A la casa on es va trobar el cos encara hi ha un precinte de la Policia Local a la porta d'entrada, i el nom de Pamela i el del seu presumpte assassí estan impresos a la bústia. La jove vivia a la urbanització La Dorada, en un carrer sense sortida format per cases adossades de dues plantes. Totes idèntiques. Al carrer és difícil veure una ànima. Ni hi ha gent ni hi circulen cotxes. Un veí que surt de casa per casualitat diu que la noia hi vivia d'okupa i que allò es veia venir. “Cada dos per tres la Policia Local era aquí i també vaig veure en dues ocasions una ambulància”, comenta.

El presumpte assassí tenia una ordre d'allunyament de 200 metres de la jove i, de fet, la raó per la qual va ser detingut inicialment va ser per haver-la desobeït. Ell estava amb la noia quan la policia va trobar el seu cos sense vida a la casa i, de fet, fins i tot va trucar al 112 per alertar que la jove estava estirada a terra i no reaccionava. Posteriorment, la fiscalia també li va atribuir un delicte d'homicidi. L'Ajuntament de Cambrils s'ha presentat com a acusació popular. “Jo ja vaig advertir la Pamela que un dia la mataria, però ella deia que ell no faria una cosa així. Fins que ho va fer: la va trobar sola a casa i la va matar”, lamenta la Carmen, que no pot evitar emocionar-se quan recorda la seva amiga.

La Pamela era originària d'Alcalá de Henares i s'havia traslladat a Catalunya feia uns dos anys amb la parella, un home de 53 anys d'Alcorcón. “Jo no entenia que estigués amb un home molt més gran que ella, però ella deia que estava amb ell per amor”, explica un altre amic, Rafael Górgolas, que assegura que més d'una vegada va haver d'intervenir per protegir la noia. La parella l'assetjava i li pegava. En més d'una ocasió va acabar amb blaus al cos. Tant és així que la Pamela, que treballava a la cuina d’un restaurant, va acabar demanant la baixa per depressió.

Que es faci justícia

“Cuinava de luxe”, continua explicant el Rafael. També ho ratifiquen la Carmen i dos amics més, el Jonathan i la Mara. De fet, asseguren que era “una crac” dels fogons: es ficava a la cuina i preparava un banquet en un tres i no res. Tots recorden sobretot els seus espaguetis i la seva truita de patates.

La Carmen té una altra foto de la Pamela al mòbil en què se la veu radiant al costat del seu avi. "Aquesta era la seva foto preferida", assegura l'amiga. Segons diu, la Pamela es va criar amb els seus avis materns i mantenia contacte constant amb ells: els trucava cada setmana. També estava molt pendent de la seva germana petita, l’Aroa, d'uns 14 anys. "Li va dir que, si treia bones notes, podria venir de vacances a Cambrils", explica la Carmen. L’Aroa va treure bones notes però mai va viatjar a Cambrils. Quan tenia previst fer-ho, la seva germana ja havia estat assassinada.

Els amics de la Pamela diuen que volen que es recordi la noia com una jove alegre i generosa, i que sobretot es faci justícia.