Fora de la sala de màquines, a coberta, la meva feina era treure'ls l'armilla salvavides i donar-los la benvinguda amb un somriure i un copet a l'esquena, i oferir-los una ampolla d'aigua. És difícil d'explicar en quin estat arribaven: sobretot les dones, en alguns casos mig nues, que no s'aguantaven dretes. De vegades costa desfer el nus que se't fa a la gola quan veus les atrocitats que ens fem els uns als altres. Però jo tinc fe en l'ésser humà i intentava tractar-los tan bé com pogués: "Esteu fora de perill, sou a casa", els repetia. "M'agrada la teva cara i el teu somriure", em va dir un tipus negre i dòcil mentre li desfermava l'armilla... I així fins que es va fer de nit i veia els nens amb la mirada perduda i les mares abatudes al terra de la coberta. Un nadó plorava als braços d'una dona que no era la seva mare, perquè la seva mare no va aguantar, i algú havia de fer-se càrrec del nen. Però el nen plorava per tots els que no tenien força per fer-ho, i la dona cansada i el nen plorant. Em vaig oferir per intentar calmar-lo, i als meus braços, potser perquè ja havia plorat molt o perquè li agradava la cançó que li cantava, al cap de poc es va adormir. Es va dormir amb la mateixa cançó que jo li cantava al meu déu, que és la meva filla, i jo vaig tenir la mateixa sensació de pare.
