“He après molt de màquines, de processos, de com funciona el món de la investigació”

Pel que fa a la meva trajectòria acadèmica es podria dir que ha estat una mica moguda, perquè jo vaig néixer a Barcelona, però just abans de començar l'educació primària ens en vam anar cap a Ponts, que és un poblet que hi ha a la província de Lleida i allà vaig fer fins a 5è de primària. Per temes laborals ens en vam anar cap a Andorra i allà vaig acabar de fer la primària, la secundària i el batxillerat que ells anomenen científic, que vindria a ser el que aquí és el de ciències i tecnologia. Jo sabia que volia fer una enginyeria, però no sabia ben bé per on anar, volia que formés part dels meus estudis la mecànica, i vaig triar diverses inscripcions universitàries. Al final vaig anar a Barcelona a fer un un doble grau d'Enginyeria Mecànica i Electrònica. Vaig fer el primer curs i no em va anar gaire bé, a més la part electrònica vaig veure que em costava bastant, i justament quan havia de tornar-hi el meu germà començava també a estudiar Arquitectura a la UdG i aleshores vaig passar de fer el doble grau d'Enginyeria Mecànica i Electrònica a només el Grau d'Enginyeria Mecànica, a partir del qual he anat cap al màster d'Enginyeria Industrial. No és un camí gaire corrent, perquè pocs mecànics van a fer aquest màster. Jo aquí m’hi he trobat còmode, coneixes professors, coneixes el funcionament general de la Universitat, coneixes companys, tot l'entorn, l'ambient… el  més lògic era seguir amb el que volgués fer aquí mateix. 

Pel que fa a l'experiència laboral, no he treballat en res relacionat realment amb l'àmbit de l'enginyeria. Ell que he fet són les pràctiques del grau, aquí mateix al Parc de la UdG, i la veritat que estic molt content. Ara, a més mentre les faig també m’han fet un contracte laboral d'uns sis mesos al Parc per treballar temes d'investigació i projectes que estan fent parlar. L’experiència és escassa, però satisfactòria: he après molt de màquines, de processos, de com funciona el món de la investigació.  Realment la Universitat té uns espais que no es mostren gaire, o si més no, costa que arribi als estudiants. 

MARTÍ FÀBREGA

El master t'ajuda trobar feina, perquè bàsicament en l'enginyeria per poder optar a càrrecs necessites el màster. Pel que fa a viure a Girona, sopes amb els companys d’un pis i d’un altre pis, vas a estudiar amb uns, amb els altres… i és tot així, molt familiar. A la universitat també parles amb tothom, la gent és simpàtica, perquè trobo que hi ha hi ha llocs on la gent està molt tancada en si mateixa, i en canvi aquí a Girona trobo que no que no és així: tothom està molt obert, pots parlar amb tothom, cadascú té les seves idees però respecta els altres, Em sembla un punt molt important, com a mínim per a mi.

Jo, havent cursat el Grau d'Enginyeria Mecànica, per tema de competències no tinc la necessitat de fer un màster per entrar al món laboral, però el Màster en Enginyeria Industrial és multidisciplinari,  realment el que fa no és enfocar-te a un camí concret sinó que t’amplia els coneixements de tot en general. Quan no se sap ben bé en un futur cap a quina branca de l'enginyeria anar és un molt bon màster perquè justament el que fa és que t'amplia competències, el més important són tots aquests coneixements generals que et dona de moltes branques que després et serveixen per al moment que tu vulguis anar cap a un lloc, ja tens una base sòlida. Si a partir d'aquí ja vols fer un altre màster de més especialització, doncs endavant.