Soc cuiner i tinc 34 anys. Era la primera missió que feia amb Open Arms i, per primera vegada en molt temps, m’he tornat a sentir útil amb un projecte que anava més enllà de mi mateix. Inicialment creia que no me’n sortiria, que no estaria a l’altura o que fins i tot m’enfonsaria. La missió 43 de l’Open Arms ha estat per a mi com una pel·lícula d’herois. L’embarcament a Malta, la navegació, el rescat, l’incident amb la guàrdia costanera líbia, l’acolliment a bord de les persones rescatades, la figura del capità, la de la cap de la missió, els patrons, els socorristes, el metge, la infermera, els periodistes, els mariners, els maquinistes... Tots em semblaven personatges d’una pel·lícula! Quan he arribat a Itàlia i he vist que la policia tractava aquests herois com delinqüents, m’he sentit avergonyit com a únic italià que anava a bord. Llibertat per a l’Open Arms!
