Nosaltres, els socorristes que treballem a alta mar rescatant migrants, som la primera cara que veuen d'Europa. És per això que posem tant d'èmfasi en la benvinguda. Sempre, sempre que trobem una pastera a alta mar la rebem amb un somriure. Sempre els donem la benvinguda. Sempre, després de l'operació de rescat, som amables amb ells. Sempre els tractem amb dignitat. Tot i això, els mires i no pots deixar de pensar que hi ha gent que els deixaria morir allà mateix. La por al desconegut es potencia amb la concepció de la pròpia identitat, però, per a nosaltres, no hi ha diferència. Si algun dia aquells que els deixarien morir al mar fossin nàufrags, al nostre vaixell hi hauria espai per dur-los a terra ferma