Com a socorrista d'Open Arms he pogut viure molts moments inoblidables. Inoblidables per l'experiència en si, perquè és emotiu estendre la mà a qui ho necessita, però sobretot per la injustícia del que està passant al mar Mediterrani. És injust: que 218 persones que fugen de la pobresa i de la misèria travessin el Mediterrani en embarcacions amb què és impossible arribar a Europa; que després de tant d'esforç parin una ONG que només intenta que no morin persones en el camí, i que no posin una solució al veritable problema, i amb tot el que queda per fer; que els governs de la Unió Europea i Líbia es posin d'acord per tornar a la guerra els que en fugen. Lamentablement, això no és inoblidable ni irrepetible, però malgrat tot, amb l'equip d'Open Arms, continuo mostrant un somriure i ganes de seguir endavant. Perquè que una iniciativa de la societat civil sigui capaç d'aglutinar un gran equip que lluita per no deixar més vides a la deriva és motiu més que suficient per seguir tenint fe en aquelles persones que lluiten per tenir una vida millor, i en aquelles persones que lluiten perquè tothom la tingui
