“Vaig veure la cara de la meva núvia per primer cop el dia que em vaig casar”

El Mohammad confessa que les setmanes prèvies al seu casament van ser un infern. "Ho vaig passar fatal, però crec que ella encara ho va passar pitjor", admet, referint-se a la seva actual dona. Cap dels dos s'havien vist abans del casament, ni havien parlat, ni tan sols s'havien intercanviat una fotografia. Res. Va ser el que es diu un casament totalment a cegues. Els seus pares es van encarregar d'organitzar-ho tot i ells van arribar al lloc de la cerimònia sense saber quina cara feia la persona amb la qual estaven a punt de contraure matrimoni.

"Per sort, quan la vaig veure, em va semblar guapa", comenta el Mohammad. Amb tot, assegura que desitjaria no haver-se casat d'aquesta manera, ni que cap dels seus germans passessin per aquesta mateixa experiència. "L'únic que em tranquil·litza és que això no només m'ha passat a mi. Passa a molts joves a l'Afganistan", diu.

El Mohammad és un jove afganès de 28 anys, amb estudis, parla perfectament anglès i treballa en una ONG internacional a la capital, Kabul. Fins i tot havia començat a flirtejar amb una noia, i ja s'hi veia casat. Fins que un dia el seu pare el va trucar per telèfon des de la província de Farah, al sud de l'Afganistan, d'on la família és originària, i li va dir: "He trobat una dona per a tu". "Vaig pensar que feia broma", recorda el Mohammad. Però el seu pare no feia broma, sinó que parlava molt seriosament.

El Mohammad es va casar amb una noia sense veure-la abans. Prefereix mantenir l'anonimat i no mostrar la seva cara.MÒNICA BERNABÉ

A l'Afganistan és tradició que els pares triïn l'esposa o el marit per als seus fills i filles, respectivament. Els matrimonis per amor gairebé no existeixen al país i, de fet, està mal vist casar-se amb algú que no ha sigut seleccionat per la família. Fer-ho suposa anar contra les convencions socials, de la mateixa manera que xocaria a Occident en l’actualitat que un fill demanés al seu pare que li busqués una esposa.

La persona escollida pel pare sol ser algú de la mateixa família, però també pot tractar-se d'un desconegut que, això sí, pertanyi a la mateixa ètnia o classe social. I això és el que precisament el pare del Mohammad va argumentar: "És la germana d'un antic professor teu. És d'una família humil i honrada com la nostra. Jo no he vist la noia, però la teva mare sí i diu que és maca, i també és mestra".

El Mohammad explica que aleshores va trucar a la seva mare per demanar-li trobar-se amb la jove. "Fill, això no pot ser. Ja saps com és la nostra cultura, les dones no es mostren davant un estrany", recorda que li va contestar. ¿I veure'n una fotografia? A la mare li va semblar bona idea, però la família de la noia s'hi va negar, per pudor, va argumentar.

"Jo no volia casar-me, però em van trucar tantes i tantes vegades que no m'hi vaig poder negar. Qui s'atreveix a dir que no a uns pares?", es pregunta ara el noi. A l'Afganistan, oposar-se a la voluntat de la família suposa perdre el seu suport, que és l'únic en un país en què el govern és un zero a l'esquerra: no ofereix cap prestació, ni tan sols una pensió de jubilació.

4.600 euros per una esposa

Així va arribar el dia del casament. A l'Afganistan els casaments se celebren en dues sales separades: una de reservada per als homes i una altra per a les dones. La núvia era a la sala de les dones envoltada de les dames de companyia, recorda el Mohammad. "Quan vaig entrar i m'hi vaig acostar, va estendre el braç i em va fer una encaixada de mans mantenint la distància", descriu el noi. No van parlar en tot el casament. "Hi havia massa soroll amb la música", justifica ell.

A l'Afganistan és costum que l'home pagui una alta quantitat de diners a la família de la dona amb la qual es vol casar. El Mohammad detalla que ell va abonar un total de 400.000 afganis, uns 4.600 euros, en un país en què el salari mitjà d'un funcionari són uns 120 euros al mes. D'altra banda, també és tradició que la dona vagi a viure amb el marit a casa de la família política. I això és el que també van fer el Mohammad i la seva dona.

Quan els dos es van quedar finalment sols a l'habitació que els pares del Mohammad havien preparat per a ells a la casa familiar, van intercanviar les primeres paraules. "Estàvem asseguts un al costat de l'altre al llit, sense tocar-nos, i li vaig preguntar com se sentia. Em va contestar que estava una mica nerviosa perquè era la primera vegada que estava a soles amb un noi", relata el jove, que assegura que aquella nit només es va atrevir a abraçar-la i fer-li petons a les galtes.

A la nit següent, però, ja va començar a tocar-li el cos sota els llençols, admet. Un altre dia li va demanar que es despullés davant seu, i a la sisena nit van mantenir relacions sexuals. "Ella m'havia dit que tenia por, però jo ja havia estat molt curós els dies anteriors", justifica el Mohammad.

"Que els pares triïn el marit és un problema. Les dones hem de lluitar per canviar això", diu convençuda la Razia, una jove estudiant de sociologia a l'entrada de la Universitat de Kabul. Altres companyes que van amb ella li donen la raó, però algunes reconeixen que els seus pares ja els han buscat algun noi per contreure matrimoni encara que, de moment, elles s'hi hagin negat. Els nois, també a la porta de la universitat, diuen el mateix: "Què podem fer? Acceptar-ho. Almenys espero que el meu pare triï bé", comenta entre rialles Musa Khan, que és estudiant de física.

El Mohammad es va casar fa dos anys i ara té un fill de set mesos. Diu que el que més li agrada de la seva dona és que ha sabut adaptar-se a la seva família política, i el que menys, que està una mica grassa. Tot i així, confessa, creu que està començant a enamorar-se'n.