“La IA està accelerant la manera de fer recerca”

Poc podia preveure Núria López-Bigas (Monistrol de Montserrat, 1975) que aquella trobada familiar li endreçaria la vida. Aleshores estudiava tercer de biologia, sense tenir gens clar a què es volia dedicar. Una tieta de la seva mare li va parlar de la seva filla, la biòloga molecular Anna Bigas, que feia una estada postdoctoral a Seattle, als EUA, on investigava el càncer. Allò va encendre una espurna d’interès en López-Bigas, que li va demanar conèixer-la aquell Nadal, quan tornés a casa. “Per fi tenia un referent, una persona que es dedicava a la recerca i que em va donar l’oportunitat de fer jo també recerca”, recorda López-Bigas, que aquell estiu ja se’l va passar a Seattle fent pràctiques en un laboratori al mateix centre d’aquella cosina llunyana.

A partir d’aquell moment va tenir clar que es volia dedicar a la investigació. Durant el seu doctorat, que va fer amb Xavier Estivill, es va centrar en estudiar la sordesa hereditària per trobar els gens que la causaven. Allò va ser el 1998 i la cerca era gairebé artesanal. “Els quatre anys de doctorat en aquelles èpoques podien consistir en intentar clonar un gen per obtenir-ne la seqüència”, recorda aquesta investigadora. 

Tot canvia l’any 2001, quan es publica la primera seqüenciació del genoma humà i comença una nova àrea de recerca, la bioinformàtica, en què López-Bigas excel·leix i és una de les referents internacionals. Després d’acabar el doctorat el 2002, va marxar a fer un postdoctorat a l’Institut Europeu de Bioinformàtica, a Cambridge (Regne Unit), “al mateix campus on s’havia seqüenciat bona part del genoma humà”, assenyala amb orgull.

Hi va arribar, diu, sense saber “ni programar una línia de codi”, i avui dia, explica amb humilitat, fins i tot en fa classes a la Universitat Pompeu Fabra. “Estava en un laboratori de genòmica comparativa on tot el que fèiem era nou. Estava envoltada de gent que en sabia molt, i això em va fer aprendre molt de pressa i progressar”, considera. Va continuar al CRG investigant amb Roderic Guigó, un altre referent internacional, i, a continuació, va iniciar el seu propi grup de recerca a la UPF.

Actualment és investigadora Icrea a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), on dirigeix un grup d’investigació en genòmica del càncer.

López-Bigas analitza milers de genomes de tumors per entendre quines mutacions causen la malaltia. Els seus treballs han obert la porta a tractaments dirigits, molt precisos, contra dianes terapèutiques moleculars per combatre el càncer. Des del seu postdoc a l’EBi utilitza algoritmes d’intel·ligència artificial d’aprenentatge automàtic per analitzar grans volums de dades i intentar desxifrar els gens que causen malaltia. “Aleshores era molt rudimentari. Ara que tenim més dades, els mateixos algoritmes ens permeten fer moltes més coses. I apliquem també IA generativa, que està canviant la manera de fer recerca. L’està accelerant”, afirma López-Bigas. També està augmentat exponencialment la seva capacitat de generar dades: “Ara se seqüencia rutinàriament els tumors de molts pacients per decidir el millor tractament”, un pas de gegant en medicina de precisió. El repte de present ja és, considera, com manegar totes aquestes dades, tan valuoses per a la recerca, “explotar-les efectivament per avançar en la recerca però sabent-les protegir”.