Capítol 7

L'Afganistan s'aboca a l'abisme en unes eleccions sense esperança

Els principals candidats a la presidència difícilment acceptaran el resultat si no són declarats guanyadors

Mònica Bernabé

28 de setembre del 2019

Enviada especial a Kabul

Aixraf Ghani i Abdul·lah Abdul·lah són els principals candidats a les eleccions presidencials que se celebren aquest dissabte a l'Afganistan

Aixraf Ghani i Abdul·lah Abdul·lah són els principals candidats a les eleccions presidencials que se celebren aquest dissabte a l'AfganistanREUTERS

L’Afganistan celebra avui eleccions presidencials per quarta vegada des de la caiguda del règim talibà i l'inici de la intervenció nord-americana al país el 2001. Com ja ha passat altres vegades, torna el fantasma del frau i hi ha el risc que la participació sigui baixíssima. Els talibans han amenaçat amb atacar els col·legis electorals –com ja van fer en comicis anteriors–, i aquesta vegada, a més, la gent ha perdut tota l'esperança: creuen que el seu vot no serveix per a res.

Els dos principals candidats són l'actual president afganès, Aixraf Ghani, d'ètnia paixtu; i el seu cap d'executiu, el tadjik Abdul·lah Abdul·lah, que ja es van enfrontar a les urnes el 2014 i van ser pressionats aleshores per la comunitat internacional per compartir el poder i formar un govern de coalició amb l'objectiu de garantir l'estabilitat del país després d'unes eleccions que van ser totalment caòtiques. El recompte de vots va durar mesos, els resultats van ser molt disputats i els seguidors d'Abdul·lah Abdul·lah van amenaçar amb aixecar-se en armes si el seu candidat no era declarat guanyador. ¿Passarà el mateix, aquest cop?

Una nena recita l’Alcorà a l’inici del míting electoral d’Aixraf Ghani

En aquesta ocasió, a més, Gulbuddin Hekmatyar, un senyor de la guerra que va bombardejar repetidament Kabul a principis dels anys noranta i va matar milers de civils, també es presenta com a candidat. Encara que soni totalment surrealista. Hekmatyar ja ha advertit que no acceptarà el resultat de les eleccions "si hi ha frau". En altres paraules, si ell no guanya. Els comicis, per tant, més que estabilitzar l'Afganistan poden portar el país a l'abisme.

Un total de 9 milions de votants estan cridats avui a les urnes. No obstant això, en les eleccions parlamentàries que es van celebrar l'octubre del 2018 només 3,4 milions van votar, un terç del total. "Es creu que aquesta vegada la participació serà fins i tot inferior", assegura Ali Yawar, investigador d’Afghanistan Analysts Network (AAN), un dels think tanks que analitzen més bé la realitat política i social a l'Afganistan.

De fet, la campanya electoral va començar a mig gas i ha estat totalment atípica. La convocatòria dels comicis va coincidir amb l'inici de les negociacions entre el govern dels Estats Units i els talibans a Qatar, i gairebé tothom donava per fet que no se celebrarien. S'esperava que Washington i els talibans signessin un acord de pau, el moviment gihadista iniciés llavors converses amb l'executiu d'Aixraf Ghani i es formés un govern interí.

Però tot se'n va anar en orris després del cop de porta del president nord-americà, Donald Trump, a reunir-se amb els talibans a Washington el 8 de setembre passat i la seva decisió de posar fi a les negociacions. Ara es tem que els talibans actuaran amb més violència que mai. Les forces de seguretat afganeses desplegaran avui més de 100.000 efectius i, tot i això, està previst que molts col·legis electorals no puguin obrir.

17 candidats electorals

Els comicis s'havien de celebrar inicialment a l'abril. Després es van ajornar al juliol i finalment es van convocar per avui. Malgrat això, a Kabul gairebé no hi ha cartells electorals i els 17 candidats que es presenten amb prou feines han fet mítings durant la campanya. Perquè pensaven que els comicis no se celebrarien, però també perquè molts van fer una crida al boicot: es queixen que els dos principals candidats, Aixraf Ghani i Abdul·lah Abdul·lah, que fins ara compartien executiu, han estat utilitzant recursos del govern per a les seves campanyes. I tenen tota la raó.

Per exemple, aquesta setmana Aixraf Ghani va organitzar un míting al mateix palau presidencial, en què es va servir menjar per a centenars d'assistents que, lògicament, es va pagar amb les arques públiques. No obstant això, el seu eslògan de campanya és "Enfortiment institucional". "Vull que porteu els vostres pares a votar el dia de les eleccions", va clamar Ghani, que es presenta a si mateix com el candidat dels joves. Els seus discursos són tot un espectacle –canvia el to de veu, s'enfada, crida– i en els seus mítings sempre sol haver-hi un cop d'efecte.

Aixraf Ghani, durant la seva intervenció al míting electoral amb esportistes afganesos que va fer al palau presidencial.

Aixraf Ghani, durant la seva intervenció al míting electoral amb esportistes afganesos que va fer al palau presidencial.M.B.

Sense anar més lluny, en el míting al palau presidencial hi van participar alguns dels joves esportistes més importants de l'Afganistan, carregats amb les seves medalles i trofeus. Alguns fins i tot van exhibir les seves capacitats físiques: hi va haver acròbates que van saltar i van fer piruetes davant del candidat, i karatekes que van trencar una taula de fusta amb el peu, d'un cop sec.

Un karateca fa una demostració davant Aixraf Ghani, durant el míting electoral

Malgrat això, el principal punt feble d'Aixraf Ghani és que molts l'acusen de no ser prou musulmà. Perquè va estudiar a l'estranger, a la Universitat Americana de Beirut, i es va casar amb una libanesa. Per contrarestar aquesta crítica, aquesta vegada el candidat ha escollit com a símbol de la seva campanya electoral un dibuix de l'Alcorà. I, lògicament, com sempre passa a l'Afganistan, tots els actes públics comencen amb la recitació d'un passatge del llibre sagrat. En el míting al palau presidencial, per exemple, qui va recitar va ser una nena molt petita.

"No s'ha presentat al debat electoral perquè volia demanar-li que recités un versicle de l'Alcorà, i no en sap", deia Abdul·lah Abdul·lah la setmana passada després que Ghani declinés en l'últim instant participar en un debat a la televisió afganesa Ariana i el seu candidat rival es quedés sol davant les càmeres.

"L'etern perdedor"

Abdul·lah presumeix de ser "un autèntic demòcrata", però molts el veuen com l’"etern perdedor". Ja es va presentar a les presidencials el 2009 i el 2014, i les dues vegades va quedar segon. "Em van robar les eleccions", és la cançó que Abdul·lah ha repetit fins a l'esgotament en aquesta campanya, a més d'acusar Ghani de la inoperància del govern afganès, del qual ell també formava part.

"Abdul·lah ha sabut guanyar-se el suport de molts partits", destaca l'expert Ali Yawar. Partits, això sí, liderats per alguns dels senyors de la guerra més sanguinaris de l'Afganistan, com Abdul Raxid Dostum, d'ètnia uzbeka, i el hazara Mohammad Mohaqeq. L'ètnia té un pes crucial a l'Afganistan per a la decisió del vot.

"Diverses associacions d'observadors hem demanat que s'ajornin les eleccions fins al 18 d'octubre. Els col·legis electorals no estan a punt", anunciava aquesta setmana Habibul·lah Swhinwary, del col·lectiu Vigilància Electoral i Transparència (ETWA). Dissabte passat, quatre de les 34 províncies de l'Afganistan encara no havien contractat el personal necessari per estar a les meses electorals, assegurava. Els resultats de les eleccions està previst que es faci públic el 7 de novembre. Es dona per fet que el recompte tornarà a ser caòtic.

Gulbuddin Hekmatiar: De criminal de guerra a candidat presidencial
El criminal de guerra Gulbuddin Hekmatyar, durant el seu discurs al míting electoral de final de campanya, dimecres a Kabul.

El criminal de guerra Gulbuddin Hekmatyar, durant el seu discurs al míting electoral de final de campanya, dimecres a Kabul.MÒNICA BERNABÉ

Li diuen el carnisser de Kabul perquè les seves tropes van cometre una autèntica carnisseria a la capital afganesa a principi dels anys noranta. Situades en una de les muntanyes que envolten la ciutat, van disparar amb artilleria pesant cap a qualsevol punt de la capital. Els projectils van impactar en barris residencials, edificis d’oficines, parades d’autobús, mercats i fins i tot escoles. El personal de les Nacions Unides va haver de ser evacuat. Així ho asseguren informes de Human Rights Watch, i també ho va documentar en el seu dia la premsa estrangera. Només cal preguntar al carrer a qualsevol kabulès d’una certa edat: tots asseguren que Gulbuddin Hekmatiar és un criminal.

Els assistents al míting de final de campanya de Gulbuddin Hekmatyar criden "Déu és gran".

Malgrat això, ara, gairebé tres dècades després, Hekmatiar és candidat a les eleccions presidencials que se celebren avui a l’Afganistan. Per dues simples raons. En primer lloc, perquè mai va ser processat, ni en conseqüència condemnat. Per tant, no hi ha una sentència ferma que veti la seva candidatura. A més, el Parlament afganès va aprovar el 2007 una llei d’amnistia que impedeix jutjar al país cap dels líders militars que van arrasar Kabul a principi dels anys noranta.

En segon lloc, perquè el govern afganès va signar fa poc més de dos anys un acord de pau amb el partit de Hekmatiar, Hezb-i-Islami, perquè els seus milicians deposessin les armes. A canvi, el nom de Hekmatiar seria eliminat de la llista de terroristes més buscats dels Estats Units i ell podria tornar a Kabul amb total impunitat, disposar de seguretat armada i fins i tot participar en la vida política. I això precisament és el que ha fet, per molt que fastiguegi a la major part de la població afganesa.

Aspecte de vellet inofensiu

Hekmatiar té ara 71 anys i aspecte de vellet inofensiu, amb barba blanca i veu calmada. No obstant això, les seves proclames continuen sent tan radicals com sempre. Dimecres va fer el míting de final de campanya a casa seva a Kabul, un recinte que ocupa més d’una illa de cases de la capital afganesa, amb torres de vigilància i blocs de formigó com a protecció, i desenes de milicians amb Kalàixnikovs. Hi van assistir dos milers de persones, de les quals tan sols mig centenar eren dones. La resta, homes amb barba vestits amb el tradicional xaual kameez. Alguns també portaven turbant i un tasbih (una mena de rosari musulmà) a la mà per resar, i van cridar insistentment al míting “Al·là és gran!”

Gulbuddin Hekmatyar va matar milers de persones a l'Afganistan als anys noranta, segons les associacions de drets humans.

Gulbuddin Hekmatyar va matar milers de persones a l'Afganistan als anys noranta, segons les associacions de drets humans.M.B.

“Us asseguro que expulsarem els estrangers d’aquest país”, va proferir Hekmatiar des de la tribuna. “I no permetrem que els estrangers  interfereixin en les eleccions. Si hi ha frau, la guerra tornarà a l’Afganistan. No feu que ens penedim d’haver escollit el camí de la pau”, va advertir. “Hekmatiar, som els teus projectils!”, va clamar llavors un espontani del públic. Un altre va cridar: “Mort a Amèrica!” I un tercer fins i tot va aixecar una pancarta amb les fotografies d’Aixraf Ghani i Abdul·lah Abdul·lah –els dos principals candidats a les eleccions, el fins ara president i el cap del govern, respectivament– i va demanar els seus caps.

“Ja hem tingut prou guerra. El meu pare parlava de sortir al carrer a manifestar-se”, matisava les paraules de Hekmatiar després del míting el seu fill petit, Habibul·lah, de 33 anys. “La nostra prioritat és la pau –insistia–, i si el meu pare fos president seria més fàcil arribar a un acord de pau amb els talibans”. Gulbuddin Hekmatiar ja va ser primer ministre de l’Afganistan per pocs mesos el 1992 i el 1996, i un dels seus primers decrets va ser prohibir el cinema a Kabul.

Seguidors de Gulbuddin Hekmatyar es passegen per Kabul amb la bandera verda del seu partit.

Seguidors de Gulbuddin Hekmatyar es passegen per Kabul amb la bandera verda del seu partit.M.B.

Anterior

Dones sense cara i sense nom a l'Afganistan

Següent

Eleccions sense votants a l’Afganistan

Inici