Una passejada curta i agradosa per l’extrem sud-oest de la Mola de Son Pacs amb belles vistes sobre tota la vall de Valldemossa

“L’extrem sud-est de la Mola de Son Pacs culmina amb un penyal molt característic, tant que amb el seu veí -el llegendari puig de na Fàtima- ubiquen entre els dos el tan anomenat Estret de Valldemossa. A part de la seva importància orogràfica, les dues muntanyes en tenen una altra de cabdal, que és la de presidir l’escut de Valldemossa” (‘Valldemossa com a centre d’excursions’, de Benigne Palos, Editorial Moll 1989). La Bombarda, juntament amb el puig dels Boixos -el més alt de la Mola de Son Pacs-, esdevé un itinerari agradós, amb belles vistes de Valldemossa i de les muntanyes que l’envolten -les Mossetes o puig de la Comuna, na Torta i Talaia Vella, Caragolí i puig del Teix, Moleta de Pastoritx i na Fàtima.

Quant al topònim, per què aquest extrem de la Mola de Son Pacs va ser batiat amb el nom d’una peça d’artilleria emprada durant els segles XIV i XV? Per a la defensa de l’Estret? Qui ho sap! “Desconeixem la raó per la qual aquesta muntanya porta el nom d’una peça d’artilleria emprada als segles XIV i XV, caracteritzada per una boca ampla i una ànima curta, que llançava bolles de pedra o de ferro. La lògica ens convida a pensar que el nom es deu que en algun moment una bombarda fou situada en aquest punt –a prop de la carretera actual, fins on al segle XIX tot just hi passava un camí de ferradura- per defensar l’estratègic pas d’entrada a la vall” (toponimiamallorca.net). No debades, Valldemossa va ser molt afectada per la presència contínua de bandejats. És per això que hem batiat aquesta excursió com ‘la guarda secreta de l’Estret’.

Itinerari:

00’ Iniciam la caminada a l’Estret entre els quilòmetres 14 i 15 de la carretera de Palma. Allà mateix hi trobam un bocí de la carretera vella que substituí el camí de ferradura a final del segle XIX i del vell pontet que travessa el torrent de Valldemossa. Dirigim les nostres passes cap a un portell que es troba a l’esquerra (sud-oest/oest) del camí d’accés a les finques de Son Matge, Son Brondo, Son Salvat i la Baduia. Començam a caminar per un camí de terra que ràpidament ens introdueix al Bosc d’en Gotzo.

A partir d’aquí, seguirem el camí que voreja la paret que a la nostra dreta fa partió amb Son Matge. El camí travessa l’espès alzinar i passa per devora una barraca; 10’ tot seguit ens topam amb una gran esllavissada que va fer malbé el jaciment arqueològic de Son Matge el febrer de 2005. Un tirany improvisat als seus peus ens permet travessar-la i recuperar el camí perdut, ara més net i clar. Uns minuts després passarem per l’esquerra d’un gran penyal; el tirany puja i baixa tot enrevoltant la rocota per continuar vorejant la paret, ara ja per un camí de carro.

Just quan la paret amitgera gira perpendicular a la mola, el camí també volta i pren coster amunt. 25’ En un revolt a l’esquerra trobam una barraca abandonada i mig esbucada, i tot seguit un portell de ferro que ens obre les portes i ens ubica a l’inici del Caragol de Can Gotzo. El topònim ens parla d’un camí amb petits revolts que resolien el pas dels carros per una estreta i costeruda comella.

A mesura que guanyam altura, el camí s’aplana i gira en direcció sud-est. 45’ Deixam a la dreta un aljub i continuam fent passes sense perdre el nostre rumb -deixam a la dreta el camí per on baixarem des del puig dels Boixos- fins a arribar a un gran rotlo de sitja 55’, on el camí que ens hi ha duit acaba. Des d’aquí, continuam la marxa per un tirany fitat que ens durà fins a una paret i un coll de caçadors (amb filats). Ens trobam damunt del coll d’en Guardià 1h00’.

Botam la paret i giram a l’esquerra per darrere del coll de caçadors seguint un tirany ben fitat -pròxim a la paret- que ens durà fins a unes antenes de telefonia i televisió 1h05’. A partir d’aquí continuam pel mateix tirany -més imaginatiu que real, però ben fitat, que ens permetrà acostar-nos a l’extrem oriental de la Mola de Son Pacs. 1h10’ Allà on acaba la paret que tenim a l’esquerra trobam una gran fita des de la qual ja gaudim d’una primera gran panoràmica de Valldemossa. Continuam per la carena, fita a fita, fins a ser ben damunt de la Bombarda 1h20’. Cap a l’est, a l’altre costat de l’Estret, na Fàtima, una muntanya màgica i llegendària...

Herbes miraculoses

“En Bernat era un al·lot de Valldemossa que de ben jove havia estat raptat pels moros i vivia com a captiu en terres d’Àfrica. Un dia, el varen vendre a un vell cadí bonhomiós i cec. En Bernat, en veure’l tan trist per la ceguesa, se’n compatí i li parlà d’una herba miraculosa que creixia en un puig prop del seu poble. Ningú no sabia com era aquesta herba, ni quan floria ni quan granava, però en posar qualsevol objecte que just l’hagués tocada en contacte amb una ferida o una part malalta, a l’acte es curava...” ( L’Illa dels Tresors, wowmallorca.com).

Conte contat, conte acabat! Ara toca continuar la nostra ruta fins al següent objectiu, el puig dels Boixos. Per anar-hi, hem de tornar enrere fins al coll d’en Guardià 1h35’. I d’aquí, baixar cap a la nostra dreta fins a enllaçar amb la pista de terra que puja des de les cases de Son Pacs, que seguirem en sentit ascendent (oest). Un poc més amunt, passarem per devora d’un aljub 1h45’, un dels molts que construí Mestre Perico Barbut de Valldemossa els anys 30 dalt de la Mola per proveir d’aigua totes les persones que feien feina per aquella contrada, tan mancada de fonts.

El camí inicia una pujada forta fins a un collet 1h55’, després del qual gira a la dreta i comença a baixar. En aquest punt, a la nostra esquerra, ja hem de veure el vèrtex geodèsic del puig dels Boixos (626 m), el cim d’aquesta ruta 2h00’.

Per tornar a l’Estret, baixarem fins a l’aljub 2h10’ que hem passat abans. Aquí giram a l’esquerra i botam una paret, just darrere trobam un tirany que pel Comellar d’en Reboll ens durà fins al camí de pujada, el caragol de Can Gotzo, i d’aquí fins a l’Estret 2h55’.