpic en castellà i TVE1 la van mantenir com a cadena generalista, en la qual anaven alternant transmissions. Va jugar a favor nostre que no tenien més freqüències... Ho vam fer des de TV3, perquè a Sant Cugat era on TVE tenia els recursos i ho necessitaven per a ells. Per tant, tota la gent del Canal Olímpic va venir a Sant Joan Despí.

A.B. — Com recorda aquells dies?

T.B. — Durant els Jocs, no vaig veure Barcelona. Tret de dues hores de la cerimònia inaugural que vaig veure en família, em vaig tancar pràcticament durant els 15 dies a TV3, on menjava, sopava i, fins i tot, molts dies hi dormia. Es va fer un esforç enorme, tot l’equip. I al final vam tenir un pèl més d’audiència que el canal de TVE quan estàvem emetent en una freqüència més minoritària.

A.B. — Va rebre alguna felicitació? ¿De Pujol, de Maragall, de Samaranch?

T.B. — Em van felicitar molt Joan Granados i Jaume Ferrús. I, en canvi, hi va haver queixes per part de la gent de TVE sobre el meu comportament com de dictador, no dels que feien feina de base sinó dels que tenien algun càrrec.

A.B. — Què pot dir en defensa pròpia?

T.B. — Que potser tenien raó. Potser no hi estaven acostumats. Si una cosa no m’agradava ho deia, i com que estàvem en contacte directe... També alguns de TVE estaven escandalitzats perquè es pensaven que la redacció d’esports de TV3, així ho van dir, “era un cau d’independentistes”. Es van anar a queixar directament a Joan Granados. Però no va arribar més amunt.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau