“Estàvem molt decebuts amb l’ús de la tecnologia per gestionar persones”

Jordi Romero (Barcelona, 1986) tot just anava a l’institut a principis de segle. En aquell moment poc podia pensar-se que, 25 anys més tard, l’start-up que cofundaria a Barcelona juntament amb dos socis més, Factorial, seria un dels principals unicorns –empreses valorades en més de 1.000 milions d’euros– catalans. Entrar dins d’aquesta categoria no ha estat fàcil, i un repàs de la trajectòria de Romero en el món de l’emprenedoria exemplifica com ha evolucionat aquest ecosistema des de principis de segle.

Factorial ara és un exemple d’èxit del món start-up. És una empresa de software de gestió empresarial (software as a service, SaaS, en anglès) que en menys de 10 anys ja ha arribat als 1.400 treballadors i ha assolit els 100 milions de dòlars d'ingressos anuals recurrents (ARR). S'uneix, així, al petit grup de scale-ups europees que han assolit aquesta fita abans d'una dècada des del moment de la fundació.

Però, per arribar fins aquí, el recorregut del seu cofundador es remunta a molt abans. Fa just 15 anys Romero va muntar la seva primera start-up: era el 2010 i, en paraules de l’emprenedor, “la conclusió d'aquella etapa és que aquella start-up no es podia muntar a Barcelona, no es podia escalar”. En definitiva: el sector emprenedor estava encara molt verd a casa nostra. En aquell moment no van aconseguir trobar capital risc per fer créixer l'empresa de la manera que volien: els diners eren als Estats Units.

Així va ser com Romero i el seu soci van marxar cap a San Francisco el 2011 i s’hi van estar gairebé 4 anys. Després van tornar a Barcelona per muntar Factorial. “I aquest cop sí, ens hi vam poder quedar”, apunta Romero. “Abans no hi havia capital risc que entengués el software as a service i que tingués l'ambició que el millor escenari no era vendre l'empresa al cap de dos anys, sinó que era crear una empresa que pogués durar generacions i que pogués escalar moltíssim –explica–. El nivell d'ambició i el coneixement de la indústria que tenia el capital risc espanyol i europeu en aquella època encara era molt petit”. 

“Ens plantem, doncs, al 2016, quan el Bernat, el Pau i jo, després d'haver tingut l’experiència de muntar una companyia, fer-la créixer, aprendre tot el que s'ha de fer i tot el que no s'ha de fer, arribem a la conclusió que el dolor més gran que nosaltres hem experimentat és la gestió de la companyia, sobretot la gestió de les persones. És el més important i el més difícil, i era on pitjor tecnologia havíem trobat”, explica Romero. “Nosaltres som gent de software, gent de tecnologia, i estàvem molt decebuts amb la poca ajuda que havíem rebut per part de la tecnologia en la gestió de la companyia, i ens vam començar a imaginar com seria la nostra solució ideal”. I d’aquí sorgeix la necessitat de crear Factorial, un programari que millora aquesta experiència. 

Gairebé 10 anys després de l’inici d’aquesta aventura, i malgrat les grans xifres i el títol d’unicorn que els acompanya, Romero assegura que encara no han assolit el seu objectiu. “La nostra missió és que ens faci servir tothom. Centenars de milions de persones es poden beneficiar d'una solució com Factorial, i encara ens falta molt per arribar fins aquí”, apunta. 

Pel que fa a la maduresa de l’ecosistema a Barcelona, Romero considera que ha millorat molt, però que “el més important és tenir casos d'èxit, tenir exemples”. “Encara no tenim els exemples que ens agradaria. De fet, una de les nostres missions també és que Factorial serveixi d'exemple per a altres generacions i altres companyies, que diguin «Mira, veus, Factorial ha sortit de Barcelona i ha arribat fins aquí»”.