La UE aprova un pla de reconstrucció econòmica

Després de setmanes de discussions, el 21 de juliol els caps de govern dels 27 països de la Unió Europea van arribar a un acord per crear el Next Generation EU, l’esperat programa d’ajudes a la recuperació econòmica del continent, molt afectat per l’impacte de la pandèmia. Els fons s’hauran de destinar a projectes empresarials de modernització del teixit productiu, com ara la digitalització, la sostenibilitat mediambiental, la formació, la recerca i la sanitat.

La gran novetat de l’acord és que una part dels diners sortiran de deute europeu, un punt fins ara vetat per Alemanya i altres països del nord -que a canvi del seu vistiplau al pla es van endur una rebaixa de les seves contribucions a les arques de la UE de 50.000 milions-, mentre que una altra part sortirà del pressupost comunitari.

En total, la UE posarà a disposició dels estats 750.000 milions d’euros fins al 2027, dividits en 390.000 milions en subsidis directes i 360.000 milions en crèdits -és a dir, que els governs els hauran de retornar amb interessos-. Segons l’acord, Espanya té dret a uns 140.000 milions, dels quals 72.700 milions en forma de transferències i 67.300 milions en deute. Cal tenir en compte, però, que un cop descomptada l’aportació d’Espanya al pressupost europeu, la quantitat que li toca en transferències és en realitat de 43.000 milions d’euros.

Comptant amb l’arribada d’aquests fons, el govern de Pedro Sánchez va incrementar la despesa dels ministeris en 27.000 milions només en el pressupost del 2021. Per la seva banda, la Generalitat compta que rebrà uns 31.765 milions en set anys.

Tot i la magnitud molt important de les ajudes, el Next Generation desperta tres grans dubtes. El primer és si 750.000 milions per a 27 països seran suficients. El segon és com canalitzarà l’Estat l’ajuda i com es triaran els projectes, ja que hi ha la por -molt estesa a Catalunya i desmentida pel govern espanyol- que el gruix dels diners se l’enduguin grans empreses i les pimes hi tinguin un accés molt limitat. I el tercer, quines i quantes condicions posarà Brussel·les per aprovar el pla d’inversions que li ha de presentar Espanya a l’abril. La Comissió Europea només desbloquejarà els diners si els països fan les reformes que els exigeixi. De fet, la primera d’aquestes condicions ja és coneguda: l’Estat ja ha anunciat una reforma del sistema de pensions que rebaixarà un 5,5% de mitjana les prestacions.