El confinament fa baixar el trànsit i la contaminació

El passeig de Gràcia sense cotxes. El carrer Aragó pràcticament buit. Durant dues setmanes, l’abril passat, Barcelona es va convertir en una ciutat fantasma i l’aire es va fer més respirable. La contaminació va caure fins a pics del 80%, amb una mitjana del 60% menys en els dos mesos de confinament, segons dades de l’Agència Europea del Medi Ambient. Barcelona registrava així una de les caigudes més grans del món de NO 2 (compost químic perjudicial que generen els vehicles), tal com explica Mark J. Nieuwenhuijsen, cap del programa de contaminació de l’aire de l’ISGlobal.

“És difícil calcular els efectes directes en la salut que ha tingut el confinament, perquè a més en el seu grau més estricte només va durar dues setmanes”, diu l’investigador, però és evident que durant uns dies “la gent va respirar millor, i fins i tot hi ha gent que diu que el seu fill tenia menys asma”, apunta. És clar que l’aire de la ciutat era molt més respirable, un fet que es va repetir arreu on els confinaments es van imposar de manera estricta, com al nord d’Itàlia o a la Xina a l’inici de la pandèmia. Al gegant asiàtic, es calcula que la caiguda de la contaminació d’un 25% al febrer pot haver evitat més de 9.000 morts prematures. A Europa, els nivells de contaminació no són tan alts perquè l’impacte de la seva reducció sigui tan gran, però tot i així es calcula que a Barcelona hi ha fins a 3.000 morts prematures a l’any a causa de la contaminació de l’aire.

Sigui com sigui, la pandèmia ens deixa unes lliçons, i esperem que uns llegats, molt importants a l’hora de combatre la contaminació urbana. Un dels seus efectes ha sigut l’augment de l’ús de la bicicleta com a mitjà per moure’s per la ciutat. L’altre ha sigut el teletreball, que encara es manté i en alguns casos fins i tot s’ha normalitzat, i que estalvia molts desplaçaments contaminants. “El teletreball és extremadament important per al medi ambient”, diu Nieuwenhuijsen. Tot i la reducció de l’ús del transport públic per por del contagi i l’augment de les compres online que han fet créixer els enviaments, els dos efectes positius encara fan de contrapès.

“La majoria del transport rodat a Barcelona és gent que ve de fora de la ciutat per treballar, aquest és el gran problema de contaminació. Els barcelonins només utilitzen el cotxe o la moto en un 20% dels casos i l’altre 80% fan servir transport públic, però tot i així el 60% de l’espai públic de la ciutat es dedica als cotxes”, resumeix l’expert. La solució passa, diu, per una millor xarxa de transport públic a tota l’àrea metropolitana, que permeti arribar ràpid a Barcelona sense cotxe, però també, i sobretot, per les superilles i els eixos verds que pacifiquin cada cop més carrers del centre de la ciutat, com està fent l’Ajuntament de Barcelona.

Oportunitat climàtica

Un altre dels efectes positius de la pandèmia, tot i que menys evident per als pulmons, és la reducció històrica que ha deixat en les emissions de CO 2, el principal gas d’efecte hivernacle.

Però anem a pams: el CO 2 que hi ha acumulat a l’atmosfera, i que genera l’escalfament global, no s’ha reduït amb la pandèmia, perquè és un gas que perviu centenars d’anys. I el tancament econòmic a molts països del món tampoc ha fet que es deixi d’emetre CO 2 del tot: aquest 2020 el món n’haurà emès 34.000 milions de tones. Quina és la bona notícia, llavors? Doncs que aquesta quantitat és per primer cop a la història un 7% més baixa que l’any anterior. Per fer-se’n una idea: la crisi financera del 2008 va deixar una caiguda de l’1,5% en les emissions globals. Ara la davallada és quatre cops més important i és la més gran que s’ha registrat mai dins d’una corba mundial d’emissions que, tot i les sotragades, no deixa de pujar. Alhora, aquest -7% és just el que els científics de l’ONU diuen que cal reduir cada any a partir de 2020 per evitar un escalfament global de més d’1,5 ºC, una fita que semblava impossible d’aconseguir i que la pandèmia ens deixa de regal. Dependrà dels plans d’estímul dels governs (i les decisions econòmiques de tots plegats) que aprofitem el regal per seguir baixant o que tornem a disparar les emissions i tot quedi en una altra sotragada a la corba. ¿Sabrem per fi fer de la crisi una oportunitat?.