Arriben les primeres victòries judicials a Europa

El 13 de gener del 2020 el paisatge a les portes de la seu del Parlament Europeu a Estrasburg era ben diferent de l’habitual: una riuada de gent amb estelades esperava l’arribada de Carles Puigdemont. L’expresident i l’exconseller Toni Comín van aparèixer a peu per una de les avingudes que arriben al Parlament envoltats del nucli habitual -Jami Matamala, Josep Lluís Alay i Marcela Topor-, un núvol de periodistes i la Gendarmeria, que només mig any abans els podia haver detingut. Llavors ja no: eren eurodiputats i tenien immunitat.

Quan el desembre del 2019 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va reconèixer la immunitat a Oriol Junqueras -que va ser elegit però el Tribunal Suprem li va impedir exercir-, els drets de Puigdemont com a membre del Parlament Europeu també van ser reconeguts i va poder prendre possessió de l’escó. El 2 de juliol de l’any passat no va ser així: el dia de la constitució de la legislatura també hi havia desenes de manifestants independentistes que esperaven l’expresident, però es van haver de conformar amb un vídeo gravat només a 7,7 quilòmetres d’Estrasburg, a Kehl (Alemanya), on es va quedar al·legant que França l’hauria entregat a Espanya si hagués travessat la frontera.

La doctrina del TJUE sobre Junqueras, que va ser aplicable a Puigdemont i als altres dos eurodiputats de JxCat Toni Comín i Clara Ponsatí (Ponsatí va entrar al Parlament arran de la sortida dels eurodiputats britànics), va ser un revés de la justícia europea al Tribunal Suprem i va marcar un punt d’inflexió en la veu del Procés a Europa. També va visualitzar la diferència entre els processats exiliats i els empresonats: malgrat la sentència de Luxemburg, el tribunal espanyol no va autoritzar que el líder d’Esquerra prengués possessió a l’Eurocambra amb l’argument que quan va sortir la resolució ja havia sigut inhabilitat per l’1-O.

El del TJUE, però, no va ser l’únic cop a la justícia espanyola: a l’agost un jutjat de primera instància de Bèlgica va rebutjar l’extradició de l’exconseller Lluís Puig. L’argument va ser que el Suprem no era un tribunal competent per emetre una euroordre contra Puig, ja que en aquell moment no era aforat.

Tanmateix, la batalla de l’independentisme als tribunals europeus no acaba l’any 2020. La fiscalia belga ha recorregut la decisió de Puig i encara poden valorar la qüestió fins a dues instàncies més. Pel que fa als casos de Puigdemont, Comín i Ponsatí, se sabrà aviat si l’Eurocambra els retira o no la immunitat a petició del Tribunal Suprem i continua la tramitació de les seves extradicions el 2021.