Aquest refugi i santuari ha esdevingut amb el temps un referent del senderisme i una joia de les històries i llegendes populars

El castell d’Alaró és una mena de refugi santuari, estendard de la resistència dels pobladors de l’illa de Mallorca durant segles. Les primeres referències documentals que en trobam ens remeten al setge que durant vuit anys i cinc mesos mantingueren els musulmans amb un grup de cristians d’origen romà (els rum), pobladors de l’illa abans de l’arribada de la mitja lluna l’any 902. El bastiment, encara ara visible, correspon a èpoques posteriors a la conquesta de l’illa per part del rei En Jaume, l’any 1229.

Episodis històrics, llegendaris i espirituals recorren tota la geografia d’aquest queixalot, serrat pels quatre costats com el seu veí, el puig d’Alcadena. El 1285, Cabrit i Bassa hi trobaren la mort en defensa del rei de Mallorca, Jaume II, i el 1622 s’hi fundà el santuari de la Mare de Déu del Refugi, com a conseqüència de l’abandonament militar del recinte.

El nostre punt de partida se situa a la plaça de Cabrit i Bassa de los Damunt, origen de la vila d’Alaró. Si venim en cotxe, podem estacionar a l’aparcament de Sa Bastida. Tot i que si hi hem arribat amb transport públic (TIB L320 Alaró-Consell o L321 Orient-Consell), des la mateixa plaça de la Vila podem arribar-hi a través dels carrers de Can Xalet, d’Enmig i de Can Coxetí, que ens deixaran davant Sa Bastida. Aquest vell casal pren nom de l’antiga fortificació del segle XIII situada dalt d’una muntanya propera a l’indret on es trobam.

La ruta

00’ Des de la plaça de Cabrit i Bassa iniciam la caminada pel carrer de Son Duran, en direcció als afores de los Damunt (nord-oest) i amb el puig de la Bastida de cara. Arribam a una cruïlla important, formada per una placeta enjardinada. Tot dret, el nostre camí de tornada. Ara, però, voltam a la dreta coster amunt pel carrer de Son Rafalet. A mitjan pujada trobam a la dreta el rentador de Son Rafalet 05’, que formava part de la xarxa de construccions ubicades al voltant de la font de les Artigues. L’aprofitament d’aquestes aigües es remunta a l’època musulmana. Aquest era un lloc que aplegava bona part de la població per fer-hi la bugada i fer un poc de vida social.

Al final de la costa 10’ hi trobam un aparcament. Giram a la dreta pel carrer del Poador, direcció nord/nord-est, a través del qual enllaçarem -després de suaus pujades i baixades- amb el del Pujol i, finalment, el del puig de la Comuna. No debades aquesta primera part de l’itinerari volta l’antiga comuna d’Alaró, que ens queda a l’esquerra. Allà on s’ajunten aquests dos carrers, del Pujol i del Puig, s’ubicava l’emplaçament del llatzeret que durant la pesta de 1652 assistí la població de la vila.

45’ El nostre camí, que no deixa mai el puig de l’Alcadena (bessó del castell d’Alaró) i que el té com a primera fita clara, ja ha esdevingut el camí del Castell i ara s’ajunta amb el GR-221 (procedent de Tossals Vells) per iniciar l’ascens a aquesta històrica fortalesa. Vorejarem les possessions de Son Curt i Son Penyaflor (agroturisme) i ja començam a sentir les aromes d’un territori embruixat, d’un lloc de llegenda...

“Baix de la gran mola del Castell d’Alaró hi ha la cova de les Meravelles, a Son Curt. Hi habiten bruixes, que cada vespre surten a fer dolenties pels voltants. La cova és fonda i obscura. Conten que, temps enrere, el sen Felet va provar d’entrar-hi i a dins hi trobà una gran clariana i una misteriosa ciutat. Però ni d’ell ni de la ciutat de les bruixes en tornaren a saber res... N’hi ha, però, que per la nit de Sant Joan estenen les seves cordes entre l’Alcadena i el puig d’Alaró, per on caminen i dansen tota la nit”. (L’Illa dels Tresors wowmallorca.com).