Erradicació de la pòlio a l’Àfrica i de l’Ebola al Congo

Mentre el món viu immers en una pandèmia que ja ha causat més d’un milió i mig de morts, l’Àfrica va aconseguir deslliurar-se aquest any de dos virus que han causat estralls al continent: l’anomenat poliovirus salvatge i l’Ebola. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l’Àfrica “lliure del poliovirus salvatge” el 25 d’agost, després que no s’hi hagi detectat cap nou cas de poliomielitis en els últims quatre anys. En el cas de l’Ebola, l’èxit no és tan rotund però sí que s’ha fet un pas de gegant: el 18 de novembre es va donar per acabat l’últim brot d’Ebola a la República Democràtica del Congo, que era l’onzè que patia el país des que es va detectar per primer cop aquesta malaltia el 1976.

Encara que per a nosaltres la poliomelitis és una malaltia d’un altre segle, a l’Àfrica continuava afectant desenes de milers de persones, sobretot nens menors de cinc anys: el 1996 tenien aquesta malaltia uns 75.000 nens a l’any. Ara no hi ha ni un cas, després de dècades de treballar-hi amb aquesta finalitat. Es considera que una zona ha quedat lliure de poliomielitis quan han passat tres anys i no s’ha detectat cap cas de la malaltia. A l’Àfrica fa quatre anys que no se’n registra cap. L’últim país amb casos de poliomielitis va ser Nigèria.

El poliovirus salvatge es contagia de persona a persona, sobretot a través de la femta en llocs on les aigües fecals no estan canalitzades i les condicions higièniques són pèssimes. Ataca la medul·la espinal i provoca paràlisi parcial, especialment a les extremitats inferiors. Hi ha vacuna per a aquesta malaltia, però el problema és que a l’Àfrica moltes persones es negaven a immunitzar-se perquè consideraven que la vacuna podia provocar esterilitat o altres efectes secundaris irreversibles. De fet, la mateixa vacuna pot causar poliomielitis, però els casos són molt puntuals. D’aquí que es parli de poliomielitis salvatge per diferenciar-la de la poliomielitis causada per la vacuna.

A la desconfiança de la població s’hi afegien els conflictes existents que dificultaven dur a terme campanyes de vacunació i el fet que part de la població del continent és nòmada, cosa que facilitava l’expansió de la malaltia. Aquests mateixos inconvenients són els que hi ha actualment a l’Afganistan i el Pakistan, que són els dos únics països del món on continua havent-hi poliomielitis. Si s’aconseguís eliminar, la pòlio seria la segona malaltia humana erradicada al món després de la verola, el 1979.

El que de moment és difícil d’erradicar és l’Ebola. S’han aprovat algunes vacunes per prevenir la malaltia, però la seva aplicació és limitada. L’Ebola té un alt índex de letalitat: entre el 25% i el 90% de les persones que van contraure la malaltia en els diferents brots declarats a l’Àfrica van morir. La República Democràtica del Congo és un dels països més castigats: ha viscut onze brots, l’últim aquest mateix any, a la província d’Equador, al nord-oest de país. L’OMS el va donar per acabat el 18 de novembre després de vacunar 40.000 persones en una operació logística que va suposar un esforç ingent: la vacuna s’havia d’emmagatzemar a 80 graus sota zero -com la del coronavirus ara-, però amb l’inconvenient que a la República Democràtica del Congo els talls de llum són habituals.