ALEX TASSY I PETRA AMBROS

A la finca La Despeinada sovint hi bufa el vent de garbí. “És un vent humit i més suau que el mestral, però amb prou força per despentinar-nos. Per això li vam posar aquest nom. I ho vam fer en castellà, perquè quan ens vam instal·lar a la Terra Alta, el català no el parlàvem”, explica Alex Tassy amb l’accent desmanegat d’un francès castellanoparlant quan s’intenta expressar en català. Fa gairebé quatre anys que ell i Petra Ambros –la seva xicota– van comprar una hectàrea de vinyes als afores de Bot. “Hi vam fer cap una mica per casualitat, després de buscar terres per Catalunya, el País Valencià i Andalusia. Volíem provar sort en el món del vi i vam estar a punt d’instal·lar-nos a La Alpujarra, però finalment vam optar per la Terra Alta perquè és una comarca tranquil·la, encara força verge, amb un paisatge agrícola divers i extensiu, i un preu del sòl assumible”, comenta ella. Així, el sud de Catalunya va esdevenir el punt de partida del seu nou projecte i, a la vegada, el final d’un periple que havia començat uns anys abans a l’altra banda de l’Atlàntic. Perquè la Petra és d’un petit poble del Tirol austríac, Ellbögen, i ell de Toló, a la Provença, però es van conèixer al Salvador, on l’Alex regentava un hostal.

Però malgrat l’èpica de la seva història, l’aventura no ha sigut un camí de roses. “Els primers mesos vam dormir en una tenda de campanya. Després vam comprar una caravana on vam viure durant dos anys, fins que vam arreglar aquesta casa”, explica la Petra. Fa només uns mesos que l’han acabada i –més enllà de l’ajuda tècnica puntual– l’han construïda ells mateixos sobre les restes d’un antic mas de pedra seca, del qual han aprofitat algun mur. Les parets les han aixecades amb bales de palla revestides d’argila i calç, una construcció aïllant i transpirable, càlida a l’hivern i fresca a l’estiu. Per a la dutxa utilitzen l’aigua de reg; per beure, la van a buscar a una font pròxima. “En la instal·lació de llum encara hi treballem. De moment tenim petites plaques solars per carregar el mòbil i altres dispositius electrònics. I si hem de fer funcionar eines del camp, disposem d’un grup electrogen. Aviat ho tindrem tot enllestit i podrem comprar fins i tot nevera”, explica la Petra amb un somriure, conscient que molt aviat podrà tornar a gaudir del confort del segle XXI.

Des del menjador veuen l’hort i les vinyes de garnatxa –la varietat estrella de la Terra Alta– i macabeu. Al fons, les muntanyes de l’Agulla, la Plana i el Migdia es retallen en el cel nítid i blau que ja mira cap a Prat de Comte, el poble més petit de la comarca. A poc a poc s’han anat familiaritzant amb les feines de pagès, perquè malgrat que són gent viatjada i han fet una mica de tot, mai s’havien embarcat en un projecte d’aquesta envergadura. “Vaig criar-me envoltada de pagesos i ramaders, però a casa mai ens vam dedicar a les feines del camp. Això sí, sempre m’ha agradat el contacte directe amb la natura. Després d’estudiar pedagogia em vaig especialitzar en l’educació dels infants a través de l’entorn natural”, explica la Petra. A Toló, el pare de l’Alex és metge i la mare treballa de secretària: “No vinc de tradició familiar pagesa, però vaig voler estudiar viticultura i enologia. A la pràctica em vaig formar en cellers grans i mitjans del sud de França. Però mai m’havia plantejat comprar vinyes, potser perquè partia de la idea errònia que per tirar endavant un projecte vinícola havies de ser hereu de set generacions dedicades al vi”, comenta l’Alex.

“La gent ens demanava que ens posicionéssim”

Ara que ja tenen casa i una hectàrea de vinyes pròpies –i algunes d’arrendades– treballen per posar en marxa un nou celler. I mentre la burocràcia fa el seu camí, han començat a fer proves amb la primera collita, la del 2018: experimenten en petites botes, àmfores i dipòsits d’acer inoxidable. “Són microvinificacions que ens serveixen per conèixer millor les varietats locals, amb l’ajuda d’altres productors de la comarca. L’Alex té bons coneixements de vinicultura i prou intuïció per elaborar vins que transmetin territori, però al final el mètode de prova i error és un dels més efectius”, explica la Petra. Però al projecte no hi poden dedicar tot el temps que voldrien perquè l’han de compaginar amb altres feines que els generin ingressos complementaris. La Petra treballa al restaurant del càmping de Bot i l’Alex ajuda els propietaris del Celler Menescal. “Aviat començarem a construir un celler a Gandesa i, si tot va bé, al gener ja ho tindrem tot preparat per fer vinificacions i començar a vendre vi”, explica l’Alex. Per fer-ho possible s’han hagut de constituir com a cooperativa.

El nou projecte se sumarà a la feina d’una nova fornada de viticultors i enòlegs –autòctons i forans– que els últims vint anys s’han entossudit a explorar els nous camins de vi de la Terra Alta; joves formats que treballen per reinterpretar la vinya i el territori, que conviden a l’optimisme i certifiquen que les paraules que Josep Pla va escriure fa més de seixanta anys sobre la Terra Alta –“És un país llunyà, somort, àton, i sembla viure en una convalescència accentuada”– han caducat.

La Petra ha fet un curs de català. La llengua també ha sigut la manera de submergir-se, a poc a poc, en la cultura i la política del país: “Quan vam arribar, Catalunya vivia el punt efervescent de les seves reivindicacions nacionals. La gent ens demanava que ens posicionéssim a favor o en contra, però a nosaltres ens faltava context i coneixement per poder opinar amb criteri. M’agrada el moviment de desobediència civil que ha iscut Catalunya, pel que té de revolucionari. Em sembla necessari que els pobles puguin decidir i organitzar-se com creguin més convenient, però no sé si la solució passa perquè Catalunya sigui un estat independent. És tan complex...”

La Petra no va votar en les últimes eleccions municipals. Està empadronada aquí i ho podria haver fet: “Però no em va arribar la targeta censal i quan em vaig plantejar solucionar-ho ja havien passat els terminis”. “M’hauria agradat poder escollir alcalde, perquè a Bot només hi havia dos candidats, dues maneres de pensar diferents. Ho hauria tingut molt clar”, afegeix. Ara bé, si haguessin d’escollir partit i candidat a les eleccions al Parlament i al Congrés, els seria més complicat. “No estic tant al dia de l’actualitat política en l’àmbit nacional, ni tan sols la del meu país”, explica l’Alex. “Això no vol dir que no estiguem preocupats per les decisions que es prenen a Barcelona o Madrid i que poden incidir en el nostre dia a dia”. L’any passat, amb més joves de la comarca, van crear l’Ateneu La Pastora, amb la voluntat d’incidir en la política local i nacional. “Ens preocupa que en una comarca eminentment agrícola com la Terra Alta, de només 12.000 habitants, els últims quinze anys s’hi hagin instal·lat 184 aerogeneradors. Si es compleixen els plans de l’administració, encara se’n podran construir més. No estem en contra de l’energia eòlica però reivindiquem que la implantació sigui proporcionada i racional; si no, acabarem destruint el paisatge que ens permet guanyar-nos la vida”. No és l’únic objectiu de l’ateneu. Els preocupa també el canvi climàtic, la immigració, el reequilibri territorial, el despoblament rural i els drets de la dona.

“A la Terra Alta es perceben com a perdedors”

El passat, observen, és molt present a la Terra Alta. “Quan vam començar a negociar l’arrendament de vinyes vam notar que hi havia un lligam extremadament estret entre les famílies i les seves finques. Sovint, la gent gran ens parlava de les expropiacions forçades que van patir durant la Guerra Civil”, comenta l’Alex. Entre el juliol i el novembre del 1938, l’Ebre –i sobretot la Terra Alta– va viure una de les batalles decisives del conflicte. “Nosaltres també venim de territoris amb ferides de guerra, de la Segona Guerra Mundial”, reflexiona l’Alex. “A la Terra Alta també es perceben com a perdedors, amb l’afegitó que aquella no va ser una guerra entre estats, sinó entre pobles i famílies, que costa més de cicatritzar. I això potser té a veure encara amb l’aplom de molta gent gran i amb el complex d’inferioritat que es respira en l’ambient. Perquè en el món del vi, encara es fa evident. La Terra Alta s’ha emmirallat en el Priorat i altres regions de renom, i tot just ara s’adonen del seu potencial”, sentencia la Petra en un intent de comprendre la història que carrega aquest territori, que ara també és casa seva.