Més de mil anys d’història de Catalunya a través d’onze lluitadors i lluitadores. De causes ben diverses. Això és el que podeu llegir a través d’aquests perfils escrits per autors que els coneixen bé. Posar cares i noms al passat és una manera de fer-lo més proper: la condició humana no ha canviat tant, oi? De la prestigiosa i culta abadessa Emma de Barcelona, filla de Guifré el Pilós, a l’empresari i mecenes Pere Duran Farell, l’home del gas i del MNAC, aquest viatge en el temps per la vida en terres catalanes és una oportunitat per ficar-se en la pell de personatges singulars, la majoria no prou coneguts del gran públic, persones que van creure en un projecte i hi van dedicar la vida. Cadascun a la seva manera va donar sentit a la pròpia existència i va contribuir a fer evolucionar la societat. Amb alguns us hi identificareu, d’altres en discrepareu. El fris conjunt és prou divers. A les portes d’aquest Onze de Setembre singular, que arriba enmig de l’inici d’un incert diàleg polític al voltant del secular plet sobiranista català, té especial rellevància la figura de Pau Ignasi de Dalmases, exiliat de luxe que durant la Guerra de Successió va intentar aconseguir el suport anglès per a Catalunya. No era pròpiament un polític, sinó un ciutadà que es va comprometre a fons en aquella cruïlla bèl·lica. De fet, aquesta és la característica comuna dels altres escollits: la creença i implicació en una causa. Tret de Violant Carnera, acusada de bruixa, que sobretot és una víctima i a través de la qual representem tots aquells –en especial totes aquelles– als quals es va negar l’oportunitat de dur una vida plena, la resta de casos mostren lluites personals o compartides pel progrés col·lectiu, no sempre, esclar, entès a la manera d’avui. Cal saber llegir en funció de l’època. A part dels ja esmentats, completen la llista el remença Francesc de Verntallat, el bandoler Joan Sala àlies Serrallonga, el cabdill carlí Ramon Cabrera, el metge Pere Felip Monlau, l’anarquista Teresa Claramunt, la bibliotecària Francesca Bonnemaison i la miliciana Marina Ginestà.