Diari dels Jocs Olímpics del 92

28 de juliol de 2017

Un americà molt espanyol que no va fallar

ALBERT LLIMÓS

Martín López-Zubero celebrant el triomf a les Piscines PicornellJ.M. Pastor / EFE

El David, el germà, es va passar dos mesos dormint al sofà llit de casa seva. Tot un medallista olímpic, bronze als Jocs de Moscou del 1980, maldormint en aquella casa de Jacksonville, a Florida. L’ocasió s’ho valia. Estava en joc un or olímpic. Una segona medalla per a una família emigrada als Estats Units als anys 50, però que anaven a les Piscines Picornell de Barcelona, tot i parlar millor l’anglès que el castellà, sota la bandera espanyola.

David López-Zubero era l’entrenador del seu germà petit, el Martín, el màxim favorit per penjar-se l’or a la prova dels 200 metres esquena. I no van fallar. Com tampoc ho havien fet un any abans, als Mundials de Perth, quan aquest nedador d’arrels aragoneses va convertir-se en campió del món de l’especialitat. López-Zubero era la gran esperança de la natació espanyola, que fins a Barcelona no havia aconseguit mai pujar a la part més alta del podi. Fins llavors Espanya havia obtingut només dues medalles, la del David feia 12 anys en aigües russes i la que s’havia penjat Sergi López en els 200 metres braça a Seül el 1988, en aquest cas bronze.

La sortida no va ser del tot dolenta, però a l’equador de la prova anava cinquè. No va perdre els nervis. Amb el seu germà havien preparat amb minuciositat aquella carrera que marcaria la seva vida per sempre més. Per això no es van haver de dir res durant els minuts previs a la final. No calia. El guió estava clar. Sabia que el podi es decidia en els últims 50 metres, que tot i l’esforç del rus Vladímir Selkov per obrir forat, si les forces no li fallaven, l’havia de superar després de l’últim gir. Arribava llançat. Viratge sota l’aigua i sortida a la superfície ja a l’altura del rus i el japonès Hajime Itoi. Els braços van començar a moure’s com aspes d’un molí furiós, mentre el pare ho gravava des d’una graderia amb 5.000 aficionats.

L’or va arribar. També el rècord olímpic, tot i que es va quedar lluny de la seva millor marca. López-Zubero va mantenir les emocions sota control. No és un personatge efusiu, sinó tot el contrari, sempre amb un punt de timidesa que va mantenir després de sentir l’himne des de la part més alta del podi. “És americà, però la medalla és per a Espanya”, resumien entre el públic. Una decisió que costava d’entendre als Estats Units. Els periodistes americans van insistir durant força estona per saber per què havia decidit canviar les barres i les estrelles pel groc i el vermell. Havia nascut a Florida. S’havia criat com un americà més. Allà s’havia entrenat amb els millors. Però el motiu per canviar de xandall tenia molt a veure amb el seu pare. Les arrels aragoneses seguien intactes.

També aquell dia...

Una dona entre homes

La tiradora xinesa Shan Zhang va convertir-se en la primera dona que guanyava una final mixta, amb rècord olímpic inclòs.

Emilio inicia el tenis

El gran dels Sánchez Vicario va debutar amb triomf contra Woodbridge en el retorn a una pista que li va donar suport.

Les marques de Carl Lewis

Diversos patrocinadors van pressionar perquè l’atleta fos present a la cursa de relleus 4x100, tot i que va ser designat suplent.

Una protesta sense cabells

La selecció dels Estats Units de voleibol va rapar-se el cap en solidaritat amb un company calb perjudicat per un àrbitre.

I al món passa...

Maniobres dels EUA a Kuwait

Les forces armades nord-americanes van anunciar la realització de maniobres militars conjuntes amb l’exèrcit de Kuwait. Prop de 1.900 marines van participar durant 17 dies en aquelles maniobres, assajant un desembarcament d’equips militars a la zona. A més, el departament de Defensa va anunciar l’enviament de vuit llançadores de míssils Patriot per protegir Kuwait d’un atac de l’Iraq.

No a una "llibertat discriminatòria"

El president del govern espanyol, Felipe González, va advertir que la petició de més llibertat per a Catalunya que havia demanat Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) podria resultar "discriminatòria" si el que es buscava amb aquesta mesura era "una llibertat relativament més alta a la de la resta d’espanyols". "Amb això no hi estaria d’acord", va comentar Felipe González, taxatiu.

Enfrontament entre Cruyff i Núñez

La presentació de la nova equipació del Barça va originar noves tensions entre el president del club, Josep Lluís Núñez, i l’entrenador, l’holandès Johan Cruyff. El tècnic es va negar a vestir-se amb la samarreta de Kappa i ho va fer amb la que ell representava, la de Cruyff Sport. "Ell sap quines són les seves obligacions, però algunes no les compleix", va dir Núñez, visiblement molest.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau