El camí de l’Escolta, la miranda perfecta de la marina de Valldemossa
La ruta voreja els penya-segats entre Son Mas i Can Costa per una vella senda usada segles enrere per a la vigilància contra la pirateria
En aquesta ruta vorejarem els penya-segats que guaiten sobre la marina de Valldemossa, entre Son Mas i Can Costa, a través del camí de l’Escolta. El nom designa clarament la seva antiquíssima funció defensiva. Probablement ja existia segles enrere, quan els valldemossins hagueren de fer front a l’atac de 400 pirates turcs que la matinada de l’1 d’octubre de 1552 desembarcaren a la cala de l’Hort de la Cova d’en Claret per saquejar el poble, uns fets dels quals sortiren victoriosos i que des de fa cinc anys els valldemossins commemoren amb una festa molt semblant a la de Sóller i Pollença.
Durant els segles de la pirateria, la vigilància de la costa es feia de diverses maneres: atalaiant, és a dir, observant la mar des d’un punt elevat per albirar la presència de naus enemigues; amb guàrdies secretes a ran de mar o fent patrulles nocturnes en què, amb el silenci de la nit, paraven atenció per si sentien res. Sembla que el nom de camí de l’Escolta tindria la seva explicació en aquesta modalitat de vigilància. A més d’oferir-nos, en un dia clar, una visió panoràmica encisadora de tot el ponent de la costa nord i de les marines de la Font Figuera i de l’Estaca, aquest camí ‘públic’ és una miranda permanent sobre la immensa fondalada del port de Valldemossa a través d’alguns dels més bells miradors que l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria bastí sobre les terres del Gran Miramar entre els segles XIX i XX.
[00’] Començam a caminar des de la mateixa parada del bus TIB a Valldemossa (L210), ubicada a la plaça de Campdevànol, en direcció sud-oest per l’avinguda de l’Arxiduc Lluís Salvador. Cal que marxem en paral·lel a la carretera, de la qual tan sols ens separa una filera de plataners. [06’] Al final del passeig hi ha dues barreres de ferro. Hem de prendre la de l’esquerra, que no té pany i que ens introdueix en una senda que, vorejant els sementers de Son Moragues i el torrent del Lli, ens durà fins a l’anomenat Girant de Deià, el creuer on s’ajunten la carretera de la Serra (Ma-10) i la que prové de Palma (Ma-1130).
Lloc llegendari
[13’] Continuant per l’asfalt en direcció a Esporles. 400 metres més endavant, a la dreta, hi ha la carretera del port de Valldemossa (Ma-1131), per on s’ha de continuar la ruta. [20’] Ens trobam ja en l’anomenat pla del Rei. Es tracta d’un lloc llegendari, escenari de tradicions recollides per Joan Muntaner Bujosa i per Nicolau Cañellas, entre d’altres. S’hi localitzen dues llegendes situades a l’Edat Mitjana: una sobre la família reial i una altra dels primers moments de la conquesta catalana.
La primera diu que pla del Rei no és més que la corrupció del nom original, que era el plany -o plant- del Rei, en relació que, estant el rei Sanç per aquest lloc, i això seria l’any 1311, va rebre la notícia de la mort del seu pare, el rei Jaume II, i va esclatar en plors, és a dir, va plànyer-ne la mort. Segons altres versions, qui va rebre la notícia fou Jaume II, amb motiu de la mort de Jaume I, esdevinguda l’any 1276.
La segona història està relacionada amb el nom d’un sementer que es troba al pla, la Ferida, que rebria aquest nom, segons la tradició, en memòria de la ferida que, lluitant contra els moros durant la conquesta, l’any 1230, va rebre Nunó Sanç, comte del Rosselló i futur senyor de les contrades valldemossines.
Després de travessar per un pontet el torrent de la Marina i enfilar una curta pujada, deixarem a la dreta les cases de Son Mas i el camí se situarà sobre un impressionant revolt de la carretera, anomenat el Portalet (dit així per la seva proximitat a la murada medieval que es travessarà més tard). [38’] A continuació caminam dos-cents metres per aquesta estreta i sinuosa via en direcció al port fins a veure [42’] a l’esquerra i a la dreta de la carretera dos trams de camí. És el camí vell que unia Valldemossa amb el seu port abans de la construcció de la carretera, a començament del segle XX.
Els miradors de l’Arxiduc
S’ha d’agafar el camí de la dreta, que fent llaçades inicia una ràpida pujada: primer fins al Portalet [45’], una murada medieval de caràcter defensiu, i després fins a l’Ullastrar. [55’] Assolim un replanet mentre el camí de ferradura gira a l’esquerra, en direcció nord, vorejant la partió de Son Mas. A partir d’ara l’itinerari no té pèrdua, i un rere l’altre es veuran a la banda esquerra els miradors de l’Arxiduc. [1h 00’] El primer és el del Barranc. Tot seguit, travessarem la Planeta i, una vegada franquejada una barrereta de fusta i filferro, a una trentena de metres, [1h 07’] apareix el mirador del Port. [1h 09’] A continuació, en ve un de nova planta, amb un banc de ferro i una barana de fusta. El següent és el de la Volta de l’Escolta, [1h 19’] el més petit de tots.
Ara el camí inicia un curt descens i passa per l’indret conegut com l’Esparegar, on es troba la paret que llinda amb les terres de la Torre. Aquí la senda continua per un tram nou a la dreta del tancat de la casa, però just a l’esquerra hi ha un portell cobert de canyís [1h 28’] que connecta amb el tram final del camí de l’Escolta, que ens durà fins al mirador de la Font Figuera [1h 32’], que guaita sobre les cases del mateix nom.
Ara toca recuperar la senda que hem deixat tot just uns minuts abans, girar a l’esquerra (est) i anar a cercar la carretera a l’altura de Can Costa [1h 45’]. Cal travessar-la i enllaçar amb el camí de l’ermita de la Trinitat. L’abandonarem tot d’una, perquè a la dreta neix un caminoi que, paral·lel a la carretera, ens durà de retorn a Valldemossa, passant per la benzinera (Girant de Deià) [1h 55’] i, d’aquí, al poble pel mateix camí d’anada [2h 15’].