La derrota de Trump retorna el món al multilateralisme

“És el moment de curar Amèrica”, va dir el president electe Joe Biden el 7 de novembre. Potser és el moment també de guarir el món. Després de quatre anys veient enfonsar-se una a una aliances globals que havien costat tant de forjar per protegir el planeta de l’amenaça nuclear, de l’emergència climàtica o fins i tot d’una pandèmia global, aquest 2020 els votants nord-americans van condemnar finalment Donald Trump a ser president d’un sol mandat i van retornar els Estats Units als fòrums multilaterals. El gegant nord-americà -encara primera potència econòmica i militar del món- deixarà de tenir els peus de fang d’un líder populista i egòlatra que s’ha dedicat a flirtejar amb dictadors, a apostar per l’aïllacionisme polític i el proteccionisme econòmic, i que encara avui està posant en risc la credibilitat democràtica del seu mateix país.

El 2020 serà recordat per les eleccions presidencials més atípiques de la història dels Estats Units, realitzades sota l’assot devastador del covid, que ha deixat a hores d’ara més de 300.000 morts i 17 milions d’infectats al país. Una pandèmia que va fer que, per primer cop a la història, prop de la meitat dels vots per elegir president als EUA es dipositessin per correu.

El recompte es va allargar i fins al cap de quatre dies no es va poder declarar la victòria de Biden. Aquell dia milers de nord-americans van convertir els carrers de moltes ciutats en una festa, mascaretes incloses. Arreu del món, més d’un i de dos líders polítics respiraven alleujats i potser destapaven també alguna ampolla de xampany.

Però també per primer cop a la història dels Estats Units, el president sortint es negava a acceptar els resultats i denunciava que li havien robat la victòria amb un frau electoral massiu, una acusació que encara manté a aquestes altures, quan ja s’ha oficialitzat la seva marxa de la Casa Blanca aquest 20 de gener.

Més vots que Obama

El president que va treure els EUA de l’Acord de París, que es va retirar del pacte nuclear amb l’Iran, que va liquidar el tractat contra les armes nuclears de mig rang signat amb Rússia i que va retirar els fons a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en plena pandèmia global, entre altres fites, va ser derrotat finalment a les urnes. Però no se’n va pas amb el cap baix. La seva no va ser una derrota aclaparadora, al contrari: 74,2 milions de nord-americans el van votar, més que fa quatre anys i més i tot dels que van votar Barack Obama. Una mostra més de la gran polarització social als EUA. Però el demòcrata Joe Biden es va endur 81,2 milions de vots, més que cap altre president de la història del país, i 306 vots electorals que li garanteixen seure a partir de l’any que ve darrere del Resolute Desk. Un nou lideratge que ja ha començat a refer ponts amb els aliats internacionals i que s’ha compromès de nou a encapçalar la lluita climàtica global. El planeta també respira una mica (només una mica) més tranquil.