Creixen les xarxes de solidaritat contra el covid-19

Just després que el Govern decretés el tancament de les escoles, i fins i tot abans de l’anunci de confinament total, molts municipis i barris van començar a vertebrar-se en xarxes de suport mutu. L’objectiu inicial era ajudar en la logística les persones grans que no tenien qui els anés a comprar o les famílies que no sabien com muntar-s’ho amb els fills a casa havent de treballar. Amb els mesos de pandèmia i amb la situació econòmica de moltes famílies agreujant-se per moments, aquestes mateixes estructures van servir per repartir lots d’aliments a qui s’havia quedat a la corda fluixa.

“Vam néixer per resoldre el decalatge entre la situació d’emergència que vivíem i la falta de recursos per atendre tothom”, resumia una de les membres de la Xarxa d’Aliments de l’esquerra de l’Eixample, que just a l’estiu, quan la situació epidemiològica semblava donar un respir, es plantejava poder abandonar l’assistencialisme i renéixer com a xarxa de suport al treball. Un pas que la greu ferida oberta per les restriccions sanitàries en molts sectors econòmics no ha permès fer del tot. Una part dels voluntaris encara reparteixen lots de forma puntual però sí que s’ha impulsat la xarxa comunitària d’economia social i cura de l’esquerra de l’Eixample.

En el moment en què serveis socials i entitats -moltes amb voluntaris d’edat avançada que s’havien de protegir- no donaven a l’abast, aquestes xarxes van fer un pas endavant. La Xarxa Solidària Badalona, per exemple, repartia més de 500 carmanyoles a famílies que s’havien quedat sense ingressos.

Més enllà de les xarxes de suport veïnal, la pandèmia, especialment els mesos de confinament més estricte, també ha fet que molta gent s’acostés als veïns més pròxims. Persones que en el cas de grans ciutats com Barcelona podien passar l’una al costat de l’altra sense ni tan sols reconèixer-se.

La força dels balcons

Va passar al carrer Parlament, al barri de Sant Antoni de Barcelona, on, arran de trobar-se a l’hora dels aplaudiments, els veïns van començar a organitzar-se en un grup de WhatsApp que els va servir per citar-se els caps de setmana als balcons i compartir els vermuts. “Els balcons ens han salvat bastant”, explicava Mireia Gubianas, que viu en un d’aquests blocs, i recordava que molts van passar el confinament sols i esperaven amb ganes el moment de veure veïns que abans ni coneixien. Un cop superat el confinament, aquests veïns van seguir trobant-se. Quan les restriccions ho permetien, a la terrassa del bar Calders, i quan la cosa es va posar lletja, als balcons.

A través de xarxes socials com Next Door, moltes persones també s’han organitzat per conèixer la gent que viu més a prop de casa seva i passar acompanyats els mesos de pandèmia. És el cas de Consol Garcia, que va guanyar el premi “a la superveïna” per haver organitzat un nou grup d’amigues que es trobava per passejar. La crisi també ha fet créixer el valor que s’atorga al comerç de proximitat i molts veïns han decidit renunciar a grans plataformes com Amazon per fer les compres. També han sorgit iniciatives com els riders solidaris per ajudar el petit comerç. Una manera de reinventar-se.