La Moleta de s’Esclop, la muntanya de l’espia que mesurava el meridià

Amb el suport de:

Mallorca - Illes Balears

La Moleta de s’Esclop, la muntanya de l’espia que mesurava el meridià

Aquest gran queixal, el darrer gran cim del ponent de la Tramuntana, fou testimoni el 1808 de les investigacions d’Aragó sobre el meridià de París

Una caminada llarga i espectacular per una de les zones més belles del sector de ponent de la serra de Tramuntana, dins el municipi d’Andratx. Un itinerari apte per a tots els públics a través del qual es pot gaudir d’un paisatge immens. La ruta discorre entre “el senyor de ponent”, el puig de Galatzó, i el seu “escuder”, la moleta de s’Esclop, a la qual pujarem, entre les possessions de Son Fortuny, Galatzó i l’Alqueria d’Andratx. Terres farcides de llegendes i d’històries, com la que fa referència a Ramon Burgues-Zaforteza, segon comte de Santa Maria de Formiguera, home tan ric com cruel, que la veu del poble transformà en el Comte Mal. O la del matemàtic, físic, astrònom i polític rossellonès François Aragó, que s’instal·là al cim de la moleta de s’Esclop el maig de 1808 per mesurar el meridià de París, mitjançant la triangulació entre Mallorca, Eivissa i Formentera. Els focs que encenia al vespre, la nacionalitat francesa i l’ocupació napoleònica de la Península varen fer que fos considerat un espia.

La ruta

00’ Iniciam la marxa en el km 97 de la Ma-10, entre el mirador del Grau i Estellencs, on comença la pista de terra -amb un fort rost al començament-, fàcilment identificable pels rètols del GR-221 (coma d’en Vidal-es Capdellà). 15’ Arribam a una cruïlla: a la dreta, la pista per on baixarem de la moleta, i a l’esquerra, el camí que hem de prendre ara en direcció al Boal de les Serveres (topònim que fa referència a la presència, antigament, de bestiar boví per aquella zona).

20’ Un cop assolida l’àrea recreativa del Boal de les Serveres, ideal per fer una primera aturada acompanyada d’una bona berenada, el nostre següent objectiu és el pas del Cossi. Per això, hem de deixar el camí principal (font de Dalt/puig de Galatzó) i girar a la dreta per seguir un camí més estret, indicat com a pas del Cossi/puig de Galatzó. Es tracta d’un vell camí de ferradura que descriu una sèrie de revolts per salvar un pronunciat desnivell fins a arribar al coll del Morro (480 m). Com des de bon començament, aquesta primera part de la ruta la feim escortats pel penyal del Morralàs (a la dreta), mentre que en aquest tram de pujada s’hi afegeix el cingle Redó, també a la dreta, estreps de la serra dels Pinotells.

40’ En arribar al coll del Morro, hi trobarem un indicador que ens convida a continuar cap a l’esquerra en direcció al puig de Galatzó. Nosaltres l’obviarem i continuarem cap a la dreta, direcció sud/sud-oest, per un tirany ben fitat que comença planer, però que aviat s’enfila per anar a cercar un collet, indicat amb un senyal de fusta 45’. Ignorarem unes fites a l’esquerra en direcció al Galatzó i continuarem pel tirany direcció sud/sud-oest, paral·lels a la serra dels Pinotells (dreta). Aviat el tirany s’allunya de l’esmentada serreta i comença a baixar en direcció al creuer dels Pinotells 1h20’, on el nostre tirany conflueix amb el camí GR-221 que ve de les cases de Galatzó (esquerra) i que, a continuació, seguirem de pujada cap a s’Esclop i la coma d’en Vidal. El caminoi se segueix bé i sense dificultat, tot i la presència d’arbres caiguts en antigues tempestes, per la qual cosa convé estar atents a les fites.

En aquest tram gaudirem d’una àmplia i bella panoràmica. A l’esquerra, cap a ponent, podem veure la badia de Peguera i els illots dels Malgrats, mentre que cap al sud és ben visible l’arxipèlag de Cabrera. I, des de fa estona, sempre davant nostre indicant-nos la direcció a seguir, la moleta de s’Esclop.

Coll de la coma d'en Vidal

1h50’ En arribar al coll de la coma d’en Vidal, hem de continuar tot dret -oest/sud-oest- en direcció a s’Esclop. 2h00’ Assolim un planiol. El camí passa per damunt una era (era d’en Coll); a prop de la caseta de s’Esclop, hi ha restes de l’ocupació humana d’unes velles rotes que s’estenien per aquell redol. El tirany es decanta cap a una paret que davalla perpendicular a la mola, just després del Castellet, un queixalot esponerós que deixam a la dreta. 2h10’ A l’altra banda de la paret, hi trobarem dos tiranys. El primer baixa cap a la font del Quer i el Grau. Nosaltres prendrem el segon (sud/sud-oest), un poc més amunt a la dreta, que en clara pujada ens durà a voltar s’Esclop i a cercar el pujador pel vessant de darrere que guaita damunt l’Alqueria d’Andratx.

2h35’ El caminet que hem seguit fins ara ens deixa damunt una era, a prop de la qual trobam una barraca, les rotes d’en Vicenç (Font: Tomàs Vibot). La vista cap a la mar està dominada per la presència del cap Flabioler, la Trapa i la Dragonera. Des d’aquest punt hem de seguir el tirany de l’esquerra, que ens duu cap a la paret de la moleta de s’Esclop i que ens deixa als peus d’una canal, un poc rosta però bona de pujar. Si seguim les fites, aviat veurem 2h45’ la fita del vèrtex geodèsic (a prop seu veurem una altra fita, una llosa dreta que marca la partió entre Galatzó i l’Alqueria d’Andratx) a l’esquerra i la caseta de n’Aragó a la dreta.

François Aragó (1786-1853) va estar en aquesta barraca de s’Esclop mentre prenia les mesures geodèsiques sobre el meridià de París. Quan a la Península hi va haver l’aixecament contra les tropes de Napoleó el 2 de maig de 1808, Aragó era a Mallorca, fet que l’obligà a emprendre una fugida de pel·lícula. Sort dels seus orígens rossellonesos i del seu coneixement del català, que li permeteren conservar la vida mentre els mallorquins cercaven un espia francès que no trobaven per enlloc.

Una vegada hem gaudit del cim i del seu entorn, toca descendir. Des del vèrtex geodèsic sortim en direcció nord/nord-est, de cara a la mola de Planícia, i seguim les fites, que ens menaran cap a un baixador que requereix molta atenció i poques presses. 3h10’ Sortirem al coll que separa la moleta i el Castellet, on tancarem el primer circuit de la ruta. Ara continuam la marxa en direcció al coll de la coma d’en Vidal 3h20’. Arribats a aquest punt, voltam a l’esquerra, seguint els indicadors del GR-221, que ens menaran per una pista de terra fins a les cases de la Coma, refugi integrat dins la Ruta de Pedra en Sec del Consell de Mallorca 3h35’. Passarem pel creuer del camí del Boal de les Serveres 3h50’, on tancarem el segon circuit. Ara, tot just resta seguir la pista fins a la carretera, on finalitza la nostra ruta 4h05’.