Volta a la Bastida pel Verger, Can Llenderina i Cals Reis

Ruta llarga i complexa entre Alaró i Bunyola, rica en paisatges, farcida d’història i patrimoni, en els contraforts de la Tramuntana

Ruta llarga, exigent i de paisatges espectaculars. Requereix paciència, bona cama i capacitat d’orientació per gaudir d’una gran experiència de muntanya, sempre amb seny i respecte per l’entorn natural i patrimonial. Iniciam la caminada a Los Damunt, origen de la vila d’Alaró, als peus de la mola de la Bastida, antiga fortalesa d’època tardoromana que voltarem després de passar per les cases del Verger, les creus de Can Llenderina i la talaia de Cals Reis. Disposam de transport públic (L342) des de l’estació del ferrocarril de Consell (consultau-ne horaris a tib.org i trensfm.com).

La ruta

[00 min] Des de la plaça de la Bastida, just davant el casal del segle XIV que pren nom de l’antiga fortalesa, ens dirigim cap a l’interior d’aquest barri d’Alaró. Passam per la plaça de Cabrit i Bassa i pel carrer de Son Duran orientam les nostres passes cap a la font de les Artigues pel camí de l’Estret [20 min]. Abans, passarem per davant dos indrets emblemàtics: el primer, Can Corona, casal regionalista de mitjan segle XX amb una curiosa inscripció a la columna de l’esquerra del portell principal (“per la vostra pròpia dignitat i respecte als altres, parleu bé”); el segon, la font del Jardí, antic molí hidràulic d’època musulmana que formava part d’un grup de nou molins mogut per l’aigua de la font de les Artigues.

Quan el camí de l’Estret comença a prendre el rost més fort, hem de veure a la dreta una tanca de filferro amb un botador [30 min], una escalonada de pedra seguida d’una escala de ferro que permet connectar amb el camí del pas de l’Estaca. No sortiu del camí i respectau la propietat. Deixam a l’esquerra una petita construcció i seguim un caminoi ben fressat que s’enfila entre marjades, voreja una fonteta i s’orienta cap a l’interior d’un comellar, estret i frondós. Passam un portellet i enfilam coster amunt fent ziga-zagues. Deixam a la dreta una segona barraca i avançam en diagonal ascendent cap a gregal. [40 min] Passam una nova barrera i ja veim algunes discretes i molt efectives fletxetes vermelles del sempre recordat Pep Torrens (1945-2021). Arribam a un coll on trobam un botador que ens permet passar la tanca alta de filferro [45 min].

Després del coll, el camí pren cap a gregal (nord/nord-est), a la nostra esquerra. Al principi avança planer i, tot el temps, ben fitat. Aviat el sender s’enfonya dins una canal estreta i s’enfila rost, descrivint alguns revolts en els trams menys afectats per la caiguda d’arbres. Assolim un petit coll on el camí gira a l’esquerra. Després d’una breu i rosta remuntada ens situam als peus d’un vell camí de ferradura, és el pas de l’Estaca [1 h 10 min]. Giram a la dreta i feim la darrera pujada abans d’arribar a les cases del Verger, als peus del castell d’Alaró. Un bocí de camí que fa la transició entre l’alzinar i les margades de conreu. Sortim a un camí ample de terra, les Rotes Fredes, molt a prop del Verger, a la nostra dreta [1 h 20 min].

Ens dirigim cap a les cases i tot d’una giram a l’esquerra en direcció al coll del Pouet. Per escurçar camí, podem fer servir les dreceres per allà on passava el camí vell. A la sortida de la darrera drecera, travessam la pista i enllaçam amb un camí que aviat ens situa sobre la carena del puig de Can Llenderina [1 h 45 min]. Assolim la doble perspectiva Alaró/Orient i ens orientam cap a ponent per avançar en direcció al cim, que no assolirem de ple, perquè el camí hi passa uns pocs metres més baix. El nostre objectiu són ‘les creus de Can Llenderina’ [2 h 05 min]. Passat el cim i un petit ranxo, les trobam a prop del penyalar. De ferro forjat, d’un metre d’altura i separades entre si uns deu metres; són creus de Calatrava i representen les armes de la família Feliu, propietaris de Son Bernadàs Vell, conegut actualment com l’Hermitage. Una creu, sobre els penyals, indica la partió de la finca i l’altra, més endins, la partió de terme.

Ens dirigim cap a ponent per iniciar el descens. Passam una paret divisòria i entram dins un comellar. Aviat trobam fites que hem de seguir amb molta de cura. Passarem un parell de rotlos de sitja fins a assolir el camí del pas de l’Escaleta [2 h 20 min]. Giram a la dreta, en sentit ascendent, fins a trobar un indicador de fusta que ens assenyala les dues direccions del camí, Orient i Alaró. Aquí abandonam el camí principal per l’esquerra i en prenem un altre que condueix al pas de l’Estaló i a Orient, per dins Cals Reis. Tot d’una inicia un ascens suau fins a assolir una mena de coll o mirador [2 h 45 min], a l’esquerra del qual neix un nou camí, que seguirem a partir d’ara. Tot i trobar-se envaït de vegetació, és fàcil observar-ne l’amplitud i bona construcció. Trobam el final d’aquest camí sobre un gran rotlo de sitja amb una barraca, ben visible a la nostra esquerra. D’aquí continuam coster amunt –ben rost, per cert– fins a topar amb una paret de pedra seca. El senderó continua cap a la dreta fins ben a prop del penyalar, on gira a l’esquerra i s’enfila directe al cim de la Talaia de Cals Reis [3 h 10 min]. Aquí es troba una construcció d’època talaiòtica, una doble grada circular que podria haver estat un punt de control o una esplanada d’usos rituals.

Pas de l’Estaló

Continuam la marxa cap a llebeig, carenejant; al principi seguint un tiranyet i després fora camí, amb qualque fita esparsa. Sempre fregant el penya-segat, a la nostra dreta, mantindrem la direcció fins a situar-nos ben damunt del pas de l’Estaló, on sembla no haver-hi continuació possible. Per la dreta del penyalar trobarem el pas de descens que ens deixarà sobre el camí que connecta amb les cases del Rafal [3 h 45 min]. Giram a l’esquerra i ens dirigim cap a aquesta possessió alaronera per un sender clar i ben fitat (sud-est/sud), que travessa un collet i un comellar ben vestit d’alzines. [4 h 10 min] Deixam les cases del Rafal a la dreta i continuam per una pista que volta el penyal de la Galera. El descens és ràpid. Ens aturam, però, a l’altura del coll de la Bastida, a la nostra dreta. Passam d’un vessant a un altre i continuam cap a la font de la Bastida [4 h 25 min]. L’aigua d’aquesta cabalosa font fou declarada el maig de 1966 d’utilitat pública i fins a finals dels anys 90 abastí la planta embotelladora de la Bastida.

Continuam camí avall fins a l’antiga instal·lació industrial [4 h 45 min], trobam la sortida a l’esquerra del portell principal i ens dirigim cap a Alaró pel camí de Son Borràs. Entram a Los Damunt i acabam la caminada davant les cases de la Bastida [5 h 10 min].

El puig del Sementer Gran, sobre la gran fondalada de Lofra

Següent

El pla de sa Bassa, una cruïlla de camins de sacrificada història

Inici