El Salt, el mirador de la geganta i el camí reial de Puigpunyent

Una bella volta per la partió d’Estellencs i Banyalbufar, per les possessions de Planícia i Son Fortuny, bessó històric de la contrada

La ruta que us proposam aquesta setmana és tota una descoberta de la riquesa del paisatge de la Serra, entre Estellencs i Banyalbufar, a través de possessions emblemàtiques com Planícia, Son Serralta o Son Fortuny, entre d’altres. Partim de la parada del bus TIB (L-202 i L-131) a Estellencs, davant el portal major de l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVII, amb una torre de defensa que ara actua com a campanar.

La ruta

[00 min] Arrencam en direcció a Banyalbufar, seguint els indicadors de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221). Vorejam els rentadors i l’escola i, poc després, abandonam la calçada per un caminet senyalitzat a l’esquerra. Després de travessar un torrentó s’inicia una suau pujada empedrada. Passam per davant les Amitges, a la nostra dreta, possessió segregada de Son Serralta en el XIX, i deixam a l’esquerra, aturonades, les cases del Collet, antigament coneguda com Son Cabot. Aquesta és una de les possessions més grans del municipi. Declarada Bé d’Interès Cultural el 1993, les seves cases, d’aspecte sòlid i robust, ens mostren, a més, una bella torre de defensa datada d’entre els segles XVII i XVIII.

Sortim novament a la carretera general (Ma-10) [15 min]. A l’espera que el Consell de Mallorca enllesteixi les obres d’un nou camí, paral·lel a la calçada, avançam un tram curt per asfalt. Abandonam la via pel camí que ens indica el GR en direcció a Banyalbufar per la finca pública de Planícia. Voltam les cases de Son Serralta, situades arran del camí. En el segle XIII formava part de la Cavalleria d’Estellencs, juntament amb la veïna Son Fortuny. A final del segle XVI fou adquirida per la família Serralta. Les cases són del segle XV, tot i que l’estructura principal correspon al XVIII. La façana de ponent va ser greument alterada en el segle XX amb dues porxades superposades.

[40 min] Travessam la partió entre Son Fortuny i Planícia per un portell sense barrera. La retolació ens avisa que ja som dins els dominis de la finca pública. Aviat arribam a la carretera nova, construïda al final de la dècada dels anys 60 en substitució del vell camí que passa per Son Sanutges i l’Arboçar de 1868, i que comunica la carretera (Ma-10), a l’altura de la font de la Menta, amb les cases. [45 min] Abandonam el GR per la dreta i iniciam la pujada cap a les cases de Planícia per un camí ample i asfaltat. Després d’una primera barrera entram dins l’entorn conegut com l’Olivaret de Mar. Amb la majestuosa mola just al davant, deixam a la dreta el sementer de Baix i el final de la ‘ruta de la font de l’Obi’, a l’esquerra. Després d’uns suaus revolts, passam el pla de les Castanyoles i posteriorment el Camp Gran. [1 h 10 min] Assolim una important cruïlla, amb un camí de carro a la dreta per on parteix la ‘ruta de l’aljub dels Cristians’, cap a on ens dirigim ara.

Abandonam l’asfalt i circulam per un camí de terra que ens submergeix plenament per un bosc encisador. Passarem dues bifurcacions, la primera a la dreta i la segona a l’esquerra, a l’altura d’un forn de calç. [1 h 30 min] L’aljub dels Cristians és de planta rectangular, de volta de canó i amb la boca oberta a ponent. Aquí té una basseta que recull l’aigua de coster a través d’una síquia excavada a terra. La boca fou tapiada amb peces de marès per servir de filtre. Continuam la nostra ruta pel mateix camí i direcció que ens ha duit aquí, cap a llebeig. Després d’uns revolts ben rosts i pronunciats, i un tram de camí de ferradura, sortim a un nou camí de carro [1 h 45 min], on la ruta de la finca pública ens mena a l’esquerra. Nosaltres, en canvi, voltam a la dreta fins a entrar dins un comellar estret, amb una paret de partió a la dreta, perpendicular al coster de la muntanya. Ens hi dirigim i hem de veure un portellet a la tanca de filferro que ens permeti travessar Planícia cap a la possessió del Salt del Fonollar. Un cop hem canviat de dominis territorials, el sender descendeix suaument cap a unes marjades ben assolellades, envoltades d’un bosc ben atapeït, rere el qual topam amb les cases de possessió [1 h 55 min].

Actualment són dues propietats encinglades entre Planícia i Son Fortuny, a la partió dels termes d’Estellencs i Banyalbufar. L’any 1737 encara era una única propietat en mans de Gabriel Balaguer, amb cases i terres dedicades a l’olivar i la vinya, però quan es va elaborar el mapa del Cardenal Despuig (1784) ja es representava amb el topònim els Salts. Cinc anys després, el 1789, ja constava dividida en dues: el Salt del Putxet i el Salt del Fonollar.

Les cases del Salt del Fonollar, abandonades i en estat ruïnós, encara mostren la seva antiga estructura, de dues plantes i un elegant portal rodó. Vora les cases, hi destaquen una era i diversos elements destinats a la captació i l’emmagatzematge de l’aigua, com un pou cobert amb capelleta i un aljub cobert amb volta rebaixada.

Des de les cases arrenca un caminoi, gairebé imperceptible que baixa uns metres fins a un portelló. Des d’aquí arrenca un sender que, sense perdre altura, avança cap a llebeig (sud-oest). Algunes fites esparses ens trauran de dubtes. [2 h 05 min] Aviat topam amb una tanca de filferro corresponent a la possessió del Salt del Putxet, a la nostra dreta. La vorejam i sortim a un camí de carro que ens mena per damunt dels penyals de Son Llarg, una llarga cinglera i una mirada perfecta sobre Estellencs.

El mirador de la geganta

Els Fortuny s’han succeït durant segles com a propietaris de la possessió que en conserva el nom. La roca d’en Fortuny és un penyal visible des de les cases, prop del torrent de Son Jover, devora el salt de l’Aigua. Gabriel Ordinas Marcé recull a la ‘Guia dels pobles de Mallorca’ (Hora Nova, 2003) una llegenda que li contà l’amo de la possessió. “El penyalot correspon a un pedrolí que un gegant que anava d’Àfrica a Espanya es va treure de la sabata. Mentrestant, la dona del gegant l’esperava asseguda damunt el proper penyal de Son Llarg, amb les cames penjant sobre la timba”.

[2 h 20 min] Assolim una nova cruïlla a la sortida de la cinglera. Continuam el camí a baix fins a un portell de ferro, que s’obre i es tanca amb facilitat. Tot i trobar-se envaït de vegetació a trams, el camí és bo de seguir i en duu fins a la font de Son Jover [2 h 35 min], coberta per una frondosa i gegantina figuera. Enllaçam amb un camí de carro que seguirem de baixada fins a topar-nos amb la senyalització del camí reial de Puigpunyent [2 h 50 min], una variant del GR-221 que uneix Calvià i Estellencs. Des d’aquí seguim els indicadors fins a tancar circuit vora els rentadors a l’entrada d’Estellencs [3 h 20 min].

La Pera de l’Ase, refugi de pescadors i cau de contrabandistes

Següent

Camí de la Figuera, empesos per l’eco d’un passat no gaire llunyà

Inici