En aquesta ruta recorrem les mirandes més espectaculars i oblidades del ‘gran Miramar’ arxiducal

Perquè “no hi ha llibre més instructiu ni d’estampes més formoses que la senzilla observació de la naturalesa”, l’arxiduc Lluís Salvador (1847-1915) ens deixà com a llegat del seu gran Miramar un enfilall de camins i miradors des dels quals es pot copsar la bellesa d’un paisatge ubicat “entre la vinya i el fenollar”, des de Valldemossa fins a Deià. Un espai on l’Arxiduc dona la mà a la mística de Ramon Llull (1232-1316) a través del temps i de la mirada amorosa i tendra sobre aquell entorn, entre el cel i la terra.

Som conscients que “les persones, primer”, sempre! Elles són les que han de marcar les agendes socials de les institucions, però hem de saber també que tot allò que som i ens representa ho trobam, en bona mesura, en aquells elements que singularitzen el nostre entorn. El patrimoni cultural edificat sobre el paisatge de la serra de Tramuntana determinà en el seu moment la declaració de Patrimoni Mundial.

És així com la preservació i difusió del ‘paisatge de l’Arxiduc’ (1847-1915), amb tots els elements patrimonials que l’integren, esdevé una urgència: cases, jardins, capelles, miradors, berenadors i pedrissos, camins i altres elements, més d’un centenar, tots ubicats en possessions de Valldemossa i Deià, la majoria es troben en un estat lamentable de conservació. Aquest itinerari en recorre una part important.

La ruta

00’ El nostre punt de partida s’ubica a prop de Ca Madò Pilla (Hotel Continental), a la carretera de Valldemossa a Deià, entre els punts quilomètrics 69 i 68 de la Ma-10. Des de la mateixa parada del bus TIB (L-210 Port de Sóller-Valldemossa-Palma) ens dirigim cap a l’extrem sud de l’aparcament de l’hotel on, aferrat a la paret mitgera que circumda la piscina, trobam el camí d’accés al mirador del Niu del Corb 05’ -enmig hi ha un pi-, molt malmès pels efectes d’un temporal de fa més de deu anys. Uns cartells ens avisen de la perillositat del tram i les escales resten tancades amb una paret baixa. No obstant això, encara ara és transitable amb precaució.

Som al camí de la Torre, que en temps de l’Arxiduc unia el jardí de la Torre del Moro, a la possessió de Miramar, amb la talaia de Son Galceran. Un itinerari espectacular que travessa una cinglera vertiginosa. El mirador del Niu del Corb té, a més, una vinculació dramàtica amb els episodis més salvatges i cruels de la Guerra Civil. William Graves ho recull en el seu llibre ‘Bajo la sombra del Olivo’ (Ed. Olañeta, 1997), on conta que els falangistes hi conduïen les seves víctimes des de Palma per llançar-les al buit des d’aquest penya-segat de 200 metres.

L’itinerari continua pel vessant nord del mirador, on tot d’una trobam una desviació a l’esquerra. Deixam el trencall que puja als jardins de l’hotel i continuam baixant pel camí de la Torre fins a la capella del Beat Ramon 20’, bastida entre el 1877 i el 1880 per commemorar el sisè centenari de l’escola de missioners i llengües orientals que el Savi Foll fundà el 1276 amb l’ajuda del seu amic, el rei Jaume II. És la construcció de nova planta més emblemàtica de l’Arxiduc i la que ocupa més espai en les seves descripcions de Miramar. Hi trobam el clàssic berenador de molts dels miradors arxiducals. El penyal sobre el qual s’aixeca la capella està aïllat fins al punt que per accedir-hi es va haver de fer un pont de 5 m de llum. El seu estat actual és molt dolent i preocupant. El 1975 li va pegar un llamp que li causà greus destrosses, agreujades pels continus saquejos i actes vandàlics.

Sortim de la capella per un caminet a nivell que trobam després del pont a mà esquerra i que ens durà de retorn al camí. Un poc més avall, després d’uns revolts pronunciats, arribam al mirador del Creuer 30’, dit així perquè es troba a l’entreforc d’un seguit de camins, alguns dels quals provenen de Miramar. Es tracta d’una petita torre massissa –necessita mà de metge!- que, segons ens conta l’Arxiduc, és “còpia d’una torre antiga de Manacor en proporcions molt reduïdes”.

La cova de les Olors

A l’esquerra, en direcció sud-oest, hi ha la continuació del nostre itinerari. Es tracta del camí Nou de s’Estaca. Abans d’arribar al següent mirador, del Figueral 40’, veurem a l’esquerra un gran penyal que és tot buit, és la cova de les Olors. Des d’aquí continuarem baixant, serpentejant entre pins i alzines, fins a connectar amb el camí de les Vinyes 1h00’, que va de s’Estaca al caló i enllaça també amb el camí del caló del Guix.

Giram a l’esquerra i ens dirigim a les cases de s’Estaca. Just en ser a l’altura de la possessió de la qual Catalina Homar (1868-1905) va ser la majorala en temps de l’Arxiduc, 1h10’ veurem a l’esquerra l’inici del camí de la Barrera de la Marina o camí Vell de s’Estaca, que ens durà de tornada a Ca Madò Pilla. Deixam la carretera i prenem aquest sender, ben rost al principi. Després d’un parell de revolts arribam a un replà, amb un gran penyal que sobresurt a la dreta i sobre el qual hi ha el mirador de l’Erassa 1h30’. Per accedir-hi es va construir una rampa de paret seca, que a la part final és escalonada i que accedeix a la plataforma pròpiament dita per uns graons picats a la roca.

Continuam pujant i tot d’una deixam a la dreta el camí que baixa a les cases de la Font Figuera, als peus del mirador. Passats uns revolts molt curts toparem amb la barrera que dona nom al camí 1h40’. Pocs metres després, a l’esquerra, neix un tirany que ens menarà directament a la darrera miranda de la ruta, el mirador Nou o Blanc 1h45’. Com en moltes altres talaies de l’Arxiduc, en la decoració s’hi usen elements aràbics. Però el seu estat és molt crític: s’ha esbaldregat la meitat de la torre i un mirador que es troba als seus peus ha desaparegut gairebé del tot. Sota el mirador hi ha la cova de l’Ermità; un tirany a l’esquerra del mirador ens hi mena.

Des de la torre prendrem un camí ample que neix a la nostra dreta (E/SE) i que enllaça amb el camí Vell de s’Estaca, travessa un camí de carro i surt a la carretera de Deià (Ma-10), a l’altura de Can Parròquia i Ca les Ànimes 1h50’. En tocar l’asfalt, giram a l’esquerra i caminam un quilòmetre fins a Ca Madò Pilla 2h00’.