El càncer de l'Afganistan

El govern afganès va obrir el juliol del 2016 a l’hospital públic Jamhuriat, a Kabul, la primera i de moment única unitat per al tractament del càncer que hi ha a l’Afganistan, que té una població de gairebé 35 milions d’habitants. La inauguració es va fer a so de bombo i platerets, i fins i tot hi va assistir la primera dama afganesa, Rula Ghani, malgrat que gairebé no participa en actes públics. Tres anys després, la unitat oncològica, que disposa de 66 llits, continua sense tenir un mamògraf, ni un laboratori patològic, ni equips de radioteràpia, ni fàrmacs per a la quimioteràpia. I això que és gairebé la joia de la corona.

Els afganesos continuen veient-se obligats a viatjar a l’estranger per tractar-se de càncer o de qualsevol altra malaltia greu. El pelegrinatge és constant a l’Índia i el Pakistan. Abans, però, han de sol·licitar un visat i aconseguir els diners necessaris per pagar el tractament i el viatge. Sens dubte, no està a l’abast de totes les butxaques.

Haji Asil té 70 anys i és originari de la província de Logar, uns seixanta quilòmetres al sud de Kabul. Es nota que és un home de camp pel seu aspecte tosc i la seva manera de parlar. Al coll hi porta penjats diversos versicles de l’Alcorà com a amulet. No obstant això, aquesta vegada no es va encomanar a Déu sinó a la sanitat privada del Pakistan.

“Cada dia em feia més mal el coll quan empassava”, explica l’home. Fins que un dia, assegura, ja no podia ni beure un got d’aigua. A l’hospital de Logar li van dir que potser tenia càncer, però que no l’hi podien assegurar, que anés a Kabul a veure si l’hi aclarien. Malgrat això, ell, en lloc de dirigir-se a la capital afganesa, va vendre unes quantes ovelles per aconseguir diners i se’n va anar a la ciutat de Peshawar, al veí Pakistan.

“Allà em van dir que tenia càncer d’esòfag”, declara Haji Asil. Li van donar el diagnòstic en qüestió d’hores, i també li van assegurar que ara, amb la nova unitat oncològica oberta a Kabul, podia tractar-se contra el càncer a l’Afganistan. En canvi, no li van dir que el tractament a la capital afganesa li costaria un ull de la cara, de la mateixa manera que al Pakistan.

Haji Asil pateix càncer d'esòfag. Al Pakistan li van diagnosticar la malaltia, i ara rep tractament a Kabul.M.B.

Una fortuna per tractar-se del càncer

Haji Asil s’ha sotmès a dues sessions de quimioteràpia a Kabul i ja s’ha gastat 200.000 afganis, uns 2.300 euros -una fortuna a l’Afganistan-, entre el viatge, el diagnòstic al Pakistan i el tractament. Inicialment tenia trenta ovelles, i ara només n’hi queden deu. La resta les va haver de vendre. I el pitjor és que encara li falten quatre sessions més de quimioteràpia. “Hauré de demanar diners a la meva família”, comenta.

L’oncòleg afganès Kifaiatul·lah Safi confirma que tractar-se contra el càncer a Kabul és una ruïna. A la nova unitat d’oncologia el pacient pot sotmetre’s a quimioteràpia, però ha de comprar a la farmàcia el fàrmac necessari per a aquest tractament. El mateix passa amb les biòpsies.

“Nosaltres extraiem al pacient la mostra de teixit, però ha de dur-la a un altre centre perquè l’examinin. Aquí no tenim laboratori patològic”, relata el metge. A Kabul hi ha un únic hospital públic que disposa d’un laboratori d’aquestes característiques, però no dona l’abast. La solució més ràpida i eficient és recórrer a un centre mèdic privat dels que s’han multiplicat com bolets a Kabul.

Una dona parla amb un metge a la única unitat oncològica que existeix a l'Afganistan.M.B.

La nova unitat oncològica ni tan sols té un mamògraf. L’únic equip d’aquesta mena que hi ha a Kabul és també en un hospital privat, l’Institut Mèdic Francès. I lògicament cal pagar per fer-se una mamografia. Hi ha un altre mamògraf a l’hospital Esteqlal, que és públic, però el seu personal no està especialitzat per a l’ús d’aquesta màquina, assegura el doctor Safi.

“Quan algú té càncer, el millor que pot fer és marxar a l’estranger des del principi, perquè tractar-se aquí és una sagnia de diners”, afirma el metge de la unitat oncològica de Kabul. “A més, hi ha tractaments que ni tan sols podem fer, com la radioteràpia”.