Eleccions sense votants a l’Afganistan

Quan ahir feia gairebé dues hores que s’havien obert els col·legis electorals a l’Afganistan, els vots dipositats a les urnes del col·legi Zarghona, al barri de Qala-e Fatul·lah de Kabul, es podien comptar gairebé amb els dits de les mans. En una hi havia tres vots, en una altra set, i en la que més, tretze. En altres col·legis electorals de la capital afganesa el panorama era similar, i el pitjor és que no va millorar al llarg de la jornada: els votants van aparèixer amb comptagotes.

La participació en les eleccions presidencials que es van celebrar ahir a l’Afganistan va ser baixíssima, fins i tot més que en comicis anteriors. De moment no hi ha dades oficials, però veient l’afluència de votants als col·legis electorals de Kabul, considerada una de les ciutats més segures de l’Afganistan, és fàcil deduir què va passar a la resta del país. A la capital, la participació tot just hauria arribat al 25%. Malgrat això, les autoritats afganeses van titllar els comicis d’“èxit”. Està previst que els resultats es facin públics el 7 de novembre. Els candidats favorits són l’actual president, Aixraf Ghani, i el seu cap de govern, Abdul·lah Abdul·lah.

Els talibans havien amenaçat amb boicotejar les eleccions, però finalment van protagonitzar atacs de poca envergadura: bàsicament van fer detonar petits artefactes explosius, que no van provocar víctimes en la majoria dels casos. Només a la ciutat de Kandahar, al sud de l’Afganistan, sí que van col·locar una bomba més potent en un col·legi electoral i setze persones van quedar ferides, tres d’elles greus. Amb això i amb el cansament per la inoperància del govern i pel frau en eleccions anteriors n’hi va haver prou perquè la gent es quedés a casa i no anés a votar.

Paixtana Omar Khil va ser ahir una de les poques votants al col·legi electoral de Zarghona, a Kabul.M.B.

Controls de policia

Kabul es va despertar ahir deserta: gairebé no circulaven vehicles pels carrers, les botigues estaven tancades i hi havia controls de policia arreu. Els carrers adjacents als col·legis electorals van ser tallats al trànsit i tots els votants eren escorcollats abans d’entrar-hi.

Hawa Alam Nuristani, la presidenta de la Comissió Independent Electoral -l’organisme que organitza les eleccions-, va inaugurar oficialment la jornada de votació al col·legi Zarghona amb un discurs grandiloqüent: “És un procés molt important per tenir un futur millor”, va dir. Però res. Els primers votants es van fer esperar. Una de les primeres persones que van acudir-hi va ser una jove funcionària, Paixtana Omar Khil, que va confessar que ella era l’única de la seva família que votaria. “La meva mare no volia que vingués, té por que em passi alguna cosa”, va explicar.

Això sí, aquest cop, a diferència de les eleccions parlamentàries que es van celebrar fa gairebé un any, l’octubre del 2018, gairebé tots els centres de votació van obrir puntuals a les set del matí. L’any passat es va obligar els professors de les escoles a estar a les meses electorals, i molts no s’hi van presentar. En canvi, ahir es va optar per contractar personal específic per evitar sorpreses. I va funcionar.

A l’Afganistan no hi ha un cens electoral. L’últim que es va fer va ser als anys 70 i, després, la guerra ha impedit renovar-lo. En conseqüència, qui vulgui participar en les eleccions s’ha d’inscriure a la Comissió Independent Electoral. Es calcula que hi ha uns 35 milions d’habitants al país, però només uns 9 milions s’hi havien registrat per votar ahir. I d’aquests, només un 25% hi haurien participat, menys de 2,5 milions de votants. Una nimietat.

En presidencials anteriors, els votants tenien un carnet electoral per identificar-se, però molts van ser falsificats. Així que ahir, per evitar el frau, es van utilitzar uns moderns aparells biomètrics per fer una fotografia als votants i prendre’ls les empremtes dactilars. Aquests aparells ja es van estrenar a les parlamentàries de l’any passat i va ser un desastre. I ahir van tornar a generar problemes.

Un treballador electoral pren una fotografia a un votant amb una màquina biomètrica, ahir a Kabul.M.B.

“Quan introdueixen el meu número d’identificació a la màquina, apareix el nom d’una dona en lloc del meu”, deia enfadat Mohammad Ibrahim, al col·legi electoral de Rahman Mina, al barri de Karte Nau de Kabul, on bàsicament resideix població d’ètnia paixtu. “Això ho fan perquè som paixtus i volen evitar que guanyi el nostre candidat”, es queixava un altre votant que tenia el mateix problema.

Dificultats per votar

Malgrat això, al barri de Daixte Bartxi, on viuen hazares, hi havia el mateix caos. A la mesquita d’Etefaq, els electors també es lamentaven que no podien votar a causa dels “maleïts” aparells. Aquesta mateixa escena es va repetir a tot el país. En la majoria de col·legis electorals de Kabul gairebé no hi havia interventors, i els pocs observadors internacionals que es van deixar veure van visitar el col·legi Zarghona breument, protegits amb armilles antibales com si anessin a una guerra.

En l’últim instant, la Comissió Independent Electoral va decidir endarrerir dues hores el tancament dels col·legis electorals i permetre que votessin tots aquells electors el nom dels quals no apareixia a les màquines. El que no va aclarir, però, va ser si els seus vots s’inclourien després en el recompte.