L’absolució de Trapero qüestiona la sentència del Procés

Va començar l’any com a excap dels Mossos d’Esquadra a l’Audiència Nacional, on s’asseia a les cadires dels acusats. Hi va tornar fa 10 dies, ja absolt i de nou exercint de líder de la policia catalana. El major Josep Lluís Trapero recordarà el 21 d’octubre del 2020: va rebre la sentència que esperava des de l’octubre del 2017, quan se’l va citar per primer cop com a investigat per l’actuació dels Mossos l’1-O. Mentre la causa contra els líders independentistes va acabar al Tribunal Suprem, la de Trapero es va quedar a l’Audiència Nacional. El resultat tampoc va ser igual perquè el tribunal que va jutjar el major es va allunyar de la tesi que defensava la Fiscalia i de la condemna del Suprem.

La sentència absolutòria de Trapero no va ser per unanimitat, ja que la magistrada Concepción Espejel va emetre un vot particular avalant la sedició. Però els altres dos jutges de la sala van rebutjar tant la sedició com la desobediència que en l’últim intent del judici va intentar colar la Fiscalia. Els magistrats van signar una absolució que desacreditava els testimonis del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i del tinent coronel Daniel Baena, artífex dels atestats que van originar la judicialització del Procés. D’una manera implícita, la sentència va qüestionar part de l’argument del Suprem per condemnar els líders independentistes.

L’Audiència Nacional també va desmuntar l’acusació de la Fiscalia ressaltant el model dels Mossos. Els jutges van justificar que per això el dispositiu que havia planificat el cos català per l’1-O, basat en la mediació, es diferenciava de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. La sentència recordava que és un model que s’utilitza en altres països europeus.

Tornada a la normalitat

L’absolució del major va obrir-li la porta a tornar com a cap dels Mossos, una responsabilitat que li havia arrabassat l’Estat amb el 155. De fet, Trapero no havia deixat de ser major -el màxim rang del cos- perquè la categoria no depèn del càrrec que s’ocupa. L’endemà de la sentència el conseller d’Interior ja va avançar que Trapero tornaria a liderar la policia catalana si ell ho volia. I després d’haver demanat un temps per reflexionar-hi, el major va manifestar que es volia tornar a posar al capdavant dels Mossos i el conseller el va restituir.

“Tothom ho podria haver fet millor, i jo el primer”, van ser les primeres paraules de Trapero fa un mes i escaig en el seu retorn com a cap dels Mossos, en una referència implícita a la gestió de l’1-O: “La meva defensa del cos no va ser ben entesa”. El major va explicar que durant els tres anys que va deixar de liderar la policia havia “crescut com a persona”, cosa que el pot ajudar “a ser un millor professional”. Trapero és conscient que l’etapa que ara li tocarà afrontar no serà fàcil perquè, com ja va admetre en el seu discurs de restitució, és una època “de tensió social” causada pel coronavirus, que “va creant problemes a moltes persones que ho estan passant malament”. Derivat d’aquesta crisi, un àmbit delicat que ha d’abordar és el dels desnonaments que executen els Mossos per ordre judicial.

En el seu retorn el major també ha restituït la cúpula que tenia el cos sota el seu primer lideratge i durant l’1-O, i confia de nou en el comissari Ferran López com a mà dreta. Però quan tot semblava que tornava al seu lloc, un jutjat de Sabadell ha estirat l’ombra de l’actuació de la policia catalana pel referèndum. Veu indicis d’un delicte de desobediència a l’autoritat judicial per part de cinc caps i dos agents dels Mossos. Tot i que el jutge admet que pot resultar “absurd o il·lògic” que no arxivi el cas davant l’absolució de Trapero, argumenta que no pot “aplicar” la sentència de l’Audiència Nacional perquè els seus investigats no en van formar part. I així deixa un front obert que impedeix posar el punt final a aquest capítol.