L'eutanàsia, per fi legalitzada a Espanya

Val més tard que mai. Vint-i-dos anys després que Ramon Sampedro, que va quedar tetraplègic arran d’una caiguda, se suïcidés ingerint cianur que una amiga li havia posat en un got, Espanya, per fi, ha legalitzat l’eutanàsia. Una demanda de la societat que es va iniciar al segle passat i que, fins a aquest any pandèmic, la política institucional no ha sigut capaç d’atendre. Tot i que l’adjectiu històric -sovint massa rebregat- no es va fer servir per valorar la fita que es va aconseguir el 17 de desembre al Congrés de Diputats, com amb la legalització del matrimoni homosexual, Espanya ha fet un pas de gegant en drets fonamentals i s’ha avançat -és el setè país amb una llei sobre l’eutanàsia- a molts estats que, no cal dir-ho, en altres qüestions li passen la mà per la cara.

L’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ja va intentar legalitzar la mort digna, però la crisi econòmica va posar-hi fi de manera abrupta. Aquest 2020, però, tot i estar en plena crisi del covid, 198 diputats dels 350 que ocupen l’hemicicle han donat llum verda a la nova llei, que ha unit parlamentaris de tot l’espectre polític, menys el PP, Vox i algun representant que ha trencat la disciplina de vot o no ha votat. Al carrer, però, el suport social és molt més aclaparador que al Congrés: segons una enquesta de Metroscopia de l’abril del 2019, el 87% de la gent està a favor de la llei d’eutanàsia.

Una victòria del carrer

Els representants polítics feia anys que desatenien les reivindicacions del carrer i de les víctimes i no ha sigut fins a aquest desembre que han recollit el guant. Fins i tot el PSOE, que enguany ha tirat endavant la proposició de llei, i Cs, que hi ha votat a favor, anys enrere s’hi havien oposat. Una de les responsables d’aquesta fita és Asun Gómez, que, com molts altres, va agafar el testimoni de la seva parella en la reivindicació de l’eutanàsia. El Luis va patir un final de la seva vida agònic; el seu desig era que el dia que va mirar l’última pel·lícula amb l’Asun i es van acomiadar ja no hagués de patir més, però la impossibilitat de poder-li aplicar una dosi letal ho impedia. “Els últims dies són bonics perquè per fi es veu que complim la missió. Jo li vaig prometre al Luis que aniria fins a la victòria”, diu l’Asun.