El mirador de n’Alzamora és l’empremta encara visible de la promoció del senderisme i del turisme de natura durant els anys 30 a Mallorca

En aquesta ruta ens acostam a un dels paratges naturals més propers i emblemàtics del municipi de Palma, la serra de na Burguesa. Dita també de Bendinat o de Portopí -tal com apareix referida en el ‘Llibre dels Fets’ del rei Jaume I, deu el seu nom actual i més popular a la família Burgues, propietària de la possessió de Bendinat el segle XVI. La serra de na Burguesa s’estén majoritàriament dins el terme municipal de Calvià, tot i que sobre la seva carena topa amb les partions dels termes de Palma i Calvià.

Recorrerem un bocí petit d’aquesta serralada fins als penyals del Castellet de s’Àguila, dins la possessió de Benàtiga (Calvià). En aquest indret, el 19 d’abril de 1931 fou inaugurada la caseta refugi que coneixem amb el nom de mirador de n’Alzamora, un punt des del qual es domina tot Calvià i el sector de ponent de la serra de Tramuntana. L’obra fou promoguda per l’empresari Fernando Alzamora Gomà, en memòria del seu germà Enric, mort el 1914. La inauguració es va inscriure en els actes de celebració de les bodes de plata del Foment de Turisme de Mallorca.

És una caminada senzilla i sense grans desnivells, que es pot fer al dematí a la fresca o un horabaixa de tard per anar veure la posta des d’aquest espai natural. Si és així, pensau a dur frontals per a la tornada.

La ruta

00’ Ens posam en marxa des del coll del Vent (km6 Ma-1043), en direcció sud-est, per una pista de terra que aviat esdevé un senderó. Deixam a la dreta un camí, per on tornarem en acabar l’excursió. Passa rere passa ens endinsam per un ambient natural dominat pel pinar i la garriga. El camí és clar i no presenta major dificultat que el brancam caigut en alguns trams i les carritxeres que ens freguen les cames.

15’ El tirany ens aboca sobre una pista de terra que puja des del coll de la Creu. Voltam a la dreta, per davant d’una barraca que, tot i haver perdut bona part de la seva estructura, encara ens informa de la important activitat agrícola i ramadera que es duia a terme en aquell redol (principalment carbó, calç i pastura). Continuam en direcció sud-oest i ens ajuntam amb una altra pista que ens arriba per la dreta i que serà la que prendrem de tornada al coll del Vent. De moment, però, prosseguim tot dret perquè, després de travessar un replanet, i just quan la pista comença a prendre altura cap al puig d’en Bou, trobam a la dreta el camí que ens conduirà al refugi del Foment del Turisme.

20’ Abandonam la pista principal i continuam la nostra ruta per aquest camí carreter que a poc a poc ens obre els ulls cap al ponent de la Tramuntana. Així tenim a la vista el Galatzó i l’Esclop al fons, i el puig de na Bauçana en primer terme. A mitjan camí del nostre objectiu, sobre un revolt a la dreta, trobam un forn de calç, testimoni silent d’un dels més vells oficis de la Serra, el de calciner. La calç era un element imprescindible en la construcció (murter) i a les cases (emblanquinar), a més de tenir moltes altres utilitats higièniques i medicinals.

Si fins aquí el camí es mantenia planer i a cota (380m), a partir d’ara s’estrenyerà i guanyarà altura ràpidament, fins als 430 metres. A la nostra dreta ja podem veure l’extrem rocós del Castellet. 50’ Arribam a una cruïlla; al centre hi ha un munt de pedres que sostenen un tronc i que funciona a mode de fita. A l’esquerra, el camí que prendrem més tard i a la dreta, a uns dos-cents metres, el mirador de n’Alzamora (440m), al qual arribarem en cinc minuts 55’.

El paisatge cultural de la Serra

El Foment del Turisme de Mallorca va néixer a final del 1905, tres anys més tard Lo Fémur posarà nom al grup d’excursionistes que, hereus de l’esperit romàntic de retorn a la naturalesa i de caminar per gaudir del paisatge, començaran a fer passes pel nostre territori. “Un aspecte cultural unit al grup excursionista va ser el de la construcció de miradors. El mirador pretenia ser un atractiu turístic afegit al turisme d’itineraris culturals i excursions perquè, en definitiva, era -i és- un element que fomentava l’amor al paisatge i a l’illa” (’Història del Foment del Turisme de Mallorca 1905-2005’, Antoni Vives Reus). El mirador de Ricard Roca, inaugurat el novembre de 1919 damunt del túnel del Grau, a la carretera d’Andratx a Estellencs, seria el primer. Una dècada després (1931) seria el torn del mirador de n’Alzamora sobre les penyes del Castellet de s’Àguila.

Camí de tornada

Un cop ens hem deixat amarar per l’extensa panoràmica que es domina des del mirador (Calvià, Santa Ponça, el Galatzó i l’Esclop), arriba l’hora de prosseguir la ruta. Per això, el primer que hem de fer és tornar a la cruïlla senyalada per una fita de pedres i un tronc 1h00’. Des d’aquí, giram a la dreta i seguim el senderó que ens durà pel vessant de ponent del puig d’en Bou. Un itinerari suau que remunta un poc al final i que ens deixa com a fita més clara la visió permanent de cara del puig Gros de Bendinat. Un cop el caminoi ens deixa sobre la pista de terra, a l’esquerra tenim ja el coll dels Pastors 1h25’.

Fins a començament del segle XX, la serra de na Burguesa va ser un lloc de pasturatge d’estiu per als ramats de la zona. N’és una prova el topònim coll dels Pastors, referit a l’indret on ens trobam ara, un altiplà on conflueixen els camins que venen de Gènova, del coll del Vent i dels voltants de Calvià.

Des del mateix coll seguim la pista de terra que en direcció nord/nord-est s’enfila cap al puig d’en Bou (503 m) i que el voreja pel costat dret. Després d’un tram més o menys pla 1h35’, la pista forestal inicia un ràpid descens. 1h55 Deixarem a l’esquerra el camí del mirador de n’Alzamora, on tancam aquest primer circuit de circumval·lació.

Aquí hem de parar atenció, perquè unes passes més endavant arribam a una bifurcació. Hem de continuar per la pista de l’esquerra. 2h05’ Deixam a la dreta un dipòsit d’aigua de l’Ibanat i poc després, quan el camí surt a la carretera Ma-1043, voltam a la dreta per un camí que ens durà ràpidament de pujada fins al coll del Vent 2h10’.