La cursa per la vacuna bat tots els rècords de velocitat

En el moment en què va esclatar la pandèmia i es va fer perceptible la veritable dimensió de la crisi sanitària i el que implicava en termes econòmics per a tot el món, l’opinió més generalitzada dels especialistes era que per tenir una vacuna efectiva haurien de passar no menys de tres o potser cinc anys. L’experiència anterior, de fet, fins i tot suggeria que potser molt més temps.

Quan els científics van començar a investigar de la nit al dia una vacuna contra el SARS-CoV-2 no van prometre cap èxit ràpid. La vacuna que s’havia desenvolupat amb més celeritat en tota la història, des dels primers assajos als laboratoris fins a l’aprovació final, va trigar quatre anys: va ser per a les galteres, als anys seixanta. Així, esperar la del covid fins a l’estiu del 2021 semblava no ja un termini molt optimista sinó gairebé insensat. La realitat ha demostrat que no tan sols una vacuna, sinó unes quantes (Pfizer/ BioNTech, Moderna, la Sputnik V russa, almenys un parell de xineses i la d’Oxford), ja han començat a utilitzar-se.

D’aquesta breu llista, de moment és la d’Oxford/AstraZeneca -paradoxalment, la primera que va passar dels laboratoris a la fase clínica d’experimentació en humans al món occidental- la que encara espera l’aprovació del regulador del Regne Unit, en aquest cas el britànic. Una llum verda que podria obtenir la setmana vinent, potser demà mateix, segons les últimes informacions que han sortit del Regne Unit.

En concret, comptant les que ja s’utilitzen, hi ha 61 vacunes en fase clínica (I, II i III) i 172 en estat preclínic de desenvolupament, d’acord amb dades oficials de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Investigacions prèvies

De la necessitat sovint se’n fa virtut, i el món ha sigut capaç de desenvolupar vacunes contra el covid-19 tan ràpidament a causa d’anys d’investigacions anteriors sobre coronavirus. Els investigadors han estat molt atents als patògens que causen SARS (síndrome respiratòria aguda greu) i MERS (síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà), i alguns havien estat treballant en nous tipus de vacunes. És tot aquest esforç previ el que ara ha donat fruits de manera espectacular, també a l’hora de trobar vies més ràpides de fabricar vacunes.

Sens dubte, el capítol de finançament ha sigut clau. La quantitat de diner públic que s’ha abocat a les investigacions és enorme, especialment als Estats Units, la Unió Europea, la Xina, Rússia i l’Índia.

Això ha permès a les grans farmacèutiques dur a terme múltiples assajos en paral·lel. Al seu torn, els reguladors -des de l’Agència Europea de Medicaments, EMA, fins a la FDA nord-americana, la MHRA britànica o Swismedic, de Suïssa, entre d’altres- han permès els anomenats rolling reviews, és a dir, les anàlisis de les dades dels assajos en temps real, pràcticament a mesura que s’anava tenint la informació sense haver d’esperar que s’acabessin totes les proves. Tots aquests factors es podrien traduir en triomfs semblants per a altres malalties -la malària, per exemple- però no n’hi ha cap garantia.

El que resulta indubtable és que anys a venir les noves tecnologies utilitzades -plataformes- per a les vacunes de Pfizer/BioNTech i Moderna (l’ús de l’ARN missatger) podrien canviar el paisatge d’aquesta específica recerca científica. Les vacunes convencionals contenen proteïnes víriques o formes discapacitades del mateix virus que estimulen les defenses immunitàries del cos humà contra la infecció d’un agent viu i agressiu. Però tant les de Pfizer/BioNTech com Moderna han utilitzat només una cadena d’ARN missatger dins d’una capa lipídica. L’ARNm codifica una proteïna clau del SARS-CoV-2; un cop l’ARNm entra a les cèl·lules humanes, el cos produeix una proteïna que actua com a antigen. En altres paraules, aquestes vacunes ensenyen al cos com combatre el virus provocant una resposta immunitària. Les noves plataformes fan que l’ARNm codifiqui la proteïna espiga, que és la que s’acobla a les membranes cel·lulars humanes i fa que el coronavirus provoqui la infecció.

Un dels grans avantatges d’aquesta tecnologia es que permet sintetitzar químicament en pocs dies o setmanes una nova vacuna. I encara més, l’ARNm simplifica molt la fabricació, perquè es poden utilitzar les mateixes instal·lacions per fabricar ARNm per a diferents malalties. I hi haurà més pandèmies.

El covid-19 ha dut una revolució al món de les vacunes.