YONG QIN WU

Fa 13 anys va arribar a Catalunya, seguint els passos que abans havien fet el germà del seu marit i la seva cunyada. Yong Qin Wu, de 43 anys, prové d’un petit poble de la Xina; i és l’encarregada d’una de les botigues familiars, el Basar Asia a Girona. Gràcies a aquesta feina, que li ocupa tot el seu temps, ella i la seva família han pogut guanyar-se la vida i començar de nou lluny del seu país natal.

La Qin Wu va néixer a la província de Henan, a la part central de la Xina. Amb prop de 100 milions d’habitants, està considerada un dels bressols de la civilització xinesa i una de les zones més pobres del país. “Allà no ens podíem guanyar la vida, cobràvem molt poc i no arribàvem per cobrir totes les despeses ni hi havia possibilitats de millorar”. A més, llavors tenia un fill –ara en té dos– i volia oferir-li un futur millor. “A la Xina els col·legis públics són gratuïts durant els 10 primers anys. Però no hi ha prou escoles públiques per a tots els nens”. Primer van ser el germà del seu marit i la seva cunyada els que van decidir fer les maletes i començar una nova vida a Espanya; i al cap d’un temps ells van emprendre el mateix camí. “Feia molt de temps que ho teníem pensat i planificat. I el 2006 vam venir cap aquí per estar tota la família junta”.

La seva família es dedica al comerç i té diverses botigues al País Valencià i a les comarques gironines. Quan va arribar, la Qin Wu primer va viure a Girona i poc després es va traslladar a Alacant. “Hi vam obrir una nova botiga i ens en vam fer càrrec nosaltres”. I fa cinc anys va tornar a la capital gironina per assumir la gestió d’un nou establiment, el Basar Asia, situat al carrer Bernat Boadas, on treballa actualment. “Va ser un canvi molt gran venir a viure aquí, però estem molt contents perquè aquí tenim feina”. I gràcies a l’esforç i el treball de tota la família, ara tenen dues botigues a Figueres, dues més a Empuriabrava (Alt Empordà), una a Olot i dues més a Benidorm; a part de la de Girona. “Tots a la meva família som comerciants, de fet, provenim d’una zona de la Xina on el comerç és molt important. I cadascú s’encarrega de diferents botigues”. La majoria dels productes que venen els compren a uns magatzems de Barcelona regentats per antics veïns del seu poble natal. “Coneixem els propietaris dels magatzems perquè som tots de la mateixa zona i tenim molt bona relació”.

Aquesta feina li ocupa pràcticament totes les hores del dia i de la setmana. “Treballo sis dies a la setmana a la botiga, i només tinc dos o tres dies de festa al mes. Sempre hi ha feina, i els diumenges els aprofitem per portar nou material, canviar els productes de lloc, fer comandes, netejar les botigues…” Una dedicació que, segons explica, no li ha permès estudiar bé l’idioma. Sap algunes paraules de català i una mica de castellà, però li costa expressar-se bé. “El xinès és molt diferent del castellà i del català, i em costen molt. I els pocs dies que no treballo, no tinc gaire temps per estudiar. Entre la botiga i els nens, no dono a l’abast”. Per això li han sigut de gran ajuda els serveis que ofereixen des de l’Institut Xinès de Girona. “Aquí, si tenim dubtes o no sabem com funciona alguna cosa, ens ho ensenyen i ens ajuden”. L’entitat es dedica a fer cursos de xinès, però també els ajuda amb tràmits i papers, a més d’organitzar projectes educatius i activitats culturals per acostar la cultura xinesa i la catalana. A més, ha esdevingut un espai de trobada per als membres de la comunitat xinesa gironina, que solen reunir-se i trobar-se a la seva seu i a les activitats que organitzen. “I aquí els nens poden estudiar xinès, a més del català, castellà i anglès que els ensenyen a l’escola”, afegeix.

La Qi Wu no té la nacionalitat espanyola i, per tant, no pot votar a les eleccions municipals. Però, segons comenta, no li fa res. “Nosaltres no estem acostumats a votar i, esclar, no hi tenim interès, no és el més important per a nosaltres. Aquí podem viure bé i guanyar-nos la vida, i és tot el que necessitem”. Un tret cultural que atribueix a la història mil·lenària de la Xina. “Abans del Partit Comunista, manaven els emperadors. Sempre hem tingut dirigents que ho manegaven tot i no tenim el costum o la cultura de votar”. I si necessiten demanar alguna cosa a l’Ajuntament, solen parlar amb Yanping, que és una de les fundadores i l’encarregada de l’Institut Xinès de Girona. “Ella ens ajuda i ens fa de representant”. Ara bé, les segones generacions, com per exemple els seus dos fills, sí que volen votar. “Ells se senten catalans, han estudiat aquí i senten que és el seu país. El meu fill gran va votar per primera vegada a les últimes eleccions –té 19 anys– i la petita, quan sigui gran, decidirà què vol fer”.

“Som més garrepes que els catalans!”

Al principi de viure a Catalunya enyorava molt el seu país, però ara prefereix la seva vida aquí: “És més tranquil·la i ens podem guanyar la vida”. Per això, tant ella com la seva família tenen clar que és aquí on volen viure: “No ens plantegem tornar, aquí els nens tenen els seus amics, i nosaltres també; i el més important: tenim feina”.

Ara bé, reconeix que una de les coses que més enyora del seu país és el menjar. “Mengem a casa perquè així podem cuinar els plats típics xinesos. Quan vam arribar, fa 13 anys, ens costava molt trobar alguns ingredients, però per sort ara pots trobar gairebé de tot”. Tot i que ha tastat alguns plats típics de la gastronomia catalana que li agraden molt, “com la carn a la brasa i la crema catalana”, admet que no acostumen a anar gairebé mai a dinar o sopar fora. “Estalviem molt, no gastem gairebé res. Som més garrepes que els catalans!”, diu fent broma. La xinesa catalana explica que té pocs amics a Girona perquè pràcticament no té temps de fer cap activitat fora de la feina, ni té temps per a aficions o esports. “Gràcies al col·legi dels meus fills he conegut pares i mares de l’escola, i ens portem molt bé. M’agradaria tenir temps per poder fer més coses amb ells, però mai podem, sempre hi ha feina a la botiga!”

I assegura que en tots els anys que porta vivint entre Girona i Alacant tothom els ha tractat molt bé i els han donat una oportunitat. “Els catalans es pensen que els xinesos som molt tancats, però no ho som. Som una cultura que ho absorbeix tot i que li agrada aprendre noves tècniques, mètodes i costums. I, excepte algunes persones, la gran majoria ens han tractat molt bé i som molt feliços aquí”. Un dels aspectes que més valora dels catalans és l’honestedat. “A la Xina solen fer-se moltes trampes, però aquí no. Els catalans són molt honestos i això m’agrada molt”, diu somrient mentre acaba de col·locar els nous productes que li han arribat a la botiga, sota la mirada de la seva filla petita, que, potser algun dia, agafa el relleu familiar al capdavant d’alguns dels establiments.