Emigrar no és cap ganga i encara menys quan ho fas per força. Com pot arribar a ser de diferent, la vida, en funció del lloc on un neix! Si ens hi parem a pensar, el nombre de persones que arriben a Europa travessant el Mediterrani és insignificant, davant dels més de 700 milions de ciutadans que hi vivim. Persones disposades a qualsevol cosa per tal de tenir una vida digna, disposades a fer feines que els europeus no volem fer, però imprescindibles per mantenir la societat del benestar que hem decidit crear. Durant poc més d’un any col·laborant en el vaixell de Proactiva Open Arms al Mediterrani central, he conegut històries de migrants que et fan posar la pell de gallina; persones que només per haver nascut en un país equivocat han de fugir de guerres, tortures, fam, abusos... deixar-ho tot enrere, per buscar un futur millor, sabent que el camí cap a la vella Europa és llarg i difícil. Primer el desert, després l’infern de Líbia i finalment la travessa inhumana d’haver de creuar un Mediterrani hostil amb l’esperança que algun vaixell els porti a terra ferma. Malauradament no hi ha voluntat política per treballar als països d’origen i aconseguir que ningú hagi de marxar obligat de la seva terra. És per això que organitzacions com Proactiva Open Arms són imprescindibles en el context actual per garantir el dret fonamental a la vida al mar. Gràcies a totes les voluntàries i als voluntaris que ofereixen el seu temps per ser útils en les tasques de rescat, en especial a la missió 43
