“Per aprendre sobre turisme s’hauria de venir a Espanya, concretament a Catalunya, i asseguraria que a Girona, perquè és un laboratori viu per aprendre i estudiar”

Soc llicenciada en Turisme, graduada a Guayaquil, Equador. Després de la graduació, vaig treballar en hoteleria i, posteriorment, vaig obtenir una beca per estudiar un màster en Direcció i Planificació de Turisme també a la Universitat de Girona l'any 2015. Aquesta beca va ser concedida pel govern equatorià d'aquell moment. Aquesta primera experiència a Catalunya, de la qual tinc records meravellosos i una experiència valuosa, em va permetre, en tornar a l'Equador el 2016, entrar en diversos projectes. Vaig treballar durant sis anys i mig a la Universidad Técnica de Babahoyo a l'Equador, on la carrera de turisme precisament donava classes associades al que havia après en el màster: planificació territorial i d'espais urbans per a destins turístics, introducció al turisme i projectes turístics. A més, vaig fer classes de patrimoni natural i cultural. Vaig emprendre un projecte personal que era un restaurant que buscava recuperar la tradició culinària montubia, que són un poble originari de la costa de l'Equador, un poble camperol que està reconegut per la Constitució equatoriana. La idea va sorgir perquè estava molt vinculada amb Babahoyo, la capital de la província de Los Ríos, que té una alta concentració de persones montubies i no tenia una oferta gastronòmica d'aquest tipus, així que la idea va ser posar en valor aquesta cuina, que és molt consumida a l'Equador, basada en plàtan per fregir o plàtan macho, arròs, embotits i altres ingredients típics de la zona. Vaig intentar recuperar aquest terme perquè la gent sabés que aquesta estació era un espai especial de trobada, especialment els diumenges, per contrastar amb la cuina francesa, Vaig poder escalar bastant ràpidament en la carrera de turisme allà. A més de les classes, gestionava les pràctiques professionals i els projectes de vinculació amb la societat, així com projectes socials i de servei comunitari. Em van convidar a dirigir els projectes de vinculació amb la societat a nivell de facultat de tots els estudis, en el marc de la pandèmia, portant a terme projectes de vinculació amb la societat de tota la facultat, no només de turisme sinó de totes les carreres d'educació i ciències socials, comunicacions socials, psicologia, etc., a nivell institucional. Això va ser just abans d'un procés d'avaluació institucional que necessitava la Universidad Técnica de Babahoyo, la coordinació acadèmica dels projectes de servei comunitari que es trobaven en territoris en zones vulnerables.

Aleshores ja estava en la coordinació acadèmica que portava els projectes socials, coordinàvem tots els processos de pràctiques per a professionals laborals. A part també estava formant-me, amb una beca per estudiar destinacions turístiques sostenibles, que atorgava la Cornell University als Estats Units, i també un diploma en avaluació de projectes a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile. Aleshores vaig fer una suma de tota l'experiència docent, investigadora, de projecció de la Universitat.

ANA MARIA CANDELL SALDARREAGA

Per aprendre sobre turisme, s’hauria de venir a estudiar a Espanya i específicament a Catalunya. I jo asseguraria que a Girona, perquè és un laboratori viu per aprendre i estudiar, a prop de Barcelona, que és, com una garantia: Girona com a ciutat mitjana, aporta el coneixement de tota la zona rural de Catalunya, de l'experiència en turisme de sol i platja, del turisme interior. És de veritat una de les millors ofertes acadèmiques que tenen Espanya i Europa en temes específics de turisme cultural.

Les pràctiques a mi m'han servit moltíssim per, a banda d'aplicar el que sabíem, desenvolupar o treballar habilitats que després em van servir en la meva trajectòria. Foren molt significatives per a mi, quan vaig tornar a l'Equador després de la primera experiència a Espanya, treballant com a tècnica de turisme en una consultoria per a Portoviejo, a la costa equatoriana, just després del terratrèmol.