Capítol 6

Dones sense cara i sense nom a l’Afganistan

El nom de la mare no s’especifica a les partides de naixement

Mònica Bernabé

27 de setembre del 2019

Enviada especial a Kabul

Un botiguer mostra un burca a una clienta. Moltes dones fan servir aquesta peça de  vestir a l’Afganistan.

Un botiguer mostra un burca a una clienta. Moltes dones fan servir aquesta peça de vestir a l’Afganistan.MÒNICA BERNABÉ

La botiga de burques de Hasmatul·lah Azizi és una de les poquíssimes que continuen obertes a Kabul. És al mercat de Mandawi, al costat del riu que creua la ciutat. Hi ha altres comerços a la capital afganesa que venen burques, però també tenen altres tipus d’articles, com sabates, maletes i bosses. En canvi, el Hasmatul·lah ven únicament i exclusivament burques, i assegura que el negoci li va bé.El burca és una peça tradicional de l’Afganistan, que les dones ja vestien al país abans que els talibans arribessin al poder el 1996 i n’establissin l’ús obligatori. Per això el burca es va convertir aleshores en el símbol de la repressió contra les dones a l’Afganistan. Actualment, moltes continuen portant burca, sobretot fora de Kabul, però és difícil trobar-ne alguna que se’n queixi. Ben al contrari, l’ús del burca està totalment normalitzat.

Burques penjats de la paret en una botiga de Kabul.

Burques penjats de la paret en una botiga de Kabul.M.B.

Sense nom a la pròpia tomba

A més, la invisibilitat de la dona a la societat afganesa va molt més enllà d’una simple peça de vestir: fins ara a l’Afganistan el nom de la mare no apareixia a les partides de naixement, només el del pare; tampoc s’inclou el de la núvia en les invitacions de noces, i el nom de la dona ni tan sols es posa a la seva tomba quan es mor.#OnÉsElMeuNom és el hashtag d’una campanya a les xarxes socials impulsada el 2017 per un grup d’activistes afganeses, Dokhtaran-e Rabia [Filles de Rabia], amb l’objectiu de reivindicar la identitat de les dones a l’Afganistan. Dos anys després, el nom de les dones continua sense aparèixer enlloc.“M’estreny massa el cap. Necessito que sigui més grossa”, diu una dona a la botiga del Hasmatul·lah després d’emprovar-se un burca. Perquè hi ha diferents talles de burca, encara que ens sembli increïble a Occident. La seva amplada i longitud i la mida del perímetre del cap poden variar. Fins i tot a les botigues de burques hi sol haver un emprovador perquè la clienta pugui comprovar si la peça li escau.“Fa quaranta anys que la meva família es dedica a la venda de burques”, afirma el Hasmatul·lah. El seu avi va ser qui va obrir la botiga a Kabul, després en va agafar les regnes el pare i ara ell confia que el seu fill mantingui el negoci. Perquè les vendes es mantenen. “Mentre hi hagi inseguretat a l’Afganistan, les dones portaran burca”, comenta. De fet, aquesta peça de vestir s’ha convertit gairebé en una arma de protecció en un país on hi ha una total impunitat. La majoria de les dones el porten perquè se senten més segures, perquè els cobreix tot el cos i no marca les formes, i es poden moure pel carrer sense que ningú les reconegui.

'Made in China'

L’única cosa que ha canviat aquests últims quaranta anys en el negoci del burca a Kabul és que ara la majoria es fabriquen a la Xina, segons explica el Hasmatul·lah. A l’Afganistan només s’hi fan els acabats finals. A part d’això, tot continua igual. De la mateixa manera que també continua igual la tradició afganesa de presentar sempre les dones com a “filles de”, “mares de” o “esposes” d’un home, esclar. Elles no tenen identitat per si soles, i el seu nom mai s’esmenta.

Per exemple, el seu nom no apareix a les invitacions de casament encara que ella sigui qui contrau matrimoni, ni a les làpides del cementiri encara que es tracti de la seva pròpia tomba, ni tan sols a les partides de naixement dels seus fills i filles. Només hi apareix el nom del pare.

“Des de fa poc més d’un any hem canviat el procediment i també indiquem el nom de la mare”, assegura Ghazalan Koofi, responsable del registre de naixements del govern afganès. No obstant això, el problema ara és que una bona part de la població continua sense registrar els seus fills i filles quan neixen. Hi ha una llei que els obliga a fer-ho abans dels tres mesos del nadó, però l’incompliment no té cap conseqüència penal. Actualment només es registren el 42% dels naixements a l’Afganistan, segons Koofi. Sobre la resta, no es té constància ni de quan van néixer ni on.

Anterior

El càncer de l'Afganistan

Següent

L'Afganistan s'aboca a l'abisme en unes eleccions sense esperança

Inici