“Abans ens deien ‘tree-huggers’, abraçadors d’arbres”

L'any 2000 Mar Reguant era una adolescent que ja es preocupava pel medi ambient, i avui és una de les principals especialistes del món en economia de l'energia. Durant el primer quart del segle XXI ha vist, com a activista i com a acadèmica, l'evolució de la consciència climàtica en les societats occidentals: "Fa quinze anys –comenta recordant el moment en què es va doctorar al Massachusetts Institute of Technology (MIT)– ens deien tree-huggers, abraçador d’arbres, i jo era una estressada de la vida, però era molt difícil fer que els altres també fossin uns estressats de la vida". Ara, després de la dana, els incendis de sisena generació o l'increment de les temperatures, la seva feina és a vegades "que els altres no s'estressin tant: que no es pensin que no es pot fer-hi res".

"Un dels canvis més importants ha estat que l'energia sostenible s'ha abaratit". Els últims deu anys, energies com l'eòlica o la solar han esdevingut rendibles i això ha transformat el món de la recerca i de la inversió en energies netes. Ara bé, Reguant, que ha passat molts anys en universitats americanes com Stanford i Northwestern, observa que el canvi de mentalitat a Europa i a bona part del món no s'ha donat de la mateixa manera als Estats Units, on el discurs climàtic "fluctua com un Dragon Khan", la indústria del petroli és el 8% del PIB i et pots trobar, com li va passar a ella, que un dia una integrant de la junta de governadors de la Reserva Federal et pregunta: "Això del canvi climàtic només ens ha de preocupar si ens preocupem pels pobres, oi?".

Reguant vivia als EUA i estava a punt de tenir la gran dels seus dos fills quan Donald Trump va guanyar les eleccions del 2016. "Els senyals hi eren", diu recordant el dia que, en el marc d'un projecte de recerca, van trobar que durant anys les llistes dels llibres més venuts de no-ficció als EUA anaven plenes de pamflets trumpistes. I ara observa en la societat nord-americana "un nivell d'autocensura infinit". Universitats doblegades a les exigències d'un president autoritari i institucions que esborren la seva recerca climàtica d'un dia per l'altre de la seva web. "Als EUA la gent és molt pràctica i viu molt segregada, de manera que en un moment feixista procuren pensar en la seva bombolla, que potser encara funciona –explica–. Ara que els deporten el jardiner poden començar a reaccionar".

Reguant és un cas de talent repatriat. Ha tornat a Catalunya amb una plaça ICREA i una beca europea que li ha permès muntar el seu grup de recerca, el BSE Energy Research Group, a la Barcelona School of Economics. “Però els que van marxar durant la crisi de fa quinze anys serà més difícil recuperar-los –diu–, perquè se'ls va esfondrar qualsevol perspectiva de treballar aquí i van marxar sentint-se expulsats". Ara es mira el món i observa com "els poders" continuen fidels al costum de tapar les escletxes d'oportunitat que apareixen per les renovables. "La guerra d'Ucraïna era el moment per a un salt endavant i, en canvi, vam acabar aprovant que el gas natural és verd". Però manté una esperança raonable. "Als EUA, a escala local, pot haver-hi un grau més elevat de compromís que no a escala de país. A Europa afrontem l'amenaça de l'extrema dreta, però crec que sí que entenem el canvi climàtic. I sabrem transformar els reptes en sentit de comunitat".