La meva feina és salvar persones. Per a mi, tot es redueix a persones que necessiten ajuda urgent enmig del mar i a qui ningú està disposat a ajudar. Són simplement persones, no són refugiats, no són immigrants. Són persones en perill de mort, que mereixen un tracte igual que la resta de ciutadans del nostre entorn «civilitzat», als quals no se'ns acudeix discriminar a l'hora de fer un rescat. Per què ells no poden tenir aquesta sort? La resposta és senzilla. Han nascut a l'altra riba del Mediterrani, a tan sols uns centenars de quilòmetres de casa meva. Aquest simple fet causal, que ells no van triar, va segellar el destí de les seves vides a la deriva