D'ençà que vaig entrar a l'organització moltes coses van canviar dins meu i per a mi va significar des del primer moment una prova constant de les meves reaccions davant aquest tipus de situacions. Si bé mai vaig sentir que les tingués totes amb mi, em sorprenc que davant tot el que vivim alguna cosa ens fa reaccionar de manera correcta. El que s'està perdent en aquests temps, a més de vides humanes, és el sentit de la solidaritat i la cooperació, i fins i tot la vergonya. No és res de nou veure això venint de països que considerem «desenvolupats» però el pitjor és que estem a punt que aquestes coses ens semblin normals. I quan això sigui així per a la gent estarem perduts. Un vaixell retingut injustament mentre la gent mor més injustament al Mediterrani no pot passar desapercebut. Hi ha hagut moltes reaccions, però les hem de multiplicar per mil
