Capítol 9

Els progres de Kabul

Són joves que no volen saber res de la guerra ni dels talibans i aposten per l'art i la cultura

Mònica Bernabé

30 de setembre del 2019

Enviada especial a Kabul

La sala del cinema Ikhanom, dijous passat a Kabul, abans de l'inici de la projecció.

La sala del cinema Ikhanom, dijous passat a Kabul, abans de l'inici de la projecció.MÒNICA BERNABÉ

Són la generació Z de l'Afganistan. Aquells que van néixer durant el règim talibà o poc després dels atemptats de l'11-S als Estats Units. No volen saber res de jihadistes ni de guerres, els encanta la música i l'art i estan farts que a l'estranger només s'identifiqui el seu país amb el burca. Hi ha molt més, asseguren. Ells en són un clar exemple. Són els progres de Kabul.

Qahar Ahmadi té 24 anys i fa tatuatges. És un dels poquíssims professionals a la capital afganesa que es dediquen a aquest art. "Vaig anar a l'Iran a aprendre'n", aclareix. A l'Afganistan els tatuatges continuen sent una raresa, almenys tal com els entenem a Occident. Sí que hi ha dones, sobretot de l’ètnia paixtu, que porten tatuat un punt entre les celles o a la barbeta. Però al carrer no es veu ningú amb grans dibuixos estampats a la pell.

"Els homes volen tatuatges d'animals. Per exemple, la cara d'un llop o un lleó", explica el Qahar. "També se solen inscriure alguna frase poètica", afegeix. Normalment, en un braç. Alguns, pocs, als dits de les mans. Sigui com sigui, solen ser tatuatges que difícilment es veuen. A l'Afganistan homes i dones sempre porten màniga llarga, encara que sigui estiu i la calor sigui asfixiant. Ells de vegades s'arremanguen. Elles mai si no són a casa.

Qahar Ahmadi fa un tatuatge a un jove a Kabul.

Qahar Ahmadi fa un tatuatge a un jove a Kabul.M.B.

"Sé que als talibans no els agraden els dibuixos", comenta el jove. Les il·lustracions i les fotografies d'animals i persones van ser prohibides durant el seu règim, entre el 1996 i el 2001. "Si tornen al poder no em quedarà més remei que dedicar-me a una altra cosa", admet. I possiblement també hauria de vestir d'una altra manera. Ara va a l'últim crit: porta uns texans trencats pels genolls, una samarreta i una cadena de plata penjada al coll.

Un cinema on homes i dones poden seure junts

Xahim Naderi té 21 anys i estudia informàtica a la Universitat Americana de Kabul. Ell no va tan a la moda com el Qahar, però passa el seu temps lliure al centre cultural Box City (Ciutat en una Caixa) –al barri de Pole Sokhta de Kabul–, que com el seu nom indica és gairebé com una ciutat en miniatura. Hi ha una cafeteria, un restaurant, una llibreria i una galeria d'art, s'hi fan classes de música i dibuix, i fa tan sols dos mesos també hi va obrir una petita sala de cinema, Ikhanom Cinema, on homes i dones poden seure un al costat d’un altre a les fosques per mirar una pel·lícula. Tota una revolució a l'Afganistan.

"Com que els Estats Units estaven negociant un acord de pau amb els talibans, vam decidir que havíem de fer alguna cosa per defensar la nostra cultura", comenta el Xahim. Els jihadistes també van prohibir el cinema i la música mentre van estar al poder. La idea d'obrir un centre cultural i una sala per projectar pel·lícules va ser d'una jove directora de cinema afganesa, Diana Saqeb, aclareix el Xahim. "Ella ha estat a l'estranger. Va veure que hi havia centres culturals en altres països i va copiar la idea", explica.

En el passat l’Afganistan va arribar a tenir 37 cinemes i teatres, 18 dels quals a Kabul. La gent hi anava en família. Eren llocs amb bona reputació. Però tota aquesta oferta cultural se’n va anar en orris a principis dels anys noranta amb la guerra entre faccions islamistes que va arrasar la capital i amb el posterior règim talibà.

L’Ikhanom Cinema ofereix actualment cinc projeccions a la setmana, una d'elles només per a dones i una altra per a famílies en què es mostren pel·lícules d'animació. Els preus són superpopulars: l'entrada només val 50 afganis, uns 50 cèntims d'euro.

Dijous passat hi havia a la cartellera la pel·lícula ‘Hava, Maryam, Ayesha’, de la directora afganesa Sahraa Karimi, que va ser premiada a l'últim festival internacional de cinema de Venècia. La sala d'Ikhanom Cinema és minúscula, només hi caben unes 60 persones, però es va omplir. "És la primera vegada que vinc al cinema", deia entusiasmat el Sameem, un noi de 28 anys que es mostrava expectant pel que anava a veure, encara que no podia dissimular una certa preocupació: tenia por que un terrorista suïcida accedís a la sala i es fes explotar durant la projecció.


Anterior

Eleccions sense votants a l’Afganistan

Següent

Els talibans deixen sense electricitat gairebé mig Afganistan

Inici