La cultura es reinventa per fer front a la crisi

El coronavirus ha despullat la feblesa estructural i la desigualtat laboral de la cultura com a sector econòmic. De fet, la magnitud de l’impacte de la pandèmia encara és difícil de determinar perquè hi ha molta activitat aturada o sense rendibilitat, com ara les discoteques, els grans festivals musicals i alguns museus que sense turisme han perdut fins al 90% dels visitants. Tanmateix, l’ecosistema cultural no ha caigut en la inacció i ja des dels dies més durs del confinament primaveral s’ha organitzat primer per reivindicar la seva existència i després per revaloritzar-se malgrat tot. En una primera fase, i per pura necessitat, la cultura va explorar l’escletxa online, perquè no només de sèries vivia la societat confinada. El festival D’A va traslladar tota la programació a Filmin, i el bon resultat va consolidar un camí que van seguir altres festivals de cinema. Tot fa pensar que la combinació de formats presencial i digital serà habitual en el futur, i no només en el cinema. Auditoris, teatres i fins i tot algunes orquestres ja han posat en marxa plataformes digitals que complementen les programacions en sala. El confinament també va impulsar el préstec digital de les biblioteques públiques catalanes, que va créixer un 336% i va arribar als 52.000 usuaris.

Refugis essencials

El sector del llibre ha entomat la crisi de manera proactiva amb solucions conjuntes com organitzar un Sant Jordi virtual i un altre d’estiu, i a la tardor les llibreries s’han convertit en refugis essencials, fins i tot quan les restriccions han afectat altres àmbits culturals com el de les arts escèniques i el de la música en viu. Els teatres han reaccionat de la millor manera possible: reprogramant i mantenint programacions malgrat les restriccions d’aforament. I els festivals musicals i les sales han trobat sortides segurament poc rendibles però amb un innegable poder simbòlic, perquè calia recuperar la sensació de la música en viu després de tres mesos d’insatisfacció en streaming. A més, la predisposició a fer coses de manera segura ha sigut una constant arreu, del Konvent Puntzero de Berga a l’Eufònic de les Terres de l’Ebre, del Mercat de Música Viva de Vic a la Fira Mediterrània de Manresa, del Festival de Cinema de Sitges al de la Porta Ferrada.