Jordina
34 anys — Manresa
El dia 27 de maig hauria fet 35 anys. La Jordina era la primera filla de la Rosa i el Francesc i va viure tota la seva vida a Manresa. Era una noia reservada i molt familiar, a qui apassionaven tant els animals que amb només 13 anys feia de voluntària amb un veterinari. També li agradaven les manualitats, confeccionar roba per a les seves dues filles i fer mascaretes per a la família. Era molt treballadora i no li va faltar mai la feina. Feia anys que era recepcionista a l’alberg de Manresa, on estava a gust i on últimament havia aconseguit un bon horari de matins, que li permetia passar les tardes amb les filles, de 4 i 9 anys. Era una noia molt bona. Massa bona, diuen els seus familiars. El seu exmarit la va matar el 14 d’abril al matí. Als registres oficials, la Jordina és la primera dona víctima de la violència masclista del 2021 a Catalunya. Però és molt més que això.
La Míriam la va conèixer als quatre anys, a l’escola que les va veure créixer fins a 6è. Es passaven les hores de pati jugant i saltant amb la goma i fent balls en què imitaven les Spice Girls, tot i que recorda especialment les seves festes d’aniversari, perquè "com les de la Jordina no n’hi havia cap”. Amb el pas a l’ESO van anar a instituts diferents i, malgrat que ja no es veien cada dia, mai es van distanciar. "Teníem una amistat molt maca i sempre, sempre, havíem tingut contacte", explica la Míriam. La descriu com una noia dolça, familiar i fidel, que sempre tenia un moment per escriure un WhatsApp preguntant com estaves i dient per quedar. Des d’aquell 14 d’abril, a la Míriam li falta alguna cosa. "No hi ha cap dia que no pensi en ella”.
Els companys de l’institut la recorden com una noia reservada. "Però quan et feia confiança i trencaves la cuirassa s’obria i sempre estava fent bromes", diu en Joan. També les noies amb qui va coincidir més tard al cicle superior de gestió administrativa expliquen de la Jordina que era "alegre i agradable", una noia a qui li agradava "el bon rotllo” i es portava bé amb tothom. La Laia la descriu de manera molt semblant: "Era molt animada, sempre tenia ganes de fer coses i no parava mai quieta”. Es van conèixer cap al 2007, quan les dues tenien uns buldogs francesos i van creuar-los per fer cries. De la trobada en va sortir una cadellada de gossets i una bona amistat: sopars, vacances i sortides per la muntanya jugant al geocaching, un joc d’orientació a l’aire lliure. D’ella li agradava que no era egoista i que sempre estava disponible. "Sempre hi era. Per molt que passés el temps, quan ens trobàvem no havia canviat res”.
Quan tenia 17 anys va conèixer qui acabaria sent el seu marit. Dos anys després es van comprar un piset a Manresa i, quan la Jordina en tenia 25 i ell 30, es van casar. Van tenir dues filles, per qui la Jordina es desvivia. Per les nenes ho feia tot. També suportar –sense adonar-se’n– el caràcter "arrogant", "xulesc” i "dèspota” del marit. "A vegades ell li cridava o li faltava al respecte, perquè devia voler sentir-se superior", expliquen els pares. Mai van dir res perquè mai van pensar que les coses anirien com van anar. "Ningú s’ho esperava. Ningú”.
El setembre del 2020, ell li va dir que es volia separar. La Jordina ho va passar malament: estava desconcertada, desanimada, trista. Al febrer van signar els papers del divorci. Es va esforçar per recuperar la il·lusió: va apuntar-se al gimnàs, va conèixer gent nova. I aleshores el seu exmarit, després que la noia amb qui sortia el deixés, va intentar reaparèixer a la vida de la Jordina. Li va demanar per tornar i, insistent, li va omplir el cotxe de pòstits dient que l’estimava i que mai li faria mal.
"A vegades penso que és culpa nostra per no haver-ho vist. ¿I si ho haguéssim fet diferent? ¿I si l'haguéssim frenat quan li parlava malament?"
Ella no ho tenia gens clar. Començava a refer-se del sotrac del divorci i estava remuntant. El 14 d’abril era dimecres, i dos dies després havien quedat per pintar, amb les nenes, el pis nou que ell s’havia comprat. Després de portar junts les nenes a l’escola, la Jordina i l’exmarit van pujar al pis que havien compartit durant mitja vida. Un "llop vestit d’ovella" que va abusar de la confiança que ella li tenia. Allà la va matar.
Res no ha tornat a ser igual per als que van conèixer i estimar la Jordina. "Li va trinxar la vida als 34 anys, però també ha destrossat la vida de les seves filles, de la seva família i de les seves amigues. No hi ha dret", afirmen els pares. Ells arrosseguen un sentiment de culpa: "A vegades penso que és culpa nostra per no haver-ho vist. ¿I si ho haguéssim fet diferent? ¿I si l’haguéssim frenat quan li parlava malament? ¿I si haguéssim reaccionat?” S’han tornat més desconfiats: "Jo anava de bona fe per la vida, però ara penso que qualsevol persona pot ser dolenta, perquè si hem estat 17 anys amb ell i no ho havíem vist…”
La Rosa i el Francesc han volgut parlar amb l’ARA perquè la vida de la Jordina no caigui en l’oblit i per si el seu testimoni pot ajudar alguna noia a obrir els ulls. "Hem normalitzat alguns comportaments que no hauríem de normalitzar, i ara veig que hem d’estar més alerta i aguantar zero. Per a mi aquest és el titular: que cap dona aguanti ni una falta de respecte i que ningú es cregui que té en propietat algú altre", sentencia la Rosa. El Francesc avisa que aquests comportaments masclistes estan estesos arreu: "Molta gent em pregunta si ell era de fora. Vull que quedi clar: ell és català!”
La família es troba de tant en tant amb les amigues de la Jordina, que també lamenten no haver-la pogut ajudar. "Vèiem el caràcter d’ell, però penses que són coses de parella", diu la Laia. La mort de la Jordina li ha fet replantejar-se moltes coses: "Com pot ser que no veiés res? Ara no tolero certes coses que abans tolerava, comentaris que ja no m’agraden perquè allò que veia lluny, a les pel·lícules o a la televisió, li ha passat a la meva amiga”. La Laia diu que cal més consciència social sobre aquest tema: "Violència no vol dir només violència física, hi ha violències verbals que anul·len les persones”.
La va matar quan començava a refer la seva vida. "La Jordina tenia tot el dret del món a fer-ho, a seguir viatjant, a criar les seves filles. Estava plena de vida”.