Per tan sols uns metres, però el Castellot de na Marió es troba dins el terme municipal d’Andratx. No obstant això, si miram en el Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears –NOTIB– (notib.iec.cat), veurem que el topònim és calvianer, ja que els andritxols li diuen el puig de na Bruta. Tanmateix, la ruta que us proposam aquesta setmana transcorre majoritàriament pel vessant de Calvià. Un itinerari que té el punt de partida i arribada a Peguera, que s’enfila pel puig Gros cap al puig del Castellot per la serra de Talaia, per una carena que serpenteja entre un municipi i l’altre.
L’any 1999, el filòleg i escriptor Josep Noguerol Mulet (Palma, 1957) publicava l’article Alguns topònims històrics de la costa calvianera, derivat d’una comunicació presentada a la XIII Jornada d’antroponímia i toponímia, duita a terme aquell any a Sant Joan. L’autor ens hi fa una aproximació a l’origen del topònim ‘puig de na Marió’, de 291 metres d’altitud, que “fa partió de terme entre Calvià i Andratx i es troba entre la possessió de Peguera i Son Fortuny. Al cim hi ha una construcció prehistòrica en runes anomenada el Castellot”. Tot i que ‘na Marió’ semblaria un nom de persona, Maria com a augmentatiu, que ha donat nom a la muntanya, Noguerol es decanta per la versió del lingüista Joan Coromines, que apunta cap a l’origen àrab del topònim, “una pervivència oral al llarg dels segles d’un topònim que designaria el mateix que s’ha transcrit a les fonts escrites amb la traducció catalana de talaia”. Com a exemple, tenim el puig de Maria a Pollença, lloc elevat amb bona visibilitat.
El punt d’arrencada de la ruta el tenim a Peguera, a l’avinguda que es configura sobre l’antiga carretera d’Andratx. Disposam de transport públic. Aquesta localitat costanera del terme municipal de Calvià es troba connectada a través de les línies 101, 102 i 122 (consultau-ne horaris en el web tib.org).
La ruta
[00 min] Des de la mateixa parada del bus TIB, ens posam a caminar pel bulevard de Peguera (Ma-1A) en direcció a Camp de Mar. Aviat arribam a una rotonda, on voltam a l’esquerra (sud/sud-oest) pel carrer Ana Gayá Mayol, empresària hotelera de Calvià, fundadora amb el seu espòs, Asensio Peña Saura, del primer establiment turístic de Cala Fornells. No debades, el carrer que duu el nom d’aquesta dona emprenedora, antigament registrat com a carrer 866, és una de les vies d’accés a aquest punt de la costa de Calvià, inici clàssic de la ruta a la talaia del cap Andritxol. [05 min] Deixam a la dreta un aparcament públic i, tot seguit, entram per una pista de terra que el volta per darrere, on trobam un indicador de fusta que ens assenyala la direcció de Camp de Mar.
Avançam cap a tramuntana, obviam una primera desviació a l’esquerra i passam a prop d’un magatzem de ferralla, que deixam a la dreta. El camí comença aquí a guanyar altura ràpidament. A prop d’assolir el cim, trobam una desviació a la dreta que no tindrem en compte. Continuam pujant un poc més i aviat som a dalt del puig Gros (145 m) [25 min]. No hi ha cap vèrtex geodèsic o fita que ens assenyali el punt més alt, tan sols una esplanada amb una bella i ampla panoràmica de l’entorn. No deixam el camí que ens ha duit fins aquí, perquè ara iniciam un ràpid descens (sud/sud-oest) en direcció al coll de l’Escolana, caminant per damunt la partió entre Calvià i Andratx. A la vista tenim la talaia del cap Andritxol. En acabar el descens [35 min], assolim una bifurcació important. Giram a la dreta i, tot seguit, novament a la dreta. A l’esquerra hem deixat els camins que menen al coll de l’Escolana i a Camp de Mar. Sortim a un nou encreuament de camins, vora un forn de calç, on tombam a l’esquerra fins a una nova cruïlla senyalitzada [45 min], on seguim el camí en direcció a Peguera.
Avançam, aparentment, cap a l’inici de la ruta, encara que tot d’una el nostre camí frega la carretera vella d’Andratx (Ma-1A), l’hem de travessar –amb molta precaució– i enllaçar la nostra caminada amb el camí que veiem a l’altre costat. [50 min] Després d’una breu capamunta, enganxam un caminet que apunta cap a la nostra esquerra i que aviat se situa sobre la carena de la serra de Talaia, en direcció nord. A partir d’aquí, el camí no té pèrdua, es tracta de seguir-lo mentre serpenteja per l’estreta i rosta esquena de la muntanya. [1 h 30 min] Assolim una mena de planiol, on tenim a la vista el Castellot, just a la nostra esquerra. Sobre una roca, una fletxa blanca ens indica la direcció a prendre per un senderó que ens situa sota les penyes del puig, on trobam un pas –exposat, però no difícil–, una senzilla grimpada que ens situa sobre el cim de na Marió [1 h 40 min].
Tornam enrere fins a l’inici de les marques blanques que ens han conduït fins al puig de na Marió, també dit de na Bruta [1 h 50 min]. “La presència de l’article femení acostuma a designar un nom de persona que ha tingut aquell redol”, ens diu Josep Noguerol, tot i que seguidament afegeix que “també pot designar un accident del terreny (personificat) com és freqüent a l’illa, només a la zona de Peguera es troben dos costers, na Rosta i na Bruta, i un comellar, na Fonda”. Precisament, retornats al punt indicat abans, giram a l’esquerra i iniciam un descens vertiginós cap a migjorn per un vell camí de ferradura, usat actualment com a circuit de BTT’s (Trail Park Peguera Mallorca). Anirem enllaçant trams de vells camins, molt erosionats a causa de l’acció de les rodes de les bicicletes, que sempre hem de seguir amb la vista posada sobre Peguera.
Urbanització de la Talaia
El circuit de bicicletes de muntanya desemboca sobre el carrer Baladre [2 h 15 min], part més elevada de la urbanització de la Talaia, sorgida abans de la Guerra Civil i que pren nom de la possessió segregada de Peguera, topònim documentat en el segle XIII. Del carrer Baladre sortirem al de Bellavista que seguirem a la dreta fins al carrer de Tamarinde. Aquest ens treu al carrer de la Talaia, que seguirem de baixada fins a sortir al bulevard de Peguera per davant de l’emblemàtic hotel Bella Colina, de 1953. Finalitzam la nostra caminada a la parada del bus TIB [2 h 30 min].
