Capítol 4

Fent classe en un autobús a l’Afganistan

La meitat de nenes afganeses no estan escolaritzades 18 anys després de la caiguda del règim talibà

Mònica Bernabé

25 de Setembre del 2019

Enviada especial a Kabul

Una educadora comprova quins llibres estan llegint els nens en un dels autobusos de l'associació Charmaghz, aquest diumenge a Kabul.

Una educadora comprova quins llibres estan llegint els nens en un dels autobusos de l'associació Charmaghz, aquest diumenge a Kabul.MÒNICA BERNABÉ

A primera hora del matí l’autobús de l’associació afganesa Charmaghz aparca al pati d’un col·legi de Kabul. Aquell dia els alumnes faran classe sobre rodes. No es tracta d’una simple atracció, sinó d’un intent de posar fre a un dels problemes més urgents de l’Afganistan: l’analfabetisme. Tot i les grans sumes de diners invertits per la comunitat internacional des de l’inici de la intervenció nord-americana el 2001, menys del 45% de la població sap llegir i escriure, segons dades del ministeri d’Educació. Fins i tot hi ha policies que són incapaços de llegir la documentació quan et demanen que t’identifiquis en algun dels molts controls que hi ha a Kabul.

Un dels autobusos biblioteca de Charmaghz.

Un dels autobusos biblioteca de Charmaghz.Mònica Bernabé

L’associació Charmaghz va néixer fa poc més d’un any, el febrer del 2018, impulsada per un grup de joves afganesos, amb l’objectiu de fomentar la lectura i el pensament crític. Dos conceptes molt estranys al país fins ara. I no se’ls va acudir una idea millor que transformar tres autobusos en biblioteques mòbils i aparcar els vehicles cada dia en una escola pública diferent de Kabul.

Diumenge passat hi havia un autobús biblioteca al col·legi Mirwais Utaqi, a l’oest de la capital, on estudien 2.500 alumnes d’entre 7 i 16 anys. Són 2.100 nens i 400 nenes, una proporció que no és casual. Després de la caiguda, el 2001, del règim talibà, que va prohibir l’educació a les dones, les escoles per a nenes es van reobrir a l’Afganistan, però la matriculació femenina mai es va equiparar a la dels nens. Per diverses raons: per falta de seguretat i de dones professores en bona part del país, i perquè les noies solen casar-se molt joves. Un 17% fins i tot abans dels 15 anys, segons l’Unicef.

Alguns nens, llegint llibres a l'autobús biblioteca.

Alguns nens, llegint llibres a l'autobús biblioteca.Mònica Bernabé

Les criatures a l’Afganistan s’escolaritzen als 7 anys, així que moltes famílies pensen que no té cap sentit portar les filles a l’escola. Per què, si de seguida es casarà, i val més que aprengui a ser mestressa de casa?, es pregunten. El resultat és que les estadístiques són alarmants. Es calcula que a l’Afganistan hi ha 13,1 milions de menors en edat escolar. I només 9,4 milions van a l’escola, dels quals 3,5 són nenes, segons dades facilitades per la portaveu del ministeri d’Educació, Nooria Naskhat. És a dir, només una de cada dues nenes està escolaritzada al país 18 anys després de l’enfonsament del règim talibà.

Professorat absent

Malgrat això, continua sense haver-hi prou col·legis, i els que hi ha estan massificats. “Tenim entre 40 i 60 alumnes per classe”, detalla Abdul Rahim Asile, director de l’escola Mirwais Utaqi, on hi ha tres torns de classe. A les aules els alumnes es limiten a repetir com lloros el que diu el professor –l’aprenentatge es basa en la memorització–, només fan tres hores de classe al dia, i sovint ni tan sols tenen mestre. L’absentisme laboral entre el professorat és altíssim perquè els salaris són molt baixos: entre 6.500 i 10.000 afganis al mes: entre 75 i 115 euros.

En conseqüència, els autobusos de Charmaghz s’han convertit gairebé en una taula de salvació. “Quan el professor no es presenta a classe, els alumnes passen l’estona a l’autobús llegint llibres o participant en jocs educatius”, explica Subhan Walizada, un dels joves voluntaris de l’associació. Diumenge passat al matí, a l’escola Mirwais Utaqi fins a tres grups diferents d’alumnes van passar per l’autobús precisament per això, perquè no tenien cap professor a l’aula. Al vehicle sí que hi ha una educadora, que s’encarrega d’animar-los a llegir, els explica contes o organitza activitats.

Uns infants miren per la finestra des d'un dels autobusos de Charmaghz.

Uns infants miren per la finestra des d'un dels autobusos de Charmaghz.Mònica Bernabé

Charmaghz finança els seus autobusos biblioteca amb donacions que rep a través d’internet i ajudes d’un empresari afganès. Entre la comunitat internacional només l’ambaixada d’Austràlia a Kabul s’ha interessat pel projecte i ha aportat fons per al funcionament d’un dels vehicles. Cada autobús biblioteca costa uns 14.000 euros l’any.

“M’agrada més venir a l’autobús que quedar-me a classe. Aquí els llibres tenen dibuixos”, assegurava el Shaqib, un nen d’11 anys que diumenge llegia amb avidesa un conte amb acolorides il·lustracions a l’autobús de Charmaghz. Els llibres de text a l’Afganistan no poden ser més insípids: estan impresos en blanc i negre i gairebé no tenen dibuixos ni fotografies.

Anterior

La cara de la guerra a l'Afganistan

Següent

El càncer de l'Afganistan

Inici