Marc Giró
PERE VIRGILI
L’any 2000 Marc Giró (Barcelona, 1974) vivia a Madrid i treballava a la revista Marie Claire. Feia d’editor de suplements especials i recorda que els mitjans de comunicació vivien una època de bonança. “Hi havia diners i es notava”. Ell per exemple, sent un redactor, va viatjar per tot el món i recorda com a fet simbòlic els regals que arribaven a la redacció. “Jaquetes de Chanel, bicicletes, rentadores, electrodomèstics… de tot. Hi havia gent que havia de llogar una furgoneta per endur-se tots aquells regals”, relata. Són els records dels últims dies d’una època de bonança que ja no ha tornat als mitjans.
“El 2008 tot allò es va acabar”, diu. El canvi va ser brusc i amb conseqüències profundes a un sector que encara avui intenta ressituar-se en un món canviant on internet, les xarxes socials i les noves formes de consumir informació han alterat la feina dels periodistes. “Un dia feien fora 10 persones que tenies al davant. L’endemà feien fora les 10 que tenies al darrere i això va provocar que comencés l’era del multitasking del periodisme en què una sola persona havia de fer mil coses, escriure, gravar, fer fotos i editar… Com ara.”
Després de la seva etapa a Madrid Giró va tornar a Barcelona el 2019 on va començar amb el programa Vostè Primer a RAC1, que s’emet de dilluns a divendres, i el 2024 va fer el salt a la televisió amb un programa propi, Late Xou, a La 2 i que aquest 2025 ha fet el salt a La 1. Confessa que està “content” i anima la gent a seguir el seu propi camí. “Jo soc una persona rara que no he complert amb cap de les expectatives heteropatriarcals que hi havia sobre mi. Animo la gent que sigui rara. Jo he tingut un gran talent per no complir expectatives i he acabat sent una persona rara i això m’ha afavorit”, reconeix.
Quan li pregunto si mai hagués imaginat que acabaria tenint un programa propi de ràdio i de televisió Giró confessa que és una persona que no projecta. “No soc gens nostàlgic però tampoc futurista. Estic molt ancorat en el present. L’any 2000 estava molt centrat en el que feia en aquell moment, no imaginava el futur, igual que ara estic centrat en el present”.
El que sí que fa és una reflexió sobre els canvis que ha viscut el periodisme on no tot és negatiu. Ell apunta dos grans fets positius: el primer, diu, és que “al sector del periodisme hi ha una cosa fonamental –que també trobem en altres sectors com l’educació, la sanitat o l’art– i és que hi ha un gran compromís per part de les persones que hi treballen. Encara hi ha periodistes profundament compromesos amb el seu objecte d’estudi, que és la veritat, i això ara té més valor que mai”. El segon, destaca, és que ara “aixequem la veu contra els abusos”. I ho explica: “Aquests 25 anys de segle ens han servit per sentir-nos lliures per assenyalar els abusos. Tenim exemples com el Black Lives Matter, el Me Too, els casos de pederàstia a l’església i totes les denúncies d’abusos dels poderosos que estan sortint a la llum als mitjans. Això és fonamental”.
Tot i que no és persona de fer propòsits d’any nou diu que vol intentar “ser bona persona, apostar per la justícia, el benestar, l’amor i la bondat i intentar reduir una mica el pas, estic a favor de decréixer”, conclou.