Tresca per una part de la xarxa extensa, rica i ben conservada de camins de ferradura de Sóller, farcida d’històries i llegendes
“La vall de Sóller, capficada entre el puig del Teix a ponent, la serra d’Alfàbia i la de Son Torrella a migjorn i el puig Major i la muntanya de Montcaire a llevant, disposa d’una de les xarxes de camins de ferradura més extenses, riques i ben conservades de l’illa de Mallorca, conjunt que forma un patrimoni històric, cultural i etnològic de primera magnitud”. Amb aquesta descripció tan acurada com encertada del bon amic i mestre solleric Antoni Reynés Trias, ens calçam les botes i ens penjam la motxilla a l’esquena –ben hidratats, amb capell i ruixats de crema solar– per gaudir d’un sector de ‘la vall dels tarongers’. Si feim servir transport públic en l’aproximació a l’inici de l’itinerari –rotonda de la Figuera, a la sortida del túnel de la Mola, al port de Sóller–, aquestes són les línies que fan parada en aquest indret: L-203, 204, 231 i 232 (consultau-ne horaris al web tib.org).
La ruta
[00 min] Des de la mateixa rotonda de sortida del túnel de la Mola cap al port de Sóller feim passes en direcció al camí de la Figuera (Ma-2124), amb el puig de Bàlitx de cara. Un rètol ens recorda que aquesta és una “via construïda per presoners republicans”. El desembre de 1936 s’obrí el camp de concentració del Llatzaret (platja d’en Repic), on una cinquantena llarga de presoners governatius feien feina com a mà d’obra esclava en el condicionament com a carretera del camí de carro de Muleta (del port al far) i al camí de Sóller al port, que passa pel coll d’en Marquès i la possessió de Sa Figuera. És un camí asfaltat que en suau ascensió recorre una interessant zona d’olivars i hortals, amb una estructura que es repeteix per tota la vall. Avançam cap a gregal, paral·lels al torrent de la Figuera.
Aviat, un indicador de fusta de la Ruta de Pedra en Sec del Consell de Mallorca ens treu de la calçada i ens introdueix al bell, encisador i històric llogaret de la Figuera [10 min], documentat en el segle XIV, amb la monumental torre de defensa de Can Bardí de la Figuera. El camí empedrat voreja les cases i el torrent, i s’enfila cap a les cases de Ca s’Hereu [20 min] amb el nom de camí de la Coma. Uns metres abans d’arribar-hi, el camí s’eixampla per permetre el pas de vehicles per aquella zona des de la carretera de la Figuera. Hem d’estar atents a les estaques de fusta, perquè passades les cases tombam a la dreta per un nou camí de ferradura que ens acosta a la bucòlica font de la Pica [30 min]. Segons el web Fonts de Tramuntana, malgrat trobar-se situada dins la finca del Bosc, la seva aigua és propietat de Ca s’Hereu i Can Gordo. La font neix a un racó del camí, sota unes roques mitjançant una mina petita. L’aigua surt per una canaleta a una pica –que li dona nom–, tot i que en realitat és una rentadora, travessa el camí i per una síquia fa el seu viatge fins a les cases abans esmentades.
Prosseguim la nostra caminada per un camí bellament empedrat, que vessa antigor. Un tram curt de pujada que desemboca sobre un camí asfaltat, vora les cases del Bosc, a la dreta. Ens trobam envoltats d’un bell i ben cuidat olivar. [40 min] Sortim novament a la carretera de la Figuera (Ma-2124), que continuam en sentit ascendent fins a arribar al coll d’en Marquès [50 min], on trobam nous indicadors. Voltam a l’esquerra, pel camí de Cas Bernats, tot just uns metres per, tot seguit, continuar pel camí de la Figuera, Fornalutx, Tuent i la Calobra. De tot d’una, encaram un tram rost i esglaonat fins a sortir entre les cases de Can Bonjesús –a l’esquerra, en estat ruïnós– i Can Bresca –a la dreta– [55 min]. El camí continua cap a xaloc, entre marjades i amb molt bones vistes cap a l’interior de la vall i les muntanyes que l’envolten. Ens espera, encara, una petita capamunta, amb un senzill tram amb cable, per facilitar-ne el pas en un tram afectat anys enrere per una esllavissada. [1 h 00 min] El caminet desemboca en un camí de carro, planer i còmode, que ja no abandonam fins a assolir l’encreuament amb el camí vell de Bàlitx [1 h 15 min]. Aquí voltam a la dreta i iniciam el descens, que ens ha de dur cap a les Argiles i l’Horta.
Tastam una prova més d’aquesta xarxa extensa, rica i ben conservada de camins de ferradura que solquen la vall d’un costat a l’altre. Bàlitx d’Amunt i, des de mitjan segle XX, el mirador de les Barques fiten la confluència d’un bon grapat de camins que des d’antic constituïen la principal via de comunicació de Sóller i Fornalutx amb Tuent i la Calobra, dins el terme municipal d’Escorca. Camins on encara es respira la lluita esforçada i persistent per a la supervivència, on encara se senten els sanadors remucs dels traginers o les confidències solidàries de les collidores de camí als olivars, els somnis compartits de les famílies pageses o els records glosats de fets luctuosos d’un passat no gaire llunyà. Com la mort de la jove Margalida Servera, de 16 anys i natural d’Algaida, en un accident laboral a la possessió de Bàlitx, el gener de l’any 1910. El seu promès, Sebastià Company, encarregà al també algaidí Bartomeu Montserrat, mestre Tomeu Memes, un romanç en recordança de la jove que acabà fent immortal el personatge: “L’amo de Bàlitx m’envia, missatges i jornalers... Na Margalida ja és morta! Oh punyalada més forta, no la rep cap cristià!”.
Església de la Mare de Déu de la Victòria
[1 h 30 min] Passam les cases de Can Costurer i tot seguit travessam la carretera dels embassaments (Ma-10), a l’altura de Can Bisbal. Alternam camins de ferradura, petits trams d’asfalt i camins carreters. Sortim al camí de Son Blanco i d’aquí al camí de les Argiles [1 h 45 min], ben davant de Can Puput. Voltam a l’esquerra i avançam en direcció a Sóller fins a topar amb el camí de Can Domàtiga, a la dreta, que ens ha d’acostar a l’Horta. És un tram curt de camí asfaltat que desemboca sobre el camí de la Figuera de Baix. Giram a la dreta, guiats pel campanar de l’església parroquial de la Mare de Déu de la Victòria. Erigit el 1923, el temple estava dedicat originàriament a l’advocació de sant Josep de la Muntanya, que presidia el retaule neogòtic. [1 h 55 min] Deixam l’església a la dreta i continuam tot dret en direcció al port pel coll d’en Borrassà (nord/nord-oest).
Creuam novament la carretera de la Serra (Ma-10) i ens dirigim cap a les cases de Can Tamany [2 h 05 min], on recordam les valentes dones –elles també hi eren a la lluita sollerica contra els pirates el dia de Sant Ponç de 1561– i gaudim d’una bella mostra de l’art de la teula pintada, en el voladís de les cases. Tot just ens queda enfilar la pujada al coll i prendre el primer camí a l’esquerra per baixar en direcció al port de Sóller, on sortirem per la rotonda del túnel de la Mola, sobre el torrent de la Figuera, on tancam el circuit i cloem la caminada [2 h 30 min].
