"Gairebé podria dir que la primera nòmina que rebo en pessetes és també l'última que cobro en pessetes", bromeja la mestra Noa Padín quan se li pregunta quant fa que va entrar al món de l'educació. De fet, no és conscient que ja fa 25 anys que va entrar en una aula fins que surt aquest tema de conversa
Des que el curs 2000-2001 Padín va començar a exercir com a mestra, ha fet tots els papers de l'auca. Va començar a la concertada com a tutora de 5è de primària, va treure's la carrera d'educació infantil, va ser mestra d'I3, I4 i I5, va fer les oposicions i va passar a la pública fins a aterrar a l'Escola dels Encants de Barcelona. "Allà ho he fet tot", diu: secretària, cap d'estudis, tutora de 1r, 2n i 3r de primària...
Ara, des de fa molt poc, ha passat a formar part de la direcció del Centrede Recursos Pedagògics de Sant Martí on, des de l'altra banda, s'encarrega d'aspectes de formació i capacitació de docents i coordina els serveis educatius amb els equips de LIC (assessors de llengua i cohesió social) i l'EAP (equips d'assessorament i orientació psicopedagògic). A més, també forma part de Clam Educatiu, el grup de docents que s'ha unit per buscar solucions per millorar l'educació. "Només em queda ser tutora de 4t de primària", explica.
Reconeix que des que ella va entrar a l'aula fins ara la feina de mestra ha hagut de fer un canvi gairebé de 360 graus: "Antigament el mestre tenia un valor per si sol i l'escola era el saber, però en ple segle XXI hem de ser conscients que la informació no està tancada en quatre parets, que circula i ens hi hem d'adaptar". Insisteix que "regalar un bon futur als alumnes" no només passa pel saber, "sinó que passa per la socialització, per entendre l'altre, per respectar-se, per conèixer-se més un". Davant unes aules cada cop més diverses –"quan jo vaig començar a una escola barcelonina només hi havia barcelonins, ara tenim europeus, africans i americans", descriu–, Padín demana fer una aposta "necessària" per la part social de l'escola: "És una oportunitat per lluitar per l'equitat social i perquè l'educació és un dret", reivindica.
I en aquest sentit, la mestra també posa l'accent en la necessitat de tornar a prestigiar la professió i, també, de formar-se més i millor."Tenim marge de millora amb la formació inicial, els docents han de sortir de la universitat sabent gestionar una aula multicultural i dominant el disseny universal de l'aprenentatge", adverteix. Però Padín també posa deures als de la seva generació: "Els que ja portem més de dues dècades a l'aula ens hem de formar perquè no podem pretendre educar igual que ho fèiem fa 25 anys. Les aules són diferents i nosaltres no eduquem la paret, eduquem la persona i si la persona ha canviat jo m'he de saber adaptar".
Quan pensa en els pròxims 25 anys, la mestra té molt clar quin és el repte de l'escola catalana: deixar de guiar-se pels resultats. "Creiem que l'important són els resultats, però jo puc entrenar els meus alumnes perquè se'n surtin bé amb les proves i no centrar-me en l'aprenentatge", alerta. "Hem de tornar a posar l'accent en l'aprenentatge i sense sostres de vidre. No podem dir «aquest nen no en sap», perquè cap alumne es mereix que tirem la tovallola".